Står i kö

Står i kö és una pràctica habitual sueca que nosaltres, els de més abaix, ens treu de polleguera i que en canvi, aquí sembla que els hi apassioni.

Står i kö significa fer cua. Quan vaig arribar a aquest país, jo pensava que era un país superdesenvolupat, que et solucionaven la vida en 5 minuts, res de fer cues i esperar i esperar. Per sorpresa meva, només arribar a Lund, ja vam haver de fer una cua de 5 hores perquè ens donessin les claus de la residència. Però clar, sent el primer dia i que a més era el dia d'arribada, un munt de gent per recollir les claus i tota la pesca es podia passar per alt. Però després, vas a la universitat a fer-te el carnet i cua. Vas al banc per obrir un compte corrent, has d'agafar numeret i esperar. Vas a l'estació de tren per fer-te la targeta i recarregar-la (ara sort que l'han canviat i es pot fer per la màquina) i cua. Vas al supermercat a comprar i potser hi ha dies que hi ha cua, doncs esperes i ja et tocarà. I anem sumant. El dia que vas a fer-te el carnet de la "nation", cua. El dia que havíem d'anar-nos a fer el número d'identitat suec, cua. Per renovar el contracte de la residència, cua.

Doncs bé, ara que ja ha quedat clar que en aquest país es fa cua per tot, fins i tot per escalfar el taper a la universitat (tot i que allà també en fèiem), el més curiós del cas, es que sembla que els hi agradi. És a dir, nosaltres, quan hem de fer cua, els primers 5 minuts els resistim però després la gent ja es comença a posar neguitosa. Sents esbufecs, gent mirant el rellotge, murmuris i a mida que va passant el temps, renecs i cap amunt. En canvi, aquí no tenen problema. Porten un ritme que tant els hi fa passar-se una hora fent cua. Es posen allà, i apa, ja arribarà el torn. També destacar que no he vist el típic que va de llest i s'intenta colar, que d'aquests nosaltres en tenim forces. I es que no em deixa de sorprendre com aguanten estoicament estar fent cua. Perquè deu minuts encara però a la que duus mitja hora, a mi ja se'm cau el món a sobre però ells, ni s'immuten. Ho juro i ho perjuro. I és que a més, fan cua per tot. I no n'he vist a cap queixar-se.

A mi realment em sorprèn. Em sorprèn que facin cua per tot i com es comporten. Ells assumeixen que s'ha de fer cua i ja està. No com nosaltres que fer cua resulta tot un suplici. Jo crec que això també deriva del fet que aquí porten un ritme de vida 5 vegades inferior (com a mínim) al nostre. Perquè puc ben assegurar que no saben què és l'estrès ni portar un coet al cul! Realment, són dos móns ben diferents.

Per cert, el que més em va impactar va ser fa dos diumenges, era el dia per inscriure's per poder col·laborar en l'organització d'un carnaval molt important que té lloc aquí a Lund cada quatre anys a finals de maig. Doncs bé, va haver-hi gent va passar la nit al carrer fent cua per tal de poder participar i em sembla que no obrien fins a les 10 del matí! Impressionant!