Perdonin
les molèsties. Les vacances han passat per davant de totes les meves
preferències narratives i la manca de connexió a internet, per motius externs,
han afavorit la manca de productivitat i actualitzacions al blog.
Així
doncs, intentaré seguir la sèrie Juliol a l’aire amb Agost al terra fins arribar
a avui en dia on em trobo una altra vegada per terres nòrdiques.
Juliol
a l’aire: 4 dies i mig a Lund
Vaig
tornar d’Udine i vaig tenir un poc més de quatre dies de transició abans de
tornar a enfilar-me a un avió. Dissabte me’l vaig passar enganxada al telèfon
esperant a que arribés la meva estimada maleta, que no va arribar fins al
diumenge del dia següent. Com que ja tenia plans per diumenge, havia quedat amb
la Tina del club d’esquí per anar amb bicicleta fins a Sjöbo, nedar a una
superpiscina de 50 metres a l’aire lliure
i barata i tornar cap a casa, quan van decidir contactar amb mi els de
l’aeroport, vaig dir-lis que deixessin la maleta a la porta de casa que total,
ningú se l’emportaria. Fins que vaig marxar, va fer un temps genial amb solet i
caloreta. Dilluns em vaig acomiadar amb el darrer entrenament amb el club i
dimecres després de dinar, aniria fent via cap a l’aeroport.
Juliol
a l’aire: menys de 48 hores a Barcelona
Vaig
arribar el dimecres al vespre a Barcelona i en menys de quaranta-vuit hores ja
tornava a agafar un avió. Sí, sí, aquest juliol he ultrapassat el meu límit
d’avions en un mes, jo diria. A Barcelona vaig, bàsicament, treballar ja que no
començava vacances fins divendres i veure a família/algun amic. Em va fer molta il·lusió trabar-me per casualitat a una amiga de la escola i a una de la universitat! No va donar
temps a gaire cosa més. Divendres a la tarda, quan ma mare va sortir de
l’hospital, ens vam tornar a dirigir a l’aeroport per anar a Vigo a veure la
iaia.
Juliol
a l’aire: Vigo
Divendres
25 de Juliol, dia de l’apòstol Santiago, sobre les onze de la nit, arribàvem a
casa la iaia i la tia Maite. En primer lloc, els hi vaig donar un ensurt
considerable ja que des del principi els hi vam fer creure que hi anava el meu
pare i no jo. Així que en veurem aparèixer per darrere de la meva mare, doncs
la sorpresa va ser considerable. Vam estar tres dies sencers a Vigo, on vam
enganxar els tres dies d’estiu estiu de tot l’estiu, malgrat la redundància.
Com
que a l’oest són de lent despertar, o de despertar tard, una se n’anava a córrer
a primera hora del matí, es dutxava i esmorzava mentre esperava a que les demés
s’anessin activant. Van ser tres dies pràcticament de platja, l’única platja de
tot l’estiu, amb la iaia, les tietes, les meves cosines més petites i ma mare.
Tres dies que van estar molt bé per desconnectar i començar les vacances
pròpiament dites.
Des de Coruxo, platja de la "Sirenita", amb vistes a Toralla i les illes Cíes
Vista de la Ría de Vigo
El que s'ha de fer avui en dia per llegir la pantalla del mòbil
Germanes en acció: treball en equip per evitar accidents
El port nàutic de Vigo
La Neus i jo
Al darrere un tros de l'enorme creuer Independence of the seas
La Núria, la meva iaia i jo. El moreno ciclista va millorar una mica però no del tot.
Enjoying holidays
Juliol
a l’aire: unes altres 48 hores a Barcelona
Dimarts
29 de juliol arribàvem a Barcelona una altra vegada i teníem 48 hores per
davant abans d’enfilar, ja per fi, sense avions per unes setmanes, cap a les
muntanyes. Dos dies que van servir per les revisions mèdiques que tocaven
enguany: prova d’esforç i genoll. Estigueu tranquils que el meu cor està molt
bé i el genoll de moment, també.
Agost
a terra: Riu
Malgrat ser un estiu no gaire estiuenc
climatològicament parlant a Catalunya, han caigut quilòmetres sobre la
bicicleta: collada de Toses, pujada a Valcebollere, coll de la Perxa, etc. així
com uns quants quilòmetres a la cames tant corrents com caminant. He pujat al
Penyes Altes, al Tossal bovinar i al Carlit per la vall de Lanós, hem anat a la
Seu, hem voltat per tot arreu, arrencat herbes, nedat uns quants metres, menjat
coca de xocolata, conduït el tractor del padrí, collit maduixetes, llegit, etc.
i, el més important, he descansat mentalment. Tres setmanes de vacances de
desconnexió mental total.
Un dels dies que va caure el diluvi universal
Plana ceretana
Vistes al Pedraforca
La Tossa d'Alp al darrere des del Penyes Altes
L'Albert i jo al Penyes Altes
El Tossal bovinar
Selfie al cim, una rasca i boira conisderables
El Tro al cim amb un magnífic paisatge
Emmerdat com un porc i content com un gínjol
Dinar pel 15 d'agost
Post-dinar
F1 tractoril en acció
Ara
ja, de tornada a la vida escandinava, treballant i pujada sobre els rollers i
la bicicleta! Que el ritme no pari que en una setmana comencen les classes!