Començar

Mai em pensava que acabaria escrivint un blog però estant lluny de casa crec que ha sigut l'excusa perfecta per a començar. Ja fa uns cinc mesos que vaig obrir les ales i vaig sortir a volar fins arribar a un país nòrdic que m'acollirà durant un total de dos anys com a mínim. Emprendre el vol sempre és una tasca difícil i més quan ets una Marieta amb tots els ets i uts. No em posaré a definir què consisteix ser una Marieta perquè qui em coneixi sabrà molt bé que no és una cosa senzilla. De moment encara conservo les meves taques encara que altres insectes i animalons intentin esborrar-les però, com ja he dit, sóc una Marieta al 100%.

Després d'una breu presentació, faré una breu reflexió. O si més no, ho intentaré. Potser és que sóc una mica limitada, és a dir, estic acotada superiorment i inferiorment, però hi ha coses que per molt que ho intenti, no les puc entendre i que crec que mai les podré arribar a entendre. Bàsicament es tracta del comportament humà, encara que d'altres aspectes també es troben fora del meu abast però hi ha tantes coses de les persones que no entenc, que per això em seguiré creient Marieta. Perquè la gent canvia tant d'un dia per l'altre? Avui sí, avui no. Avui compto amb tu, demà no m'enrecordo de tu. En fi, crec que avui ja hem començat a donar-li voltes al cervell i demà toca matinar.