diumenge, 28 de febrer del 2010

Godis


Diumenge, ennuvolat i dia d'estudi. Bé, de fet, cap de setmana d'estudi ja que el dijous tinc un examen oral i el dilluns següent un altre però per sort, escrit. Estic bastant cagada perquè això de fer un examen oral no m'inspira gaire confiança però què hi farem!

Bé, aprofitant uns minuts de descans, avui havia d'escriure sobre els "godis" o bé, en la nostra llengua, les llaminadures. Jo m'enrecordo que quan era petita m'agradaven però diria que mai he sigut una obsessionada i a més, només ens les deixaven menjar de tant en tant. Després, va venir la època dels ferros i van desaparèixer de la meva vida. I no les vaig trobar a faltar i no les trobo a faltar. Algun dia algú em regala alguna i me la menjo però res de comprar-me bosses plenes de dolços. Em ve al cap els divendres, quan jugàvem partits al cole, la gent que anava a l'Amb Sucre (la botiga de llaminadures al costat de l'escola) a comprar marranades. A més, que jo recordi, sempre ens han dit que les llaminadures són dolentes per les dents i que si en menges moltes, tindràs càries, mal de panxa i totes les històries per excés de sucre. Doncs bé, per sorpresa meva, arribo en aquest país, vaig al supermercat i al·lucino.

Sí, ho heu llegit bé, vaig al·lucinar. Hi havia tota una paret plena de llaminadures. Una paret com la de foto superior. De totes les formes, colors i gustos, com a la foto. Em pensava que era cosa de només aquell supermercat però després d'anar a diferents, vaig comprovar que a tots hi havia el mateix. Una paret del supermercat està destinada als "godis". I llavors, els veus allà tots amb la seva bosseta carregant-la de dolços. Brutal! Sí, sí, tots amb les llaminadures. No sé si és per combatre el fred, les depressions de l'hivern o el què però és ben cert que les bosses que duen plenes de llaminadures són considerables. Ara hauria de fer una enquesta als dentistes a veure si la gent té moltes càries o no però no estic per perdre el temps...

Ai, i me n'oblidava. El dia que ja vaig al·lucinar sobre el tema de les llaminadures va ser en un examen. Aquí els exàmens duren 5-6 hores ininterrompudes. Això significa que et pots aixecar, anar al lavabo i menjar. Mentre servidora porta un entrepà de pernil o llonganissa, aquí hi ha alguns que et treuen la bosseta de les llaminadures... Realment, per gustos, colors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada