diumenge, 28 d’agost del 2011

Una de mantega (smör)


Potser perquè vinc d'un país en que (segons el meu parer, per sort), gaudim d'oli d'oliva, el consum de mantega a casa nostra no és tan elevat com en la resta de països que diguem no formen part de la dieta mediterrània. Evidentment, hi ha països que empraran una cosa o una altra però diguem que per aquí els països nòrdics són uns fanàtics de la mantega.

A veure, entenem-nos. Jo crec que nosaltres emprem la mantega per pastisseria, segons qui per fer-se torrades per esmorzar, per fer segons quina salsa o per cuinar un plat determinat. En canvi aquí es menja mantega a dojo! M'explico. En la nostra dieta diguem que és costum acompanyar el menjar amb pa. Pa a seques (que segons el plat acabes fent sopetes, que ens coneixem tots). En canvi, aquí això de menjar acompanyant-se amb el pa no es porta. Aquí, la majoria es fot una llesca, un panet, unes torrades de les seves (unes de la marca Wasa que aquest estiu he vist que les comercialitzen per casa nostra), amb mantega. I ben untat de mantega! D'aquí que quan vas al supermercat, hi ha una gran part de la secció de refrigerats-productes làctics dedicats a la mantega. I perquè? Perquè tenen uns quatre tipus de mantega a part de margarina. Hi ha la normal (normal per nosaltres, és a dir, sense sal), després està la extra salada, la salada i la poc salada. I no us penseu que les terrines de mantega són petites. No, no, la quantitat mínima diria que és de 500g! Suposo que el fet que jo no sigui una gran consumidora de mantega també fa que em cridi l'atenció aquest hàbit alimentari però no em deixa de sorprendre. Us juro que el pa a seques no se'l mengen. Sempre amb mantega i principalment la salada! Perquè quan compro de la normal nostra per fer alguna creació de les meves, sempre haig d'anar alerta de comprar la osaltat que és la sense sal i que, per casualitat, és la que tenen en mida menor (250g).

Ara us preguntareu com cuinen. Alerta que el tema aquí no s'acaba. Per cuinar la majoria empren una mena de mantega que ve en pots. Ho podria definir com una mantega líquida segons les meves observacions i les seves definicions. Un dia em faré la friki i em dedicaré a mirar la composició d'allò perquè a saber què és realment. Jo diria que bàsicament empren això tot i que als supermercats també pots trobar oli d'oliva i de gira-sol. Pel que he observat, empren oli bàsicament per l'amanida perquè no els he vist emprar-lo per cap altra cosa. Això s'explica perquè majoritàriament mengen tot amb salses basades principalment en productes làctics (crême fraische, crema de llet, etc.). El consum de productes làctics aquí és molt elevat, això és mereix un altre capítol de la meva vida.

Retornant a la mantega, dir que per cuinar, cuinen amb mantega. I clar, a veure, per cuinar segons quins productes doncs és passable però va haver-hi un dia del curs passat, que vaig a estar a punt d'escanyar a un suec del corridor on vivia per un crim contra la cultura gastronòmica. Em veig a ell i a la mossa que estava de visita a la cuina junt amb dos trossos de carn impressionants. Tant impressionants que me'ls vaig estar mirant una bona estona i li vaig demanar d'on els havia tret perquè aquí dalt la carn, a part de ser caríssima, encara no he vist alguna cosa que veritablement valgui la pena (aquí és crea el que vulguis amb la carn picada i les famoses mandonguilles, sí, com les de l'IKEA). I en aquestes, després de que m'ho expliqués, veig que fot un tros de mantega a la paella perquè s'anés fonent... i a continuació, posa els trossos de carn a fregir!!! Em vaig haver de contenir per no posar-me a cridar dient-li que quines maneres eren aquelles de carregar-se uns filets com aquells però clar, per mala sort no era jo la que me'ls havia de menjar! Ara sí, em van fer una pena... aquells trossos de carn banyats en mantega...

En fi, que són uns apassionats de la mantega i la majoria de suecs no estan grassos. Perquè? Serà perquè com que aquí fa fred, cremes més perquè sinó, no m'ho explico però que voleu que us digui, jo segueixo amb les meves teories sobre quan emprar oli i quan emprar la mantega! Ara, si algun dia feu cap aquí dalt, mireu els supermercats que val la pena. A més, cada tipus de mantega és d'un color igual que la llet!

diumenge, 21 d’agost del 2011

Posa't-hi pedres!


Obrir els ulls, no tenir ni idea de quina hora deu ser, mirar el rellotge i veure que només són quarts de vuit d'un dissabte o d'un diumenge. La veritat que m'he llevat més aviat molts més dies. Alguns posarien el crit al cel dient que és massa d'hora però per mi no ho és. Diguem que sempre he sigut de matinar i mai he tingut problemes per llevar-me aviat quan s'ha d'anar a la muntanya, a esquiar, de viatge, de competició, de... inclús els dies de cada dia, on llavors el despertador fa acte de presència, salto de llit per acte reflex. Una cosa es que em llevi ràpid, l'altre és que estigui més o menys desperta! Això ja depèn d'altres factors!

Veure que són quarts de vuit i dir, va Maria, amunt i a córrer. Anar al lavabo, buidar la bufeta, rentar-te la cara, posar-te les lents de contacte, vestir-te, les bambes i al carrer. Donar-te compte que ja no estàs a Riu, que no estàs envoltada de muntanyes, però per sort estàs envoltada de verd. Tancar la porta de casa, guardar-te les claus i cordar-te la jaqueta perquè fa fresca (aquí no estem a més de 30ºC) i posar el cronòmetre en marxa perquè vagi cercant la senyal. Estirar les cames, moure els braços, despertar el cos i quan el cronòmetre està a 0, començar a trotar. No creuar-te amb ningú i només sentir el vent. Dia ennuvolat, amb raigs de sol amagats que intenten sortir però que no acaben de tenir força a primera hora del matí, però al vent no el para ningú. Un vent que ja era present el vespre anterior i que de moment no ha cessat. Seguir corrent, amb la ment en blanc, bé en blanc... la ment es va omplint ràpidament. Pensar en tot el que haig de fer, en què hauria d'haver fet i no he fet, en què estarà fent aquest, quin dia deu fer per allà baix, es seguirant torrant de calor, com s'explica que hi hagi tanta gent que perdi el cul (perdó per l'expressió) pel papa, etc.

I seguir trotant, deixar l'odiat asfalt per arribar a la pista de terra i deixar-me endur pel mig dels camps de blat. Barallar-me contra el vent, sentir-me impotent, veure com les meves cames no avancen, com vaig de canto... i recordar els contes i pensar, m'hauria de posar pedres a les butxaques! Tot i això, intentar no perdre la paciència ni donar-me per vençuda, seguir corrent, és igual el ritme, sóc jo contra el vent. Pensar que després em donarà l'esquena i volaré. I per fi arriba, per fi arriba el moment de girar cua i poder aprofitar la força del vent que tant m'ha fet ballar per tornar cap a casa. No era una fulla arrossegada per la ventolera però s'apreciava no haver de córrer contra una paret. Seguir trotant, sense gens de calor, pel mig dels camps de blat sense rastre de civilització. Arribar una altra vegada al paviment i retornada cap a casa. Arribar i treure'm les bambes i trotar i caminar per l'herba. I seguir descalça fins a casa. Contenta, una mica cansada i molt tocada per la ventolera! (en aquests casos sempre em pregunto si acabaré com l'avi Siset, molt tocat per la Tramuntana...) Estirar i posar-se sota la dutxa. Sentir els raigs d'aigua que van dominant el teu cos, com et vas relaxant i com la gana comença a ser present. Vestir-te, esmorzar i tenir el dia per davant.

diumenge, 14 d’agost del 2011

Adéu Pirineus, Adéu Catalunya, Hola realitat nòrdica!

Que les vacances sempre es fan curtes no és un tòpic, és una realitat. Bé, et sona a tòpic quan ets estudiant (que no doctorand) ja que dos quasi tres mesos de vacances donen per molt però sinó, es fan curtes. Això implica que ja estic en terres nòrdiques una altra vegada tot i que m'hagués quedat uns quants dies més però què hi farem, el que s'ha de fer, s'ha de fer!
Divendres a la tarda els meus pares em deixaven a l'aeroport per enfilar cap aquí una altra vegada. Per sorpresa, l'únic vol que anava amb retard era el meu. Més d'una hora. En aquests casos, no queda més remei que tot i la ràbia inicial i cagar-te amb tothom (perquè ells no saben que després has d'agafar un tren i aquestes coses), d'agafar-t'ho amb paciència, molta paciència. Un cop vaig aconseguir passar el control de seguretat (aquesta vegada vaig haver de fer el cor fort perquè haig de dir que anava amb la fibra una mica tocada) doncs res, intentar que no m'afectés la "morriña" i a passar l'estona donant tombs per l'aeroport i llegint. Finalment, arribava a casa meva a quarts de dues de la nit. I res, duc dos dies de "marujeo" total i absolut. Endreçant, netejant, anant a comprar menjar i cuinant. He cuinat per tota la setmana i més diria: salsa de tomàquet, crema de pastanaga, he fet pa i fins i tot, calamars en la seva tinta! Lo dels calamars no estava programat però vaig entrar a un supermercat i vaig veure una capsa de "Calamares enteros" tal qual i no ho vaig poder evitar. Han quedat collonuts tot i que no tenien gaire tinta però m'han tingut entretinguda tot el matí ja que s'havien de netejar!! Bé, la cosa és tenir el cap ocupat per evitar que la "morriña" m'afecti el mínim. Evidentment, també he sortit a córrer.


Què dir de l'estiu? Que necessitava un estiu com aquest. He trepitjat la ciutat comtal 5 dies en total diria i més que suficient! He estat pels Pirineus gaudint com mai. Muntanya amunt, muntanya avall, corrent, quilòmetres i quilòmetres en bicicleta i quilòmetres també nedant. No he parat. No hauré viatjat però no he estat quieta. Necessitava fer un reset a la màquina. Veure com responia i m'he sorprès dels bons resultats. Necessitava tornar a suar, patir, esforçar-se, gaudir, dolor, caigudes, rascades, nàusees, calor, dir No puc més! però inconscientment seguir, no parar, i tornar-te a dir: jo aquí no puc parar, haig d'acabar! Gaudir de les vistes, de la satisfacció en sortir de la dutxa de la pallissa que t'has fotut, del cansament. Alguns pensareu que ja m'he tornat boja del tot però alguns altres entendreu el que vull dir... Fins i tot vaig participar en la XI Travessa de la Baells quedant 3a absoluta femenina! Podeu llegir la crònica que vaig escriure a la pàgina del La Salle Triatló (clickeu). La veritat no m'ho esperava per res del món i menys en un debut però com tinc sempre el cuc a dins de a veure què puc fer, com seran les demés i aquestes coses doncs...però m'ho vaig passar molt bé.
I bé, bàsicament les meves vacances han sigut la combinació de muntanya i esport. Algun detall ha fallat però suposo que no es pot tenir tot en aquest món...
I destacar també el dia i mig de comiat amb el meu germà per allà dalt. Matí 1: psicina de Puigcerdà on a les sèries de 20x50 el vaig rebentar (ho sento Albert però ho havia de dir, jeje), tarda 1: pujar i baixar corrents de Riu al refugi del Serrat de les Esposes, Matí 2: bici Riu-Alp-Puigcerdà-Bolvir-Ger-Meranges-Bellver-Riu. Per rematar, haver de baixar a Barcelona amb el tren...tarda 2.
Sé que haig de tenir el cap aquí dalt i no a baix però ara mateix costa i força. I més quan demà allà baix no la rascarà ni déu però ara haig d'exprimir-me al màxim i donar-ho tot. Per cert, vaig ser conscient de que havia tornat a Suècia quan em vaig trobar esperant les maletes envoltada de suecs tots ben morenos i torrats pel sol! Mira que jo estic morena (morena de muntanya!) però la falera d'aquesta gent pel sol em mata. De fet, els altres vols venien de Mallorca i Grècia...




El Tro banyant-se a l'estany de Setut


Estany de Setut

Al pic de Setut

A la Tossa Plana de Lles, dia amb visibilitat espectacular es veia la Pica, el Sotllo, Besiberris, Maladeta, etc.

El meu pare, el Tro i jo a la Tossa Plana

Amb la Muga, el Puigpedrós, etc. al fons

Vista del Pedraforca des del Comabona

Pujant al Puigpedrós, al fons a l'esquerra la Carabassa

En el meu hàbitat natural...

Cim del Puigmal
El Puigmal i un isard al coll


Fent el burro a Meranges

L'Albert i jo a Meranges

Podi absolut femení XI Travessa de la Baells

Després de la travessa

Sortida de la Travessa al pantà de la Baells