Juny = Exàmens

Com ja se sap, estem al mes de juny. Per la majoria d'estudiants d'aquest país és un dels pitjors mesos de l'any ja que és període de clausura, d'estudi i exàmens. Per primer cop en anys, aquest assumpte no és una preocupació per a mi. Vinc del nord, d'un país on els exàmens acaben entre els darrers dies de maig i els primers dies de juny. Es fa estrany, sincerament, estar per casa quan tothom està estudiant. Tothom està ocupat, tothom ha d'examinar-se i ningú té temps per res. Per més inri, et deneguen les possibles pràctiques perquè dos mesos d'estiu és massa poc temps així que haig de buscar altres ocupacions com és l'esport. També destacar que des de que arribat, el bon temps no ha fet notar gaire la seva presència així que encara no he pogut anar a la platja.

Però bé, tornem al tema del dia. Els exàmens. Malgrat que la gent està d'exàmens, ahir vam quedar un grupet dels de la universitat, faltaven tres que estan acabant el projecte fora, per anar a dinar. Va ser un dinar de "germanor", de retrobament però es podia palpar la tensió pre-examen ja que a les 5 de la tarda en tenien un. En canvi, jo no tenia cap preocupació, cap neguit, res. Després d'un dinar entre riures, records, experiències, preguntes sobre beques, el que costa viure als països nòrdics i preguntes d'examen, vam sortir a fora a prendre una mica l'airet i seguir divagant durant 15 minuts més per després haver-nos d'acomiadar ja que se n'anaven a fer la repassada final.

I la veritat, em vaig sentir un poc estranya, com si no acabés d'encaixar amb la gent que m'he passat quatre anys estudiant al seu costat i dels quals les hem vist passar de tots colors. No sé, em donava la sensació que estava en una altra dimensió, com si jo ja no pertanyés en aquell món. Estava també en Noguera, que està a Cranfield, que havia baixat a fer un examen però els demés han passat aquest curs a la facultat. No sabria definir el perquè no acabava d'encaixar, està clar que els meus amics segueixen sent els meus amics, però te n'adones que en un any passen masses coses de les quals tu no te n'assabentes i que la gent canvia. I llavors te n'assabentes de coses que la gent t'ha intentat amagar sense saber ben bé el motiu. Aquesta és una de les coses que tampoc podré arribar a entendre mai. El secretisme darrere les persones. El fet curiós és que el curs que ve, tots els demés que surten a la foto, marxen a fer el projecte de fi de carrera fora.

Després del dinaret i d'uns 10 minuts extres amb en Miquel i en Noguera acabant de fer l'interrogatori final i algunes "sacsejades" ja que trobaven a faltar que anés d'un costat a l'altre per les voreres de la Diagonal, vaig anar a retrobar-me amb la Paula que ens havíem d'actualitzar. Per sort, hi ha persones que no canvien.

Lundakarnevalen tjugotio

Senyors i senyores, ja tocava. Demà farà una setmana que paro per casa i crec que ja va sent hora de que escrigui sobre el Carnaval lundinenc.

El cap de setmana del 20 al 23 de maig del 2010 va tenir lloc el Lundakarnevalen o pels suecs no parlants, el Carnaval de Lund. Sí, el Carnaval es celebra al maig i no al febrer. El fet que aquest esdeveniment tingui lloc al maig i no al febrer suposo que rau en la climatologia. Ja sabeu que a Suècia al febrer fa un poc de fred que diguem i les hores de sol no són gaire abundants en comparació amb el mes de maig. Doncs bé, a més, el Lundakarnevalen es celebra només cada quatre anys, des de fa bastants anys, no em posaré a escriure ara la història del Carnaval perquè no ve al cas, i és conegut arreu del país. La ciutat es transforma per acollir l'esdeveniment i la gent hi participa per tal que sigui un èxit.

Feta una breu introducció sobre l'esdeveniment en sí, ara em dedicaré a descriure les meves impressions durant aquells tres dies. Per ser sincera, la primera vegada que vaig sentir a parlar sobre el Carnaval va ser en una de les meves primeres reunions amb la meva coordinadora a pocs dies d'arribar. El temps va anar passant i no va ser fins al febrer (crec) que el Carnaval va tornar a aparèixer en les nostres vides. Per la residència va començar a córrer la veu que un dia, no m'enrecordo si dissabte o diumenge, havies d'anar a fer cua per presentar-te a voluntari per participar en el Carnaval. El Carnaval és duu a terme bàsicament per voluntaris. En un primer moment, tothom s'hi volia apuntar però en saber que la gent hi anava a passar la nit, amb la rasca que feia en aquell temps, les sol·licituds van anar decaient entre els estudiants de la meva residència. Malgrat tot, un munt de gent va fer cua per fer-se voluntari i treballar durant els tres dies. La cua era realment digna d'observar i un munt de gent es va quedar fora de les places. Jo sincerament, al no saber de què anava la cosa i sabent que el Carnaval queia just en època d'exàmens, vaig decidir no involucrar-me massa.

El dies i els mesos van anar passant i va arribar el cap de setmana del Carnaval. Un cap de setmana que es presentava marcat per l'inici del bon temps i un augment notable de la població de Lund. El dijous veies com la ciutat s'anava omplint amb gent carregada de maletes i l'ambient festiu es respirava al carrer. Jo tenia certa curiositat per saber de què anava el Carnaval aquest i els hi vaig preguntar a les meves amigues sueques de classe. Tot el que em van saber dir va ser: concerts, rúa i gent. I sincerament, la cosa no anava mal encaminada. Prop de la catedral de Lund hi ha un petit parc que va ser el recinte del Carnaval. Evidentment, havies de pagar per entrar i no podies entrar amb cap tipus de beguda, s'havia de consumir a dins. A dins el recinte hi havia tot de tendes on en algunes hi havia jocs de fira, altres eren bars, la botiga del Carnaval però res extraordinari. Bé sí, es va fer una cervesa especial per l'esdeveniment i hi havia un caixer mòbil. Què és un caixer mòbil? Doncs un camió on en la part posterior hi ha un caixer automàtic.

El carnaval va començar el divendres per la tarda, dia en que jo havia quedat per fer un "fika" amb alguns suecs de classe. Veure l'entrada corresponent en el bloc. Així que em vaig passar la tarda amb el suecs al jardí aquell i en acabar, pretenia passar-me 5 minuts per allà però la gent estava de retirada perquè hi havia una festa al vespre a la qual jo no vaig assistir ja que a l'endemà havia d'estar a Copenhaguen sobre les 8 i algo del matí ja que els meus tiets i uns amics estaven de visita. Així que divendres i dissabte no vaig trepitjar el Carnaval però diumenge sí i crec que en vaig tenir més que suficient.

Cap allà al migdia va tenir lloc la rua on hi havia grups de gent, dic grups perquè allò no eren comparses. Anaven en camions amb alguna ideologia més o menys definida i amb música però deixeu-me que us digui la veritat. Són "sossos", els hi falta ritme o com diria una professora de castellà que vaig tenir, "les falta garbo". Poso algunes fotos perquè li doneu una ullada però a mi em faltava una mica de ritme en tot allò. A més, només anava disfressada la gent que desfilava.Això sí, en cada camió hi havia una enganxina que deia: si beus no condueixis i darrere de cada un hi havia un/a metge/ssa i un/a infermer/a. Organització la que volgueu.

En acabar la rua vam dinar per allà i després vam entrar al recinte. Mentrestant, els meus tiets i tota la colla es van deixar caure per Lund a fer una visita. I sincerament, el recinte no era res de l'altre món, el que he dit abans. Quan ja estàvem cansats, vam decidir fer via cap a les respectives cases a descansar de l'atrafegat cap de setmana i a fer una mica de feina.

I això és tot. No puc opinar sobre els concerts perquè no vaig poder assistir a cap però en general puc dir que els suecs poden estar molt orgullosos del seu carnaval però els hi falta aquella espurna que a nosaltres ens fa xalar i gaudir de les festes al carrer. El ritme, la gresca i la xerinola.

A casa per vacances

Porto dies que vull escriure però la veritat que aquesta setmana ha sigut força intensa. En primer lloc dir que escric des de la meva nova residència. Sí, he hagut de canviar de casa ja que el meu "mini-apartament" pertany a un servei de la universitat en el que només et garanteixen habitatge el primer any. La veritat haig de dir que he tingut molta sort en trobar una habitació perquè el tema aquí a Lund és complicat però bé, ara ja està. Estic instal·lada en una habitació en un "corridor" o bé passadís a Delphi, una de les residències d'estudiants més gran de Lund en la que hi ha suecs i internacionals. El meu "corridor" està format per deu habitacions amb lavabo propi i cuina a compartir. De moment només he conegut a tres persones, dos suecs i un indi i tots correctes. Aquests dies el corridor està un poc buit ja que la majoria estan marxant tots cap a casa a passar les vacances d'estiu així que espero que a la tornada conegui a tothom. No sé, se'm fa estrany després d'un any de viure sola ara posar-me a compartir cuina però també crec que una mica de companyia va bé ja que ahir al vespre per exemple només vaig estar xerrant en anglès i en suec cosa que crec que és positiva.

Bé, apart de canviar de casa, aquesta setmana ha consistit en més coses. En primer lloc, dilluns passat vam presentar el "meravellós" projecte davant dels professors, doctorats del departament i l'home representant de la companyia. La presentació va ser llarga i les qüestions podríem dir que també ja que en total ens hi vam estar un poc més de dues hores. Això sí, en un ambient distès, sense tensions ni preguntes per putejar. Un cop es va donar per acabada la presentació i només quedàvem els 5 integrants del grup més els dos professors, va venir la sorpresa del dia. Un dels professors, se'ns gira i ens diu: " Me and Ola would like to invite you for lunch whenever it suits you; today, tomorrow..." Jo em vaig quedar de pasta de moniato! A qui se li passa pel cap que uns professors ens convidin a dinar després d'estar un quadrimestre sencer treballant en un projecte? Els suecs van al·lucinar un poc però jo no donava abast i com que a tots ens anava bé en aquell moment, doncs ens en vam anar a dinar els 7 plegats. Vam anar a un lloc on hi ha menú i hi van professors i gent de les empreses d'aquí al voltant.

Dimarts vaig acompanyar al Juan i a l'Albert a dur bosses a Malmö ja que el curs que ve viuran allà. Un perquè li han donat un doctorat i l'altre perquè espera trobar feina per aquí. Jo em pensava que només seria dur les bosses però vaig estar treballant rentant plats i endreçant coses però cap problema, per això estan els amics.

Dimecres crec que no va passar res excepcional però dijous tenia l'examen oral de suec. Aquest cop l'examen consistia en una exposició oral entre 5 i 10 minuts sobre el que volguéssim. Com que molta gent ho feia sobre les seves respectives ciutats i Barcelona ja la feia algú altre, vaig decidir ser un poc més original (o més rara segons com o miri algú) i vaig decidir fer-ho sobre la història dels Chupa Chups. El dilluns, el professor ja ens va venir a dir als "pardillos" de suec : espanyols i francesos, si no ens feia res arribar sobre dos quarts de sis per no haver d'esperar tant. I bé, sort d'això perquè érem els darrers en presentar i per tant, quasi exposàvem entre nosaltres així que el nivell quedava més igualat. Però bé, crec que va anar força bé dintre del que cap però divendres va ser un dia ben llarg. Pel matí vaig anar a l'oficina de relacions internacionals a que em signessin tots els certificats per les beques i a les quatre de la tarda examen de suec. La part de gramàtica puc dir que bé, la part de lectura i escriptura, haig de dir que li vaig posar una mica d'imaginació a l'assumpte. En acabar, vaig fer via cap a casa i vaig començar a recollir tota la casa. Déu ni do amb la merda que una arriba acumular durant un any! El dia que hagi de marxar d'aquí per sempre no sé com m'ho faré. Més val no pensar-hi ara! Després de recollir una mica, vaig sopar i vaig anar a Delphi que estaven tots per aquí per acabar sortint a Hallands, una nation. I ahir, doncs bé, el que he dit, de mudança i avui pràcticament ha consistit en muntar l'habitació, tornar les claus de l'altre casa i ara haig de fer la maleta per baixar demà cap a casa.

I me n'he oblidat, ha arribat el bon temps a aquest país! El dimecres va arribar el solet i això és la revolució del "destape". La temperatura és agradable, no fa calor però s'està bé, pots anar amb màniga curta al migdia i amb jaqueta al vespre i els suecs estan contentíssims!

Doncs bé, ja ha passat un curs i realment ha passat volant. El principi va ser dur però ara és quan ja t'hi trobes a gust. La gent està trista perquè és època de comiats però jo que voleu que us digui, hi ha una mica de passotisme en mi. Val suposo que és una mica egoista per part meva però el fet que a finals d'agost estigui per aquí una altra vegada no em fa pensar en acomiadar-me i més quan els amics més pròxims estaran aquí també. Me'n vaig cap a casa a passar l'estiu, a que em mimeu tots, a veure-us a tots però sabent que la meva etapa aquí a Suècia no ha acabat.

TREVLIG SOMMAR ALLIHOPA!!!

PD: sé que tinc present escriure sobre el Carnaval de Lund i tranquils que aquest estiu seguiré escrivint.