Sol, calor, turisme i nevera plena

Darrerament la meva producció literària ha disminuït considerablement degut a l'apretada agenda dels darrers dies. Presentacions de treballs, reunions, papers, visat i un munt de coses més han fet que fos incapaç de buscar un forat per escriure quatre línies.

Ara, sentada des del sofà de casa meva, aprofito per escriure els últims esdeveniments que han tingut lloc per aquí dalt, donant-me així un parèntesi per l'apretada final. 

Fa exactament una setmana, feia un fred que pelava. Semblava que enlloc d'encarar-nos cap a l'estiu, estiguéssim retrocedint a l'hivern. Cinc graus, vent i pluja. Així esperava jo als meus pares. Divendres per sort el temps va millorar considerablement i, quan van arribar al vespre, tot i fer una mica de fresca, la pluja havia deixat de fer acte de presència. Com a mínim, meterològicament parlant, el temps prometia més que la primera vegada que van venir a veure'm, fa més de dos anys, un cap de setmana de febrer de temperatures inhumanes. Així doncs, després d'anar a cercar-los a l'estació de tren, vam fer via cap a casa,  vam sopar i van desfer la maleta que semblava que portéssin una vaca dins la maleta: pernil, fuet, llangonissa, croquetes, llibres per llegir... i a dormir tots que estàvem tots fets pols.

Dissabte ens vam llevar sota un cel ennuvolat i ens vam dirigir cap al lloc on havíem d'anar a cercar el cotxe que suposadament havíen llogat. Diguem que més val deixar córrer el que va passar (no vam tenir cotxe) així que vam aprofitar que anava plovent per passar el dia pel centre de Lund i fer una mica de gasto i a carregar al supermercat.

Diumenge pel matí vam anar a buscar el cotxe que dissabte al vespre vaig aconseguir llogar a la gasolinera que hi ha a prop de casa. Sí, aquí es poden llogar cotxes a algunes gasolineres i, la veritat, que per un bon preu. Així que diumenge va començar la nostra aventura per Skåne sota un sol radiant. Vam sortir de Lund i ens vam dirigir a través de carreteres i carreteretes cap a Kivik. Kivik és un lloc de la costa  est que és conegut pels pomers i, degut a la falera "pomerística" que ens envolta darrerament, s'havia de passar per allà sí o sí. D'allà, vam anar baixant i la següent parada va ser el parc natural de Stenshuvud. És un parc força petit però molt bonic amb una gran quantitat d'ocells i, si puges al cim més alt (100m de desnivell) tens unes vistes molt maques del mar i de tota la costa. D'allà vam seguir cap al sud fins a la següent parada que va ser el poble de Simrishamn. Lloc on vam dinar i que té tota la pinta de ser un lloc d'estiueig. Ens vam recórrer els quatre carrers del poble després de dinar i a seguir la ruta! D'allà, vam anar baixant fins a la punta de tot on hi ha unes grans platges de sorra. De fet, és la platja més gran de Suècia de sorra blanca i fina i, realment, impressiona. Feia força vent però feia un dia espectacular. Tots els suecs estaven per les platges, terrasses o on fos menjant gelats. I de les dunes de sorra, ens vam dirigir cap a Ales Stenar, també al sud. Ales Stenar vindria a ser un Stonehenge a la sueca. Està situat al poble de Kåseberga i, realment és un lloc que val la pena visitar pel seu emplaçament, ja que es troba en uns camps a dalt d'uns penya-segats a tocar del mar. La disposició de les pedres ve a ser com un rellotge i en funció de l'ombra que projectaven les pedres, els vikings sabíen en quina estació es trobaven. Després de la visita al passat, vam seguir vorejant la costa per anar a finalitzar el dia a Ystad. Ystad és la famosa ciutat que surt a les noveles del Mankell, on surten ferrys a l'illa danesa de Ronne i, les afores de la ciutat, a la platja, és un lloc d'estiueig. El que realment val la pena d'Ystad és la part de la platja, la ciutat en sí és com tot el que hi ha per aquí, quatre carrers principals, l'ICA (la cadena de supermecats més predominant) de torn i alguna cosa més. D'Ystad ja vam anar fent via cap a casa i a sopar! 

Dilluns me'l vaig agafar de festa perquè dijous, que havia sigut festa aquí, jo me'l vaig passar treballant. I, gaudint de la presència del sol, ens vam dirigir al parc natural de Söderåsen. Aquest parc està situat al nord de Lund i ens va encantar als tres. Està ple de faigs altíssims, hi ha un riu on creixen falgueres, hi havia ànecs, alguna que altra truita i etc. Dilluns ja es notava més la calor i alguna es va acabar arremangant els pantalons. Vam fer una bona volta pel parc i a la una estàvem dinant panadons que servidora havia fet. Després de dinar, carretera i manta i ens vam dirigir al Ringsjön, són dos llacs enormes i xulíssims però que ens va costar moltíssim trobar accés a la vora dels llacs. Bàsicament està rodejat de cases privades però per sort vam trobar un camí que duia a un càmping i un cafè on vam poder fer una paradeta i poder gaudir. I d'allà, tot això amb mànigues de camisa, ens vam dirgir a l'IKEA a fer gasto de les "quatre" coses que necessitava. Alguna tovallola de més, draps de cuina nous, etc. Ara, el que més il·lusió em va fer, va ser que per fi! PER FI! vaig trobar una ESCOMBRA com déu mana! S'ha acabat escombrar amb la merda raspallet amb pal, s'ha acabat el mal de lumbars... per fi tinc una escombra! (sembla més un anunci però és veritat, és el que més il·lusió em va fer). D'allà vam fer parada tècnica a un lloc de plantes perquè havíem d'anar a cercar llavors i cap a casa falta gent!

Dimarts servidora va haver d'anar a treballar pel matí però en quant em vaig poder escapar per la tarda, vam agafar el cotxe i vam anar a la punta més al sud de Suècia! Ara ja puc dir que he estat al sud del nord! I d'allà, vam atravessar Trelleborg i cap a la península on està Falsterbo i Skänor. Dir que mentre féiem la ruta, hi havia un control d'alcoholèmia i em va tocar bufar (a les 5 de la tarda). Jo feliç perquè era la primera vegada que em feien bufar i, evidentment, no vaig donar positiu. La península és molt bonica però va quedar palès que deu ser un Salou o Cambrils dels nostres i que a l'estiu deu ser impenetrable. 

Ahir dimecres, a nedar, a treballar i a la una estava a casa per dinar amb els meus pares i preparar-nos perquè a les quatre era l'acte de graduació, motiu principal pel qual els meus pares havien vingut. Malgrat haver acabat la part de la carrera que vaig fer a Suècia (dintre de lo de la doble titulació) al febrer de l'any passat, no m'ha tocat formar part de l'acte de graduació fins ara. Va estar bé. No va ser excessivament llarg i es va combinar alguns discursos amb música i els lliuraments dels diplomes. En acabat, un petit refrigeri. Per sorpresa, estava el vice-rector que l'havia tingut com a professor i de fet, va ser ell el que em va donar permís per començar el projecte abans i convalidar-me les assignatures que ja havia fet a Catalunya i a la nostra estimada coordinadora, la Christina que ens va fer de mare al principi més d'una vegada donant-nos suport moral. Un cop acabat l'acte, vam agafar el cotxe i vam anar a Malmö a la zona del Tourning torso i el mar. Seguia fent calor i un sol espatarrant, per tant, estava ple de gent amb biquini i banyador torrant-se al sol i inclús alguns saltant a l'aigua. Vam sopar un tros de salmó per allà i cap a casa a dormir.

I avui... doncs a la uni a treballar, reunions, etc. i en quan s'ha acabat la darrera, cap a casa i a acompanyar-los i dir-lis adéu! 

I aquí estic, sola una altra vegada. Com es nota quan entres a casa i hi ha algú que et respon, quan et fan el sopar i et freguen els plats, quan et deixen la nevera carregada com si no hi hagués demà però, sobretot, la companyia. M'ho he passat genial però ara haig d'espavilar i apretar que dimecres tinc examen!!

Els pomers de Kivik

Stenshuvud national park

Stenshuvud national park

 Stenshuvud national park

 La vida de turista cansa molt, Simrishamn

Punta Cana a la sueca

Ales Stenar

 Ales Stenar, marcant l'agulla

 Ales Stenar, la cabra sempre...

Ystad, una mica de patriotisme

 Söderåsen national park

 Söderåsen national park: amb el cullarot per beure

 Söderåsen national park

Ringsjön: per fi arribem a l'aigua!

 Al punt més al sud de Suècia

 La Neus a la punta de la punta sud de Suècia

 L'antic far de Faslterbo

 Acte de graduació

 Torradora a Malmö

El Tourning Torso de'n Calatrava

Una de les cases de la zona

Lundaloppet2012

Ara feia dies que no escrivia, he anat una mica de bòlid... però no m'he mort!

Us deixo amb la crònica d'avui. És la crònica pel web dels de LaSalle Triatló però espero que també us agradi!

Estic contenta. Contenta amb mi mateixa. No he aconseguit l’objectiu que m’havia marcat però no m’he allunyat massa i, tenint en compte els detalls i les característiques de la cursa, estic orgullosa del resultat obtingut. Nois, ja sé que per vosaltres que sou unes màquines, el meu resultat queda emmascarat però m’és igual! Aquí va la crònica de la cursa que he fet avui!

Dissabte 5 de maig. Lundaloppet 2012 o en mode traducció “on”, la cursa de Lund. Lund, població del sud de Suècia on estic vivint, a tocar de Malmö o en la regió on passen les novel·les del Mankel pels aficionats. Tot i ser una regió plana, a Lund, les pujades existeixen, i avui ho acabo de confirmar per si quedava algun dubte.  La cursa eren 10km en un circuit que s’havien de donar dues voltes tot i que la sortida i l’arribada eren en llocs diferents. L’arribada tenia lloc a l’estadi d’atletisme. Després de la de 10km es corria la de 5km. Fins aquí, tot correcte. El que per mi no era normal era que la sortida fos a les 14:30! Sincerament, per mi i diria que per la majoria de nosaltres, un horari matador. Més que res pel tema menjar. I tot i que pensava que ho portava força bé i sota control, ha quedat clar que el meu cos no està acostumat a aquest horari i que al final, un gel (ja sé que sona de pardilla fotre’s un gel a una de 10km) però m’hagués ajudat a poder apretar els dos últims km.

Així que després d’un matí força etern i amb el cuquet a l’estómac, he agafat la bici i cap a la sortida. Sort que era baixada i m’ha servit per moure les cames una mica. Deixar la roba, escalfar un poc i la sortida a les 14:30 en punt.  El meu objectiu era fer sub50’ però també haig de confessar que era la primera cursa de 10km que feia, no era un circuit pla (sempre trio les millors curses per estrenar distància, si no que us ho digui el meu germà l’engatussada que em va fotre fa dos estius en una cursa a Bagà... allò sí que va fer mortal, per això no va haver crònica) , que entreno sola i que des de fa només dues setmanes he començat a incorporar sèries. Per sort feia sol, 10ºC però vent. Sabia que em passaria però esperava que no tant i es que el primer km l’he fet a 4:20... i he pensat, Maria, petaràs. He anat fent, recta llarga, la pujada al jardí botànic, torna a baixar per centre, ciment, empedrat matador, giragonses pel centre i la sorra/terra del parc completaven els primers 5km, tot això per sota dels 5. Ara amics, la segona volta, la recta eterna, la pujada una mica millor, la baixada fins al centre, “má o menos”, i la meva intenció era apretar els últims dos km (s’havia de fer honor al lema”) però quan m’ha pitat el rellotge els 8, he vist que la màquina no carburava prou bé. La gasolina s’estava acabant. El darrer quilòmetre se m’ha fet un poc feixuc, de cames perfecte, cardio també però el meu dipòsit ja anava en reserves. He creuat la meta i el meu rellotge marcava 51:11. Els temps oficials encara els estan cuinant. Diguem que he arribat a meta una mica hipoglucèmica, primera vegada que em passa corrent 10km però jo ho atribueixo a l’horari aquest. I perquè a aquesta hora? Doncs perquè és quan fa més calor! Jejeje

El xip que ens han donat, aquest encara no el coneixia

M’ho he passat bé, he debutat en 10km però vull destacar que el públic no animava gaire. Tot i tenir a la família donant-me ànims pel Whatsapp abans de la sortida, hi havia gent pels carrers però no animaven gaire i potser m’hagués ajudat a aguantar la “pájara”. Ara, tenia als “meus nens” que els hi dono classe de català esperant-me a mi i al seu pare amb una senyera a la última recta de l’estadi! Això m’ha pujat la moral! Teòricament hi havia més tios del departament de la universitat on estic però només m’he creuat a un... a saber !