diumenge, 31 d’octubre del 2010

Ni panellets ni castanyes


Mentre la majoria de vosaltres us esteu posant morats de panellets, castanyes i moniatos i sense la preocupació de que demà sigui dia laboral, aquí servidora s'ha hagut de conformar amb un meravellós plat d'espinacs a la crema i conscienciar-se que una nova setmana comença. Què dura és la vida!

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Odense, la ciutat de H. C. Andersen

Ahir dissabte vaig anar a Odense, Dinamarca. Necessitava sortir de Lund respirar altres aires i degut a que la majoria de gent que volta per aquí estaven fora per motius laborals, amorosos o només estaven per aquí amb ganes de festa i festa, vaig decidir contactar amb en Joan (en Calafat) que està per Copenhaguen fent el projecte, a veure quins plans tenia i si li anava bé de veure'ns.

Dit i fet, en tres minuts vam organitzar el dissabte. Com que de la capital danesa hem vist els dos més o menys les mateixes coses i aprofitant que el dia encara és relativament llarg en aquestes latituds, vam decidir anar a veure la Txell, una altra companya de classe que també està fent el projecte allà. Tot i haver de matinar i fer canvi de trens, va valer la pena retrobar-nos, posar-nos al dia i fer turisme.

Odense és la tercera ciutat més gran de Dinamarca i bàsicament viu de l'escriptor Hans Christian Andersen. Espero que no hi hagi ningú que em digui que no sap qui és aquest senyor perquè dubto, dubto moltíssim, que en la vida no hagi sentit mai a parlar de contes com l'Aneguet Lleig, El vestit nou de l'emperador, El soldadet de plom o La Sireneta. Sí senyors, la Sireneta, la mateixa de l'estàtua que hi ha (perdó, hi havia ja que ara està a la Xina) a Copenhaguen.

A dos quarts d'onze arribàvem puntuals gràcies a la puntualitat dels trens dels països nòrdics i la Txell ens esperava agafant provisions de cafè degut a les poques hores de son que havia gaudit. A partir d'aquí, vam començar a caminar per Odense. Un munt de botigues i moltíssimes escultures sobre H. C. Andersen o bé sobre personatges dels seus contes. A l'hora de dinar, vam anar cap a la residència de la Txell que són unes quatre cases on a cada casa hi ha un grup d'estudiants. A la seva, són 6. La casa està força bé però només tenen un lavabo i a la cuina han d'entrar per torns perquè sinó és impossible! Després d'omplir bé la panxa, fer el cafè i la xerradeta, vam tornar cap al carrer a veure les cases on va viure l'escriptor i una darrera volta per la ciutat. Ens va sorprendre molt el poc ambient que hi havia pel carrer sent un dissabte. No sé si els teníem acollonits però de veritat que podies contar la gent que hi havia pel carrer amb els dits de les mans! Quan segons la nostra guia local va donar tot per vist, vam anar a fer un cafè per fer temps fins que no sortís el tren i a un quart de set, en Joan i jo, enfilàvem una altra vegada direcció Copenhaguen. Un tren que ens va fer posar-nos nostàlgics i en el que vam recordar moments que hem viscut a classe, desastres als laboratoris, els espectacles d'en Piella com a home del carrer, el magnífic badall d'en Noguera, professors, els dies a Mallorca, anant a robar cartrons a la Maternitat per fer pòsters, etc. i també ens va donar temps per divagar sobre el nostre incert futur. En arribar a la capital danesa, un ràpid comiat i servidora agafava el tren per dur-me cap a Lund una altra vegada.
Un dia llarg, per sort a Odense ennuvolat ja que en arribar a Lund es va posar a ploure, però divertit i perfecte per canviar d'aires.

Haig de dir que la majoria de ciutats/pobles tenen una estructura/arquitectura semblant.






diumenge, 17 d’octubre del 2010

Dixéronme que o meu nivel de cociña era "avanzado"

Os compañeiros do "corridor" dixeron iso (eu non sei se é certo) e aquí está o resultado.

Onte estaba boa pero hoxe aínda mellor.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Canvi de vidres


Els vidres es poden canviar, el temps no es pot modificar. Què s'ha de fer per veure-ho tot tan clar?

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Aquí no plou (avui)


Mentre anuncien que la península està en alerta per pluges en aquest fantàstic pont que disposeu, aquí, que del concepte pont no coneixen cap altre significat que el que publica el DIEC: Construcció sobre la qual una vida de comunicació salva una depressió o un obstacle, o creua una via de comunicació a un nivell inferior, hem tingut un fantàstic dia assolellat tot i que la "rasca" comença a ser notable. Així doncs, aprofitant el solet, avui ha sigut dia de voltar amb la bicicleta i explorar els voltants de la residència. Com podeu observar, molta contaminació ambiental, densificació de personal i habitatges, concentració elevada de vehicles, tràfic, brutícia, deixalles, etc.







Es veu que Tarragona m'esborrona no era suficient...