dilluns, 15 de febrer del 2010

Comoditat


És dilluns i ja començo amb dinamita. Estic fins als..., estic fins al capdamunt, serem ben parlats, de que la gent s'aprofiti de mi. És a dir, com que està ella, segur que ho farà, que ho buscarà, que agafarà els apunts, que sabrà on s'ha d'anar i per tant, jo sudo i l'únic que faré és preguntar-li.
Doncs bé, n'estic farta. És a dir, que tal persona X et truqui a les 7:55 del matí per saber on és la classe perquè no li ha donat la gana de buscar a la pàgina web i mirar on toca i dignar-se a mirar-ho en un mapa, o bé, haver estat a classe la setmana passada escoltant perquè es va tractar el tema, doncs em treu de polleguera. També odio que la gent vagi a classe i estigui allà enviant missatgets amb el mòbil mentres tu estàs allà agafant apunts perquè després et preguntin si els hi pots deixar. I a sobre amb exigències. I quan se suposa que s'ha d'anar a algun lloc amb un grup de gent, ningú busca com s'ha d'anar, sinó espera que servidora els hi porti la ruta feta
.
Sincerament, trobo que la gent es passa tres pobles. I jo, que en el fons dec ser bona persona i cedeixo. Cedeixo sí, però arriba un moment en que la cosa ja fa pudor. Perquè si la cosa fos recíproca, és a dir, de tant en tant jo rebés alguna cosa a canvi com per exemple anar d'excursió, anar a jugar a alguna cosa, fer el burro plegats, ajudar-me en el que necessiti, doncs ho entendria però quan una sempre dóna i no rep res a canvi, les coses canvien. Perquè clar, a mi les coses no em cauen del cel i tampoc sóc superdotada, per tant, això significa que a mi també em suposa un cert esforç haver de saber certes coses però suposo que si tens algú que te les faci i a sobre sigui tan tonta que te les deixi o te les expliqui, perquè perdre el teu valuós temps no?

I el que més em fot és ja quan un cop els hi dónes la feina ben mastegadeta, llavors et pregunten, què posa aquí? O bé, si els hi dius que no et va bé deixar-lis certes coses, perquè no? Què ho has d'emprar tu? O quan et diuen, demà t'ho porto, i a l'endemà, una merda, ai es que no m'ha donat temps! I si a sobre, si tu contestes o t'hi negues, quina és la resposta? Què "borde" que ets no?

La meva conclusió és que la gent té molta barra i que jo sóc idiota però bé, que ara no tothom s'ho agafi a la valenta que no tothom és així, només certes persones que m'envolten en la vida diària i que sincerament, em cansen.

Doncs bé, això només un comportament humà que no acabo d'entendre, que no comparteixo i que malauradament, aguanto però no és l'únic. Perquè sincerament, la gent és molt rara.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada