Fredagskaka + 400 kr aktivitet

Un mes i mig enrere aproximadament, tots els del departament on estic fent el projecte, vam rebre un correu electrònic on s'informava que el dia 26 de Novembre es duria a terme el 400Kr activitet i que per tant, es pregués confirmació d'assistència.

Jo no sabia de què anava la cosa i el meu tutor ràpidament em va posar en antecedents. Resulta, que l'empresa atorga a cada treballador 400 kr (uns 40Euros) per a fer una activitat en grup. Els del meu departament, com que són tots molt simpàtics, van decidir fer una mena de concurs/competició amb posterior sopar de germanor/nadal. I dit i fet. Els encarregats van organitzar un concurs on hi havia 5 apartats: preguntes sobre PHE (plate heat exchangers) i la empresa, esports, habilitats/de pensar un poc, vídeojocs i treball en equip. Per cada activitat hi havia dues persones encarregades d'organitzar-la i la veritat, va ser molt divertit tot i que les meves condicions físiques eren pèssimes. Vaig haver de fer mans i mànigues per aguantar-me de peu tot el vespre però va valer la pena.

Bé, diguem que la tarda va començar amb el "fredagskaka" o pastís del divendres. Cada divendres, amb el cafè de 14:30 a 15:00, mengem pastís i cada setmana li toca a un dur-lo. Aquesta setmana em tocava a mi i com no, "tarta de queso" per tothom. Tot i patir una mica el dijous al vespre ja que el temps de cocció no s'ajustava a les meves referències, va quedar collonut. No és per tirar-me flors però a tothom li va agradar i no en va quedar ni una molla.

A les quatre de la tarda, ens dirigíem al pavelló de l'empresa per dur a terme el concurs. Estàvem separats en 4 grups de cinc persones i vam començar amb les activitats. La veritat que totes van estar bé però jo em quedo amb els "partidillos" de volei i jugar a un joc de conduir amb la wii. Més que res perquè va ser quan m'ho vaig passar millor perquè siguem sincers, era on no hi havia suec per entendre. Les preguntes sobre el PHE van estar bé tot i que hi havia moltes que no en tenia ni idea ja que poc conec de l'empresa. Ara, hi havia una dedicada a mi: com es diu bescanviador de calor en portuguès? hi havia 3 opcions: en italià, en castellà i en portuguès. Tot un detall. Per altra banda, la de pensar va estar bé també. Una part era d'un problema matemàtic i d'unes cançons i després havíem de relacionar cites amb els seus autors. Allò va ser súper complicat. Per últim, va ser el treball en equip que consistia entre dos que tenien una mà en comú lligada, és a dir, només tenien disponible una mà cada un, muntar un Lego seguint les instruccions que els hi anava dictant un altre d'esquena. Però com he dit abans, el volei i la wii van ser lo millor. Uns partidets de volei que ens van fer riure com mai. Hi havia cada un per flipar, traient braços d'on no hi havia, tirant-se pel terra, jugant amb mitjons que patinaves, molt divertit. I la wii va ser una altra experiència. Vam jugar a un joc que havies de conduir i anava amb un volant i tot. Molts riures també.

En acabar tot el programa, i seguint l'horari previst, ens vam dirigir al centre per gaudir plegats d'una fondue de carn. Per sorpresa meva no sabien que fondue era un terme francès i que per tant, és un plat francès. També em vaig assabentar que no estudien filosofia a l'escola. No us penseu que em vaig posar a filosofar al mig del sopar, sinó que a l'activitat hi havia una cita de Sòcrates i se'm va acudir preguntar als dos suecs que estan també fent el projecte al departament, si sabien qui era (vist que no sabien que la fondue era francesa...) i bé, una altra sorpresa que me'n vaig endur. Està clar que no van gaudir de les classes de l'Alcoberro.

Un gran vespre amb bona gent tot i trobar-me fatal gràcies a un magnífic refredat.

Per cert, quina bona manera de començar la setmana. 5-0. A part, a Madrid deuen estar que treuen fum dels catalans: CiU guanya les eleccions, el Barça humilia al Madrid, etc.

Construint el Lego en equip

Concentració màxima

Omplint l'estómac

Esperant el torn per entrar a jugar

Muntant un plat d'un bescanviador

28 de Novembre

Diumenge. 28 de Novembre. 5 i poc de la tarda. Suècia. Fosc. Neu. Fred. Calefacció. Mocs. Mocs. Esternuts. Mocs. Mal de cap. Manta. Solitud. Mocadors de paper. Aigua. Avorriment.

Diumenge. 28 de Novembre. 5 i poc de la tarda. Catalunya. Votar. Col·legi Electoral. Escrutini. Sondeig. Enquestes. Polítics. Tots. Inútils. Canvi. Futur. Desencís. Descontentament. Vergonya. Incompetents. Desacord. Insults. Aliança. Venjança. A veure qui la diu més grossa. Oposició. Mitjans de comunicació. Interpretació. Resultats. President. Fums. Poder. Desgràcia. Català. Estatut. Parlament. Abstenció. Adéu. Tripartit. Economia. Independència. Relacions. Madrid. Desconsideració. Inconstitucional. Despotisme. Patètic. Burros. Intel·ligència 0.

Dilluns 29 de Novembre. Futbol. Barça-Madrid. El clàssic. Rivalitat. Espectacle. Partit > Qualsevol altre cosa en el món. Intel·ligència 0?

Quan al voltant de quarts de cinc és fosc

Hi ha coses en la vida que són si més no, relativament imprescindibles per a l'ésser humà. Una d'aquestes coses, segons el meu punt de vista i la majoria dels que estem acostumats a les latituds del nostre país, és la llum solar.

És ben cert, o com a mínim jo ho corroboro, que la llum solar afecta de manera considerable el caràcter de la gent. Potser no tothom estarà d'acord amb mi però és ben cert que mai plou a gust de tothom. Bé, crec que és necessari fer un matís. No és que la llum solar afecti al caràcter sinó la manca de llum solar és la que realment marca l'humor de les persones. Potser al nostre país aquest efecte no és tan notable, o si més no, jo mai havia percebut l'efecte. Cert que quan arriba l'hivern i toca el temut canvi horari, la gent es queixa que els dies més curts de l'any a quarts de sis és fosc però res més.

Ara bé, si ens desplacem uns quants milers de quilòmetres més amunt, posem pel cas aquí a Lund, l'efecte és considerable. No em puc descriure a mi mateixa com una etòloga especialista de la societat sueca però després d'un any i uns mesos he pogut estudiar aquest fenomen. No és un estudi científic, així que no em pregunteu per dades i cap tractament estadístic, es tracta d'un estudi visual i de convivència amb la societat sueca. Al gra, com m'imagino que ja sabeu, degut a la latitud en què es troba Suècia, durant l'hivern, les hores de llum són inferiors a les nostres i a l'estiu, superiors. (No em penso posar a explicar el fenomen de translació ni el de rotació que els dono per sabuts). Partint del fet que a l'hivern hi ha menys hores de llum més si li sumem l'efecte del canvi horari, ens trobem que a meitats de Novembre, es fa fosc entre un quart i dos de cinc. Us ho creieu o no, és verídic i el que és verídic és que afecta. Sortir de la universitat, l'empresa o d'on sigui a les 4 i pico i que sigui fosc afecta perquè significa que la tarda és eterna. A mi m'afecta però als suecs també. Els primers dies després del canvi horari, et pots sentir més cansat que de costum però es tracta de mantenir la tarda ocupada per tal que no se't faci eterna. Ara, jo pensava que els suecs això ho tenien més que superat però no és cert. Hi ha molts suecs que els hi afecta molt la manca de llum. Molts es deprimeixen i haig de dir, que els hi canvia el caràcter. Sí, els hi canvia el caràcter perquè quan arriba la primavera i comença a fer bon temps, es tornen tots més amables i simpàtics. També haig de dir que ho entenc. En ple hivern, a les 4 i poc fosc i amb un fred que pela, m'imagino que no estàs com per tirar coets!

Així que l'única cosa que puc dir és que per tal de lluitar contra la manca de llum i les tardes eternes, és fer esport. Si ets capaç d'aguantar les agradables temperatures hivernals, potser inclús pots anar a córrer però sinó, la piscina i els poliesportius són una bona opció. I qui no li agradi l'esport, simplement que tingui una ocupació per tal de no donar-li masses voltes al cap. Ara no us penseu que és tan negre que una ja ha sobreviscut una temporada i està en la segona ja.

També exercito les neurones

Perquè avui han decidit que ens hem de quedar sense Internet a la residencia? Jo pensava que això en aquest país no passava però sí. Passa. I us puc ben assegurar que quan estàs fora de casa, Internet es converteix en una eina imprescindible. Potser hi ha alguna persona que ho pugui interpretar com una addicció però jo ho consideraria com el medi indispensable per a relacionar-te amb els teus. Així que com podreu suposar, aquest text l’he pogut penjar quan he pogut disposar d’algun tipus de connexió ja que en aquests moments en que l’estic escrivint m’estic estirant dels cabells.

Doncs bé, no sé si això de complir anys m’ha afectat o no, o si més no, gràcies als consells d’una persona, crec que va sent hora que expliqui què estic fent aquest any en aquest país perquè darrerament sembla que només em dediqui a cuinar i a voltar i no és pas així. Com vaig comentar en alguna entrada de principis de Setembre, aquest quadrimestre/curs (ja veurem quina és la data final) estic fent el projecte fi de carrera, altrament conegut com a PFC. Doncs bé, el meu PFC o master thesis en anglès, l’estic desenvolupant en una empresa multinacional sueca anomenada Alfa Laval. Si poseu al Google el nom, anireu a parar a la pàgina principal de l’empresa i podreu xafardejar una mica. Bàsicament és una empresa que es dedica als bescanviadors de calor (heat exchangers), mètodes de separació (especialment membranes) i bombes i vàlvules (control de fluids). Ja sé que a molts de vosaltres us sonarà a xinès però és el que hi ha! L’empresa és força gran i té diverses seus arreu del món i ven diferents productes tant destinats a l’alimentació, a l’empresa farmacèutica, a la naval, etc. A Espanya, tot i que hi ha gent que quan li dius el nom fa cara rara de desconeixement, altres l’associen ràpidament a la maquinària ramadera, les munyidores automàtiques. Crec que ja he fet prou propaganda però si en voleu saber més, si disposeu de connexió a Internet, podeu informar-vos-en.

Evidentment, el meu projecte està relacionat amb algun dels conceptes esmentats anteriorment. Intentaré explicar-ho de la manera més fàcil possible i respectant el contracte de confidencialitat, no sigui el cas que em quedi calba abans d’hora! Bé, el meu objectiu és treure una correlació d’un bescanviador tubular concèntric tal que descrigui el seu comportament. Us heu quedat igual no? Comencem pels fonaments. Un bescanviador de calor és un dispositiu que funciona amb dos fluids, un calent i un de fred. Si es posen aquests dos fluids en contacte (no cal barrejar-los però sí per exemple separats per algun tipus de mitjà que no sigui aïllant: canonada, làmina, etc), el fluid calent cedirà calor al fred de tal manera que el calent es refredarà i el fred s’escalfarà. Teòricament, aquesta situació té lloc fins que els dos fluids assoleixen la mateixa temperatura però és una situació ideal en que es triga infinit en assolir-la. Segon concepte: tubular concèntric. Això vol dir que té forma de tub i que n’hi ha més d’un. De fet, us heu d’imaginar quatre tubs un dintre de l’altre en el qual per dins de cada un, van circulant els fluids. Tercer concepte: correlació. Una correlació és en termes molt senzills, una fórmula. Conclusió : haig d’obtenir una fórmula /equació que m’expliqui què passa en aquest aparell. És a dir, si entra un producte a 50ºC i un líquid a 15ºC, doncs a quines temperatures sortiran. Més o menys. El problema és que així pot semblar molt senzill però ja us puc assegurar que no ho és. Per obtenir una correlació, a part de trencar-me les banyes amb fórmules i conceptes, haig d’elaborar un programa, és a dir, haig de programar i és una de les coses a les que hi estic, actualment, dedicant més temps. Haig d’escriure un programa que posant-li unes dades, em simuli què passa allà dins del bescanviador. A part de la dificultat que això pugui comportar, se li ha d’afegir la geometria de la unitat ja que no és tan senzilla com pot semblar i per últim, que aquest aparell serveix per escalfar/refredar purés. Els purés són fluids no-Newtonians. Ara sí que no us explicaré que són els fluids Newtonians (aigua) o no-Newtonians però només dir que aquest fet fa que es compliqui més la cosa. I com sabré jo que els meus invents/càlculs/ cabòries són correctes? Doncs fent proves en una unitat existent i contrastant resultats.

No sé si us haureu quedat amb alguna cosa però jo ho he intentat. A termes pràctics, disposo d’un despatx personal, em donen de dinar gratuïtament (haig de dir que el menjar no està gens malament) i la gent del departament on jo em trobo (thermal design) em tracten molt bé i tinc un horari de 8 a 16:30 aproximadament. Aquí a Suècia no existeix un horari de rellotge estricte a seguir, almenys en aquesta empresa no i pel que he vist o sentit, en d’altres tampoc. Els del departament pràcticament xerren en suec tot el dia i haig de fer mans i mànigues per poder entendre coses però vaig subsistint. El que porto pitjor és que em fan anar a dinar a les 11:20 però suposo que no em queixar. Molta feina, moments difícils, ofuscació però interessant, repte personal i altres coses que gràcies als ànims de la família i amics fa que es porti millor.