I ja acomiadem el mes de juny

I com aquell qui no vol, ja hem arribat a al fi del mes de juny.  Sembla mentida que el temps passi tan ràpid, tant per lo bo com per lo dolent.

Malgrat que amb cada setmana que passa el nombre de gent que treballa a la universitat disminueix pràcticament de forma exponencial, la feina sembla ser que augmenta. Per una part ja va bé però, quan s’acumulen les coses, ja no fa tanta gràcia i el neguit  i l’estrès comencen a fer acte de presència.

Tenia per ment aquest cap de setmana fer un poc de feina però tot el que he aconseguit fer de temes laborals ha sigut deixar-me la maleta mig preparada per dimarts a primera hora. No, encara no tinc vacances. Dimarts comença el mes de juliol que altrament passarà a la història com el mes que crec que hauré agafat més avions en la meva vida. M’esperen uns 7 desplaçaments amb algun trajecte amb escala...  En fi, intentarem portar-ho el més dignament possible.

I com que la meva productivitat laboral del cap de setmana ha sigut pràcticament nul·la, m’he dedicat a altres activitats més físiques.

Ahir a primera hora de la tarda (a la una)  em passaven a buscar per anar a un lloc de Malmö per anar a nedar al mar. Vaig anar amb un dels companys del club d’esquí i m’ho vaig passar genial. Al final només vam ser nosaltres dos perquè la seva parella al final no podia venir. Vam nedar una estona amb neoprè (òbviament) i li vaig donar un parell de consells de tècnica per millorar ja que dissabte que ve és la Vansbrosimmningen, la prova de natació equivalent a la Vasaloppet que està a dins del circuit Svensk Klassiker. És igual, una prova que vull nedar (3000m) però que com que torno divendres a la nit, no em dóna temps a arribar. Espero ser-hi l’any que ve. Feia molt que no nedava amb neoprè i fins que no van passar uns quants metres, no em vaig sentir gaire còmode. Lo típic. L’aigua estava fresqueta però una temperatura gens inhumana, les mans i els peus no se’t congelaven pas i  a fora tampoc feia fred malgrat estar tapat. I lo millor és que no hi havia ningú.

Una foca que treu el cap

Foca feliç

Si us fixeu es veu el pont que uneix Suècia amb Dinamarca

Aquest matí he sortit amb els rollers ja que volia provar les noves fixacions. Sí, vaig haver de canviar-les ja que les altres estaven bastant tocades i quin canvi! Jo diria que vaig més ràpid. Si més no, dóna la sensació que la transmissió de la força al fer el “kick” és molt més eficient. Deixant-nos estar de tecnicismes, el més divertit de tota la ruta que he fet han sigut els dos ruixats que m’han enganxat pel camí que han provocat que arribés a casa mullada fins les calces! Coses que passen... I per la tarda, volia sortir a voltar una mica amb la bicicleta abans de la sessió de rentadores obligatòria però no hi ha hagut manera de que parés de ploure. I com que ja he estat bastant en remull aquest cap de setmana, he decidit que era hora de com a mínim, deixar-me la maleta preparada ja que demà arribaré tard perquè tenim entrenament de rollers i fregar, coses de diumenge...

A Södra Sandby

Les noves fixacions abans del diluvi

Esperant sota un arbre tot i que ja anava mullada

Cognoms

Quan ets petit, t’ensenyen a dir el teu nom. Primer t’ensenyen a dir el nom i després els cognoms que, a casa nostra, sempre han sigut dos. Quan les teves neurones són capaces d’entendre algoritmes més complexos, t’expliquen que els dos cognoms provenen, habitualment, el primer del primer cognom del teu pare, i el segon, del primer cognom de la teva mare. Remarco l’habitualment ja que avui en dia és possible canviar l’ordre dels cognoms. En aquells moments ets un marrec feliç perquè entens com et dius i d’on vénen els cognoms que duus i comences a allargar els teus cognoms afegint els dels teus avis, besavis i rebesavis, igual que a la pel·lícula “Ocho apellidos vascos”.  Quan se’t passa la fal·lera “cognomística”, passes a ser un ciutadà normal més que en segons quines situacions empraràs un cognom només i en d’altres, empraràs tots dos. Sense més importància. Que quan una persona es casa, no li passen res als cognoms i els seus fills, en cas de tenir-ne, adquiriran els primers cognoms de cada membre de la parella. I això, té tot lloc a Espanya.

Arriba el moment en que has de sortir del niu i creuar fronteres, o bé, actualment ja no cal degut a la multiculturalitat en què vivim tot i que creuar fronteres segueix sent necessari però és un altre tema, i descobreixes que la majoria de gent només té un cognom.  Que tota la família té el mateix cognom, mare inclosa. I a segons quina edat, et planteges: Com pot ser que la mare de la meva amiga tingui el mateix cognom que el seu pare? No són família veritat? I llavors t’expliquen que quan es casen, la dona perd el seu cognom (el del pare) i adquireix el de la seva parella. En aquell moment ho acceptes però amb el temps i amb l’experiència de la vida, les neurones no deixaran de donar-li voltes a aquest tema. En aquells moments només se’t passa pel cap que la seva manera d’adjudicar cognoms és avorrida i dificulta seguir els teus antecedents de manera notable, sobretot pel cantó femení.  I això passa en molts països que són potències mundials: Estats Units, Suècia, Regne Unit, etc.

Passen els anys i per sort, en llocs com Espanya on s’havia desplaçat a la dona a dins la llar durant el Franquisme, les coses canvien. En general, encara queden molts països per lluitar contra la desigualtat de sexes, les dones assumeixen un nivell i uns drets similars als dels homes. I torno a remarcar que encara s’ha de fer molt a tot arreu perquè per tenir pits i vulva i no tenir penis, no vol dir que no siguem capaces de fer funcionar les neurones de la mateixa manera. I és en aquests moments i des de països on la dona gaudeix de certa igualtat, que et tornes a plantejar la formació de cognoms. I et preguntes, si em casés amb un suec a Suècia, hauria de perdre el meu cognom? (és  cert que actualment es poden fer excepcions i jugar amb l’ordre dels noms i tota la pesca) Perquè? Per mi els meus cognoms són part del meu nom, de la meva identitat. Encara que m’estimi a una persona, això implica esborrar els meus vincles familiars? Ja sé que alguns em direu que només són coses de paper però és una cosa que sempre em dóna voltes al cap. Com en països com Suècia on la igualtat de sexes és molt present, les dones segueixen perdent el seu cognom. Bé, a vegades, no és lo més habitual, l’home adquireix el cognom de la dona. I en canvi, llocs on tradicionalment la dona ha sigut  tractada com un objecte per la reproducció i la neteja, no només conserva els seus cognoms quan es casa sinó que en té dos, dels dos progenitors. Això no només passa a Espanya ja que hi ha alguns països de Sud Amèrica que també segueixen aquesta forma, suposo que per influències del passat.

En fi, potser n’estic fent un gra massa de tot plegat ja que aquí no sembla que els hi preocupi gaire però és una cosa en que les meves neurones sempre hi han estat treballant, conscient i inconscientment.

Un altre cas és l’islandès. Quan es casen, les dones conserven el seu cognom ja que només tenen un però els cognoms es formen de la següent manera: si és fill; nom del pare+son, si és filla; nom del pare+dóttir. Ës a dir, si el pare es diu Fridrik, els fills es diran Fridriksson en cas de nen i Fridriksdóttir en cas de nena. Suposo que aquest sistema funciona ja que no són molts els islandesos al món però em segueix agradant més la nostra manera d’adquirir els cognoms. Supsoso, que a part del fet de conservar els cognoms facis el que facis, et permet, de forma més fàcil, resseguir els avantpassats familiars i establir vincles familiars, coses que sempre m’han cridat l’atenció.

Ben emmerdats

I sense adonar-nos, ja estem al juny. El carnaval ja és aigua passada, els estudiants ja han acabat exàmens, la universitat es va buidant i ja hem passat dues setmanes amb dies festius a cadascuna. La setmana passada, el dijous va ser Kristi Himmelfärsdag, altrament conegut com l’ascensió i aquest divendres, 6 de juny, la diada nacional de Suècia. A efectes pràctics me’ls he passat treballant tots dos, per tant, no he gaudit de festa però és el que hi ha. A vegades toca treballar més del marcat al calendari però ja ens ho cobrarem amb dies de vacances a l’estiu. Per altra banda, treballar en un dia de festa, segons opinió personal, és quan millor es treballa.

Deixant de banda les festivitats sueques i les imminents vacances per la majoria de suecs (no per mi, ja que aquest any seran tardanes en relació a la mitjana sueca), el nostre “país” està molt convuls. Més que convuls, jo diria que està sotmès a una crisi total: crisi política, crisi econòmica, crisi existencial, crisi de tot. A més, o per fi, el rei abdica en el seu fill però crec que també hi ha bastantes coses tèrboles, o no prou clares i que segurament no sortiran a la llum de tot el procés d’abdicació. En definitiva, mentre ens debatem entre monarquia i república, entre independència o no, els polítics es segueixen llençant els plats pel cap, l’economia si fa no fa segueix igual i al futur rei (tot i que encara s’ha d’aprovar la llei orgànica i és el que no entenc, com malgrat no voler abdicar mai en Juanca, no havien redactat una llei orgànica anteriorment) li cau un país immers en una gran merda. Perquè ara que està de moda demanar votar i referèndums, dubto, dubto molt, que es pugui votar per una república. Però en l’hipotètic cas d’una república, qui seria el cap d’estat? Perquè no se m’acut ningú, però ningú, que hipotèticament pogués realitzar l’esmentada tasca.

En fi, que com que la merda sobresurt per totes bandes, i com que per sort a aquí dalt encara no arriba, us deixo amb unes quantes fotografies de les meves sortides amb la bicicleta de carretera per Skåne. Paisatge completament diferent al dels Pirineus de casa, carreteres completament diferents així com el tràfic, els carrils bici i tot plegat.

Anant cap a Kävlinge

Camí a Kävlinge

Carril bici de Lund a Kävlinge

Vikhög

Vikhög

Port de Vikhög, al fons es veu el pont d'Oresund, el que connecta Suècia amb Dinamarca

Port de Vikhög amb el Tourning Torso al fons

Locals a Vikhög

Vikhög

Vaques sueques entre Södra Sandby i Torna Hällestad

Selfie!

Carretera, com es pot veure, molt de tràfic, entre Södra Sandby i Torna Hällestad

I per acabar, la bomba que vam preparar amb les meves amigues, per petar la xerrada i de pas,  recarregar hidrats de carboni. De tant en tant, s'ha de complir amb les tradicions sueques i empassar-se un tros de kaka.