Fa unes hores que la família ha fet via cap al sud després d'un cap de setmana de convivència i fred, molt fred. Potser divendres i dissabte no va fer tant fred però avui ha apretat i, de fet, sobre les dotze estàvem a -5ºC aproximadament però amb vent amb el que la sensació tèrmica era inferior.
Ha sigut un cap de setmana curt però intens. Feia temps que no caminava tant ja que hem anat amunt i avall visitant llocs i, aquí a Lund, es va sempre amb bicicleta així que actualment estic més acostumada a anar amb la bicicleta enganxada al cul que a caminar. Algun dia faré una entrada referent a les bicicletes perquè és mereix un capítol com a mínim.
Doncs bé, gràcies a la família, tinc el rebost ple, eines vàries per muntar el meu taller de bicicletes, plantes donant color a l'ambient, llibres nous, roba meva que s'havia quedat a casa i un banyador nou! El millor de tot és secret. Un dia posaré les fotos i es mereixerà una entrada també però bé, el més important és que els he tingut per aquí. Hem anat amunt i avall i ahir vam anar a passar el dia a Copenhague. I vam caminar i caminar però va valdre la pena. Vam veure el canvi de guàrdia reial i la sireneta que encara no ho tenia vist i tota una zona per la que tampoc havia passat. Però bé, anem al cas. Mentre estàvem esperant al tren a l'estació de Lund, estàvem els quatre de xarrera patint congelació i observant com anaven arribant els trens provinents del nord plens de neu. En aquestes, que van dir alguna cosa pels altaveus i no ens en vam assabentar. També haig de dir que els altaveus de l'estació de Lund no són cap meravella i moltes vegades no t'assabentes del que diuen a part de que sempre ho diuen en suec, diria jo. Llavors, un home d'uns 40-50 anys amb un nen se'ns va acostar i ens va dir:perdoneu, parleu en català? I nosaltres vam contestar que sí. I molt educadament ens va avisar que acabaven de dir que el tren l'havien anul·lat degut a les condicions meteorològiques (el divendres per la nit va estar nevant). En aquestes que li vam donar les gràcies i vam anar a veure quin era el següent tren amb destinació a Copenhague i a quina andana tocava anar a esperar-lo. Al cap d'una estona d'estar esperant, van tornar a aparèixer i vam començar a parlar. Que si anàvem a l'aeroport, no, ella viu aquí, què estudies?, enginyeria química, etc. I va acabar en què ell era fill de pare suec i suposo que de mare catalana, que és professor de llengües romàniques a la universitat i té tres fills els quals parlen català però no el saben escriure. I em va demanar si coneixia gent que parlés català perquè estaven buscant gent per fer de cangur i ensenyar-lis a escriure als nens. Em va donar la seva direcció de correu i ens vam acomiadar.
Avui li he escrit un correu demanant-li més informació: horaris, on viuen, etc i llavors m'ho rumiaré o avisaré a algú més que pugui estar interessat. Acabaré donant classes de català a Suècia? Surrealisme?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada