Adrenalina

Després de passar-me de 8 a a 18 tancada a la facultat, envoltada d'apunts, articles sobre cel·lulosa, hemicel·lulosa, lignina i altres coses vàries, avorrida i amb el cap com un timbal degut a tants conceptes i idiomes, m'esperava la recompensa del dia: la piscina.

Hi ha gent que es pensarà que estic tocada del bolet, possiblement tinguin raó, no m'hi oposaré però hi ha persones que necessiten fer esport. Necessiten sí. No és fins el moment en que l'esport esdevé una necessitat que te n'adones de l'imprescindible que pot arribar a ser. Per certes persones fer esport és un acte impensable, fatigós, fastigós i repugnant. Per altres és un simple passatemps per obligació o per pròpia voluntat, altres per professió i altres, per sentir-se bé, per desconnectar, per alliberar adrenalina. Per si hi ha algun dubte de que és l'adrenalina, a continuació podeu llegir l'entrada del DIEC.

Adrenalina: f. [BI] [QU] [MD] Hormona del grup de les catecolamines, antagònica de la insulina, la secreció de la qual augmenta en situacions d’estrès o d’emergència.

Doncs bé, diguem que em considero de les darreres. De les que necessita fer esport per oxigenar el cervell, per alliberar adrenalina, per ser més suportable, per dormir millor, per sentir-me cansada mentalment i físicament, perquè sí, perquè m'agrada, perquè vull! Tant complicat és entendre-ho i més si pertanys al sexe femení? En fi, com ja vaig dir ahir, hi ha coses en la vida que mai entendré.

Després d'un petit lapsus del qual si s'hagués allargat un poc més potser acabo congelada, hem aconseguit arribar a la piscina. I un cop dins, el meu amic de les aigües (i de les no aigües també) que ha de ser un sant per poder-me aguantar i venir a nedar amb mi, s'ha adonat que s'havia deixat les ulleres. Gran error i més quan som uns miops que anem amb lents de contacte i sense les ulleres està el tema un poc complicat. Però bé, ens les hem apanyat i hem nedat una estona. Algun dia faré una reflexió del nou estil de natació que estic observant que es desenvolupa en aquest país. Realment curiós. A continuació, agafa la bicicleta i cap a casa, sopar, fer el dinar de demà i anar a dormir perquè demà classe a les 8 una altra vegada.

Conclusió: gràcies a l'esport i amb persones amb les que el pots compartir sense rebre crítiques, fan que te'n pugis anar a dormir amb un somriure a la cara i amb la ment oxigenada.