dimecres, 26 de gener del 2011

Kaka


Kaka. Alguns pensareu que estic menyspreant l'ortografia catalana i que m'estic "actualitzant" al llenguatge escrit que actualment un munt de joves empra per internet i que fa un mal d'ulls pitjor que el provocat per la ceba més rabiosa del món a més de dubtar del to escatològic del títol. Altres, pensareu que m'he deixat l'accent gràfic de Kaká referint-me al jugador de futbol. En realitat, estimats lectors, cap de les dues.

En aquest cas, el terme kaka és un mot suec que significa pastís. Els que llegiu el bloc amb certa freqüència és possible que us soni el terme fredagskaka (pastís del divendres) i als que no, ara sabeu el seu significat. Personalment, és una paraula que em resulta graciosa, suposo pel fet d'associar-la amb el nostre mot "caca". Ja sé que relacionar merda amb menjar no és la millor combinació però l'associació d'idees en el meu cervell és més que directa. En aquests moments m'imagino que esteu pensant que ja se m'ha anat l'olla per complet, que estic més boja que una cabra i que ja no toco de peus a terra perquè començar un escrit barrejant caca amb pastís no mostra senyals de sensatesa però tot té una explicació (o no, si creieu que no tinc solució ho admetré).

No li donaria importància al terme kaka si no fos perquè s'utilitza amb freqüència i, sincerament, amb molta més freqüència que en la nostra llengua. Ara no vull dir cap bestiesa però crec que he pronunciat més vegades la paraula kaka en un any que la paraula pastís. I perquè s'empra amb tanta freqüència? Doncs perquè senyors i senyores, els suecs i les sueques són uns amants dels pastissos i pastissets. Els hi encanta fer pastissos i menjar-se'ls, evidentment. Mentre en la nostra cultura menjar pastís habitualment està associat a un esdeveniment especial, aquí, tot i també estar-ho, és molt més freqüent menjar un tros de pastís quan el cos t'ho demani. És més, a l'empresa on estic fent el projecte fi de carrera, i sé que en molts altres llocs també, hi ha un dia de la setmana que a l'hora del cafè es pren pastís. En el nostre cas, el fredagskaka el qual cada setmana li toca a un dur-lo. Ara, qualsevol ocasió és bona per menjar pastís. Per exemple, el dissabte és el bateig d'una filla d'un del departament i menjaran pastís. Conclusió, ahir vam menjar testkaka perquè l'havíem de tastar i donar el vist-i-plau. Que hi ha una presentació important, en acabat, kaka. Que hi ha un curset, en acabar kaka. Que és diumenge a la tarda i fa fred i es fosc, fem un kaka i així m'hi podria estar una bona estona. Per una part és comprensible que els hi agradi fer pastissos perquè a l'hivern amb el fred que fa i que es fa fosc aviat, han de matar el temps d'alguna manera! Ara, també haig de dir que per molt kaka que mengin, hi ha pocs que estiguin grassos.

I tal i com us deveu estar imaginant, cada cop que sento la paraula kaka, em ric sola. El primer dia haig d'admetre que em va impactar força ja que habitualment els termes escatològics tendeixen a ser força internacionals i haver de relacionar kaka amb pastís no entrava dintre dels meus plans però tot és qüestió d'acostumar-se que es diu. Bé, o com a mínim intentar-ho perquè tot i que ja ho tinc força interioritzat, no deixa de resultar-me graciós. En el fons, són dos termes no tan llunyans: "Coge un pañal nuevo que el niño lleva un buen pastel"...

diumenge, 23 de gener del 2011

Me n'oblidava dels Nadals

Ja és diumenge una altra vegada! El temps passa volant i això que des de que he arribat a Suècia una altra vegada les setmanes són força monòtones ja que es basen bàsicament, en una combinació entre acabar el projecte fent hores a l'empresa i esport. Bé, i dormir una mica. Així que abans que sigui l'estiu, més val que parli dels Nadals.

A vegades diuen que una imatge val més que mil paraules i crec que avui serà el que faré. Un petit recull fotogràfic del que han sigut aquestes festes de Nadal.


Esquiant a Masella amb molt poca neu i de canó



Centollas, percebes e cigalas de Noiteboa grazas ao Sr. Yáñez

Les bessones i jo

No ens assemblem res

Navasas als Pirineus

With the boss

Realitzant un gran discurs al poble ceretà

Per la vall d'Eina amb més que notables i evidents plaques de gel

Dia de Reis. Cosins. Fonda Europa de Granollers

Granollers versió 2

Crec que hauré d'automimar i auto-fer-me massatges...

diumenge, 16 de gener del 2011

Tunisia 18 - Spanien 21


Sé que no hi ha excuses que justifiquin la meva absència productiva d'entrades en el bloc així que més val recuperar el temps perdut. Després d'uns magnífics Nadals dels que en breus presentaré algunes línies, la tornada a la freda realitat nòrdica s'ha fet més que notable.

Dissabte 8 de Gener arribava a Lund una altra vegada, amb les piles carregades per tal d'encarar la recta final del projecte fi de carrera. A jutjar per la setmana passada i tal i com es preveuen les coses, m'esperen unes setmanes dures i intensives de feina per tal de tenir-lo tot enllestit. Aquesta setmana ha sigut una setmana dura tenint en compte el gruix de feina, la "morriña" més que evident, tornar a acostumar l'orella al suec i tornar-se a adaptar a l'estil de vida i al comportament civilitzat de la societat sueca. A més, tornar-se a acostumar a l'escassetat de llum tot i que els dies ja comencen a ser més llargs i a començar a fer patinatge artístic sobre gel. Aquesta setmana les temperatures han pujat i no veieu quins bassals i quines plaques de gel tan agradables que ens envolten! Com per ser una iaia i trencar-te el fèmur! A part d'això, retrobaments amb amics que ajuden a pujar la moral.

Després d'una breu filosofada, alguns encara us estareu preguntant de què va el títol de l'entrada. Doncs bé amics meus, per als no assabentats del món de l'esport, dijous passat es va iniciar el mundial d'handbol que es disputa a Suècia i concretament al sud de Suècia. Hi ha quatre grups amb sis països a cada en la primera ronda i disputen partits a diferents ciutats del sud del país: Göteborg, Malmö, Kirstianstad, Linköping, Jönköping i Lund. I, per casualitat, el grup on es troba la selecció espanyola juga entre Kirstianstad i Lund. En assabentar-nos, el Juan i jo vam pensar que seria una bona oportunitat per veure jugar en directe aquest grup de jugadors i més disputant un mundial així que vam decidir que cercaríem entrades en quan estiguessin a la venda sempre i quan les nostres butxaques ho permetessin. Els dies van anar passant, nosaltres vam romandre a la figuera i ens vam quedar sense les entrades econòmiques que es venien per internet. Haig de dir que tot i que Espanya jugava entre Kirstianstad i Lund, a Lund només li tocava un partit i contra Túnez i era avui diumenge a les 17:30.

Tot i això, ahir al vespre vam decidir de perquè no acostar-nos al pavelló i veure quin ambient es respirava i a veure si sonava la flauta. Dit i fet, sabent que el grupet d'estudiants erasmus espanyols hi anaven amb pancartes, samarretes i cares pintades, nosaltres ens hem presentat amb la bandera gallega sota el braç. Em mancava la senyera però perquè no la tinc aquí. I, un cop arribats al pavelló, per cert, un pavelló construït exclusivament per aquest esdeveniment (ho dic perquè en certs diaris esportius es llegeixen unes barbaritats impressionants), hem demanat si es podien comprar entrades i amb l'amabilitat sueca, ens han guiat perfectament. Sense cap impediment, hem pogut comprar l'entrada i apa, cap a les graderies! Situats a un costat de tota la tropa nacional, hem pogut gaudir del partit ofert per Rocas, Iker, Juanín, Garabaya, els Entrerríos, Hombrados, Ugalde, Aguinagalde, etc. Un partit molt igualat en el que la selecció està encara a un nivell per sota del que li pertoca però que per sort ha acabat en victòria ja que aquest era un partit essencial en el grup tenint en compte que només passen els tres primers i tenim a França i Alemanya en el mateix grup. Cal destacar que gran part de la victòria s'ha degut a la gran actuació de JoseJa Hombrados, porter de la selecció, que ha estat guardonat M.V.P. del partit.

En acabar el partit i després de que tots els demés marxessin, hem decidit esperar a veure si podíem arribar a veure els jugadors en sortir del vestuari però ha resultat en va perquè després d'esperar i donar voltes al pavelló per veure on tenien l'autocar, hem vist que els tenien a un lloc inaccessible per a nosaltres! Una llàstima ja que constitueixen un gran grup de persones però què hi farem. Us deixo amb un recull d'imatges del partit. Una gran forma de gaudir d'handbol de primera categoria en directe!