Setmana Santa a la sueca

Doncs bé, comença la Setmana Santa. Una Setmana Santa diferent a la dels meus darrers anys. Aquest any, la passaré des de Suècia, no s'haurà estudiar perquè no hi ha parcials al tornar, no hi haurà esquí com quan encara quedava neu i aprofitàvem per fer les darreres baixades de la temporada, no hi haurà els romans de Camprodon ni el trial de Sant Joan i no hi haurà mona. Però bé, serà diferent.

Puc dir que des de dijous ja es començava a respirar un aire diferent per l'ambient universitari degut a la bonança climatològica. Dies assolellats amb temperatures relativament altes (15ºC) al migdia feien sortir a tots els suecs a les afores dels edificis universitaris per fer l'efecte sargantana. Tots al sol! Realment, un esdeveniment per observar del qual voldria haver fet algunes fotos però que va resultar en va ja que la càmera es va quedar a casa. Doncs bé, mentre els suecs gaudien del sol, servidora estava estudiant suec ja que a les 4 tenia examen. Esperem que hagi aprovat ja que en una setmana i mitja hauria de començar el següent nivell. Per altra banda, una bona notícia em va alegrar el vespre: he aprovat l'assignatura de la que em vaig examinar abans d'anar a Londres amb un 5! (màxima nota sueca).

Ahir divendres va començar amb classe a les 8 del matí fins a les 10, seguit de reunió amb el meu grup de projecte d'una assignatura per distribuir-nos les tasques a realitzar durant les vacances i unes quantes hores de treball en el projecte en qüestió fins a les 3 de la tarda. Llavors, em vaig dirigir cap a casa i al cap d'una estona, aprofitant la bona temperatura tot i que el cel ja s'havia ennuvolat, me'n vaig anar a córrer. En tornar, dutxa ràpida, agafa la bicicleta i ràpid cap a una "nation" ja que havíem quedat per sopar. Va ser un sopar entretingut que gairebé va consistir en un interrogatori i riures seguit de "disco" a la mateixa nation amb invasió "spanish-french" östratorniana (la meva residència).

Doncs bé, avui ja puc dir que estic de vacances. Els símptomes que estem de vacances són que evidentment, no hi ha classe i invasió de la nostra residència d'amics i familiars. De moment hi ha 6 amics, avui n'hi arriben 7 i ves sumant. Les vacances escolars del calendari suec és la setmana que ve però degut a que estudio a l'escola d'enginyeria, després de la Setmana Santa hi ha el període de recuperació. Gràcies a que servidora no ha de recuperar, doncs les vacances s'allarguen pràcticament dues setmanes més tot i que el suec comenci abans i hagi de treballar en el projecte i fer unes entregues, però serà amb un altre ritme.

Així doncs, comencem les vacances passades per aigua. De fet, porta tota la nit plovent i segueix. No para i la intensitat és variable. Hauria d'anar al supermercat a comprar ja que el dilluns arriben el Riu & co. però de moment fa massa mandra haver de posar-se la disfressa aquàtica i agafar la bicicleta. Esperem que en algun moment del dia pari una mica.

On és la primavera?

Avui, diumenge 21 de març, la primavera ha començat oficialment. Oficialment, sí. A la pràctica, podríem dir que els primers símptomes primaverals es comencen a percebre en aquest gèlid país.

Fa una setmana que les temperatures es troben per sobre dels 0ºC fet que em fa plantejar començar a canviar els guants d'esquiar per uns de més prims i treure la jaqueta tèrmica de l'anorac. Per altra banda, es comença a notar un canvi d'humor en la gent local. I el que acabo d'escriure no és conya. Els suecs i sueques comencen a estar més receptius, es comencen a interessar més per qui ets al mostrar interès per la seva cultura i el seu idioma i els trobo una mica més expressius. Però pel que he sentit, això només fa que començar i fer palès la dita castellana de que "La primavera, la sangre altera".

També dir que, segons les meves nocions climatològiques, l'inici de la primavera d'aquí no té res a veure amb el nostre inici primaveral. Allà baix, moltes vegades rebem la primavera i ja comencem a deixar abrics, agafar caçadores, les ulleres de sol i a gaudir més hores a l'aire lliure entre d'altres coses. Però aquí, de moment el que puc dir és que ahir es va passar el dia emboirat, plovent i avui, aquest matí ha fet un intent de sortir el sol però ara el cel resta ennuvolat i fa una ventolera considerable. A continuació mostro una captura de pantalla de la previsió meteorològica de la setmana:

Realment, crec que jo tinc més ganes que arribi la primavera que el que realment tardarà en arribar de ple. D'acord que només són els inicis i de moment puc donar gràcies a que pràcticament ja no hi ha neu i que per sort, poques plaques de gel resten però per altra banda, encara està tot massa adormit, en estat latent. Lluny queda encara de veure els arbres brotar, arbres florits, pol·len cap aquí i cap allà, insectes volar i el món començar a girar. El dia que tot això succeeixi, Suècia explotarà. I si més no, això és el que he sentit. Les feromones estaran pels aires, la gent es transforma, deixen a l'armari la seva disfressa d'hivern i el país es torna boig.

Però bé, encara queden dies per poder ensumar de ple la primavera. De moment, donarem les gràcies per estar a temperatures positives.

Interessos

Interessos, sí. La gent només es mou per interessos i dic NOMÉS. És a dir, tan sols es recordaran de tu quan necessitin alguna cosa que tu els hi puguis facilitar però després, oblida-te'n. Et demanaran com es fa una cosa, si els hi pots traduir, si els hi pots explicar allò, si els hi pots deixar tal cosa però un dia qualsevol no et preguntaran com et trobes, si tot va bé, com estan els ànims, si et ve de gust venir a tal lloc, o fer tal cosa, o anar a visitar allò o a casa de no sé qui.

Aquesta és una altra de les coses que mai entendré. Potser és que sóc d'un altre planeta.

I a Londres vaig anar a parar

Dimarts, tornada a la realitat. Noves assignatures, nous horaris, noves classes i antics i nous companys. Perquè tornada a la realitat?

Doncs bé, després del període d'examens i aprofitant que per primera vegada em queien al principi de la setmana i conseqüentment, tindria uns dies de vacances, vaig anar a parar a Londres. De fet, era un viatge que ja portàvem planejat des de principis de Gener, un bon dia que havia anat a acomiadar-me dels amics al bar de la facultat de Barcelona. Així doncs, dit i fet vam planejar trobar-nos un cap de setmana a Londres per tal de fer un retrobament i visitar els que estan per allà. En definitiva: Noguera i Oscar que estan a Cranfield eren els amfitrions, Mora provinent de Zurich, Piella i Calafat des de Barcelona i servidora des de terres sueques. Al final va haver-hi una baixa notable però va ser per motius justificats.

Dijous al vespre després de suec, em vaig dirigir cap a l'estació de tren i vaig agafar el tren fins a Kastrup (l'aeroport de Copenhague). Per primera vegada vaig experimentar el que és volar amb Easyjet. A la que arribes a la sala d'espera de la porta per embarcar i veus que l'avió es va buidant, veus que la gent ja comença a fer cua. Un cop es posa el personal per verificar els bitllets i la documentació, criden als que tenen "speedy-boarding", a continuació els que van amb nens petits i per últim, la resta, "class 2". És en aquest moment quan la gent s'amuntega uns damunt dels altres per ser dels primers en entrar l'avió i agafar lloc. Perquè clar, el que no he dit és que amb aquesta companyia els seients no estan adjudicats. Així que ja us podeu imaginar com va el tema però bé, vaig aconseguir una bona posició i conseqüentment, vaig gaudir d'un bon lloc a l'avió amb finestra inclosa. Un cop a l'aeroport de Gatwick, vaig agafar el tren fins a Victoria station i d'allà, el metro. Haig de dir que The Tube or The Underground és estret, no gaire alt i caòtic. Això de que cada línia tingui bifurcacions i ramificacions no facilita gaire el tema però me'n vaig sortir i vaig poder arribar a l'hostal on m'esperaven en Mora i en Piella per anar a fer una pinta corrent perquè ja era tard i anar a dormir.

El dia següent, divendres, després d'haver gaudit d'un "increïble i abundant" esmorzar en el nostre "maravellós" hostal, no penso fer comentaris de l'hostal perquè això es podria fer etern, vam començar el nostre dia de turistes. I vam caminar i vam caminar. Vam passar per Hyde park, ens van fer fora de Harrods perquè en Piella duia la caputxa posada, Buckingham Palace, Trafalgar square i milers de coses més.

Després de caminar tot el dia i de visitar un munt de llocs, vam anar cap a l'hostal a recuperar les nostres bosses i vam anar fent via cap a Cranfield. Vam experimentar el caos d'un divendres a la capital anglesa, barallar-nos amb una màquina de tickets, córrer per no perdre el tren i conseqüentment, no poder seure'ns perquè estava a petar i haver d'anar una hora de peu després d'estar tot el dia caminant. Un cop a l'estació, després d'esperar 5 minuts van aparèixer els nostres amfitrions i vam fer via cap a Cranfield. De Cranfield no puc dir gaire cosa perquè només vam anar de party, dormir i parlar suec. Sí, els simpàtics dels meus amics, van tenir la decència d'avisar a tots els suecs que jo estava a Suècia i que m'havien de parlar en suec.

El dissabte, després d'esperar a que els nens es llevessin i es dutxessin, vam fer el dinar i vam menjar tots plegats celebrant l'aniversari del nostre gran Piella. Un element únic en la seva espècie. Després, vam partir tots cap a Londres una altra vegada on vam anar passejant per uns carrers i ens vam trobar amb unes noies de Cranfield que també són de la uni. Cap al tard, l'Oscar ens va abandonar i ens vam quedar els tres més en Noguera per Londres. Va sopar i vam anar a veure el passeig de la London Tower i el London bridge i caminar, caminar i finalment, a dormir al nostre "estimat" hostal una altra vegada.

Diumenge al matí vam seguir fer de guiris visitant Notting Hill, St. James Cathedral, el camp de l'Arsenal per fora, després d'una llarga patejada vam anar a parar a Camden market que és espectacular i finalment, vam anar a Trafalgar square per presenciar els últims minuts de la celebració de Saint Patrick's day. A continuació, després de preguntar i preguntar, que en Noguera té certa tendència, vam anar a un pub australià a veure el Barça-València. Després, ens vam dirigir cap al metro i ens vam acomiadar del nostre Noguera mentre els tres subjectes restants ens dirigíem a l'hostal. Després d'una nit molt curta, en Mora i jo a les 3:30 del matí ens llevàvem per anar cap a l'aeroport. Ell sortia una hora abans que jo però per no anar sola 40 minuts més tard, vaig anar amb ell. Vol correcte que va servir per dormir i tren de tornada cap a Lund amb raigs de sol escalfant el meu rostre. En arribar a casa, dutxa més que agraïda, dinar, desfer la bossa, fer els deures de suec i cap a suec. Vaig aguantar estoicament la classe perquè m'adormia però el viatge havia valgut la pena.

Ha sigut un viatge ple d'anècdotes, caminades, riures, burrades i retrobaments però és cert que fins que no veus com és en un lloc que no te n'adones de lo bé que s'està a "casa".

En fi, crònica llarga però no detallada. Potser algun dia escric alguna cosa més. Qui sap!

El fred suec m'ha rebut amb els braços oberts tot i que el solet va alegrant els dies.

S'han acabat les existències

Hi ha coses en la vida de les que en pots prescindir, d'altres que poden ser substituïdes i d'altres que simplement resulten imprescindibles. Majoritàriament, fins que no manquem de certes coses no ens n'adonem de l'imprescindibles que poden arribar a ser. Hi ha casos excepcionals com en el cas de certs medicaments que no cal arribar a l'extrem de la inexistència per saber que són imprescindibles per a certs éssers humans. Però bé, si ens centrem en diguem-ne coses materials sense comptar els medicaments, el factor personal també hi juga una gran part. Una cosa que pot resultar imprescindible per una persona pot resultar un objecte prescindible per un altre.

Doncs bé, una de les coses que més trobo a faltar és el nostre menjar. No és que en aquest país no es mengi, que no hi hagi varietat d'aliments o que no sàpiga cuinar però sincerament, no som conscients de la gran varietat de productes i de formes de cuinar un mateix element a casa nostra. I això ho trobo a faltar. Evidentment, la nostra cuina no és imprescindible ja que quan no hi ha més remei, t'acabes adaptant al que hi ha però hi ha coses que es troben a faltar.

Tinc sort que en aquest país existeix el pà, així que el pà amb tomàquet està solucionat. L'embotit evidentment no existeix. Bé, fals, hi ha importació de pernil serrat Navidul i alguna cosa de xoriç i poca cosa més però per sort, gràcies als de casa, per mitjà de sobres arriben a casa meva embotits envasats al buit. Una mica de pernilet, llonganissa, fuet, etc. Sí, sí, també arriben Quelitas, sopes Gallina Blanca (aquí les sopes són caldos, no tenen pasta) i alguna que altra sopresa.

Doncs bé, gràcies a la visita de la meva família, vaig omplir el rebost i encara n'estic gaudint dels productes. Dintre de totes les coses que em van dur, que no van ser poques, s'hi trobava la millor cosa del món. Molts pensareu que cada cop estic més tocada del bolet però a mi em va fer molta il·lusió. I què era? Doncs, CROQUETES!!! Però no qualsevol tipus de croquetes, no. LES croquetes que són les que únicament val la pena menjar. Les croquetes de la volateria de davant de l'escola. Sí. Les millors croquetes que he tastat en la meva vida. Unes croquetes de pollastre, gens empalagoses, que quan un cop te les poses a la boca, es van desfent,i pots anar assaborint el gust de pollastre, suaus, sense fer bola, impressionants. Una sensació indescriptible! Encara no sé com s'ho van fer per posar-les a la maleta i que arribessin senceres però sé que van venir de part de la meva tieta. El millor regal del món. Jo, com a bona previsora, em vaig fer tres paquets de quatre croquetes per anar-me-les racionant i poder gaudir una mica més de l'experiència de LES CROQUETES però diumenge se'm van acabar. Me les vaig menjar a gust, gaudint de cada tros que m'emportava a la boca, assaborint fins a l'última engruna d'arrebossat i pensant que em donarien totes les forces per l'examen de l'endemà. Però s'han acabat. Al meu congelador ja no hi ha més croquetes. El pitjor de tot és que no me les poden enviar per correu però crec que podré resistir. Si més no, no em queda més remei així que hauré de viure del record, del regust, de la sensació, de l'experiència de menjar-me LES CROQUETES. D'aquesta manera, quan torni a casa sé que me les menjaré amb molt més de gust.

Corre, viu-la!

Diumenge 7 de març : Marató de Barcelona

Mentre en una part del món servidora s'ha llevat per estudiar ja que demà té examen, en una altra part, el seu germà estarà escalfant per començar la cursa.

Espero que hagis pogut dormir bé, que no estiguis molt nerviós, que estiguis estirant bé i que gaudeixis de la cursa. Que la puguis acabar, que aguantis bé i que tot vagi de perles. M'agradaria estar infiltrada entre mig del públic per cridar però ja saps que el tema està un poc complicat. He descobert que han posat càmares en directe per la pàgina i que podré anar controlant el temps en directe! Realment, el recorregut és espectacular.

Doncs bé, gaudeix de l'ambient, de la ciutat i a tope. You can do it man!!!! I trust on you although maybe in the afternoon you are not able to move!!

Here comes the sun...

Foto feta a l'agost de la residència

Després de no sé fa quants dies, la veritat és que ja no me n'enrecordo, portem tres dies seguits de sol! Sembla com si fos tot un miracle però es que realment ho és. Després d'una tardor i un hivern caracteritzats per dies tapats, pluja i neu, el dia que vaig veure sortir el sol quan em vaig llevar pel matí va ser una sensació indescriptible. Quasi em vaig haver de posar les ulleres de sol! (ara entenc perquè els suecs no tenen persianes, han de deixar entrar tota la llum possible durant l'hivern). Un es pensarà que és una tonteria però no és fins que estàs en un lloc on el sol és car de veure que no te n'adones del que pot arribar a afectar. Amb raó la gent d'aquí es deprimeix a l'hivern i a la que pot se'n va a la costa del Sol o a Canàries!

Doncs bé, han sigut tres dies d'un sol espectacular, brillant, sense pràcticament ni un núvol al cel. Un cel nítid que diríem. Els raigs de sol penetraven la finestra de casa meva i donava la sensació com si estigués en un dia d'estiu a casa. Però no ens enganyem, en només obrir la finestra o sortir al carrer, les alegries de la calor se'n van en orris i les orelles, les mans, els nas es comencen a glaçar. Però què més dóna? Fa sol, et sents més enèrgic, amb més ganes de fer coses, més feliç, més millor. Encara que quan una està d'exàmens, poc motiva però et fa sentir millor.

Per altra banda, els raigs de sol han començat a desfer la neu i a recordar-nos que a sota la gruixuda capa blanca, existia l'herba. Hi ha herba, era verd! Ara entenc perquè diuen que quan arriba la primavera la gent es torna boja! Amb raó! Si amb només veure el sol ja et sents molt millor, quan pugi la temperatura com serà? Seguirà demà fent sol?