dilluns, 23 d’abril del 2012

Drac, princesa, cavaller... sang, roses i llibres!

Crec que d’aquesta escudella de paraules, només hi ha un mot que les englobi a totes. A més, crec que no és necessari saber quin dia del mes és per saber a quin dia em refereixo. Evidentment, avui, vint-i-tres d’Abril, és la diada de Sant Jordi.

La diada de Sant Jordi és una dia molt especial, amb un cert toc de màgia, per tots els catalans i catalanes. Sant Jordi és el patró de Catalunya però deixant de banda patrons i representants, Sant Jordi és, si més no per mi, un dels dies més alegres i esperats de l’any.

L’essència de Sant Jordi rau en els carrers i places principals de les viles plens de parades a vessar de llibres,  senyeres per tot arreu i un munt de cubells plens de roses. Principalment roses vermelles, perquè la rosa va sorgir de la sang del drac que va matar el cavaller per salvar a la princesa, però avui en dia pots trobar-ne de diferents colors. Pares, mares, avis, àvies, nens, nenes i joves. Parelles, amics, amigues i famílies.  Els homes regalen roses a les seves parelles, elles, els hi donen llibres a ells. Aquesta és la tradició però jo, una  fanàtica dels llibres, Sant Jordi sempre ha sigut una excusa més per girar i regirar llibres i fer-me’n amb algun exemplar. A més, és el dia que veus que el poder dels llibres inunda els carrers i et fa sentir orgullosa per un dia del poder de la lectura ja que, molta gent, és possible que només llegeixi el llibre que li han regalat per Sant Jordi. És un dia genial per tenir un tast de les novetats literàries i de poder conèixer els autors i autores de les obres literàries. Mai he viscut una diada de Sant Jordi des de la banda d’escriptor/a però només dic que ha de ser una experiència molt rica, plena d’emocions però alhora esgotadora ja que la seva diada consisteix en una maratoniana jornada per la ciutat, de parada en parada canviant cada hora i signant X llibres en cada parada. Però, com he dit, enriquidor al mateix moment.

Qui no hagi viscut una diada de Sant Jordi en directe, és molt difícil de poder transmetre l’essència d’un dia màgic i especial com és avui per a tots els catalans i catalanes perquè la diada de Sant Jordi enamora! I, avui, per primera vegada (més ben dit per segona vegada, la primera va ser quan vam viure als Estats Units) m’he perdut Sant Jordi. Els dos darrers anys vaig ser afortunada i gràcies al volcà islandès de nom impronunciable i que caigués en Setmana Santa, no me’n vaig perdre ni un. Avui, avui, aquest any no ha pogut ser. Aquest any no he regirat i regirat llibres, aquest any no ha caigut cap rosa, aquest any no hi ha hagut jocs florals com quan anava a l’escola. Aquest any ha sigut un dia normal, no ha sigut màgic, ningú m’ha regalat cap rosa, no he vist cap escriptor o escriptora però m’he estalviat les aglomeracions. De fet, ara us diré un secret, el que m’agrada més de Sant Jordi és passejar-me pels carrers dels pobles o ciutats al despertar i veure com es munten les parades, com es van emplenant de llibres i com el roig de les roses i les senyeres van donant color al carrer.



Espero que hagueu gaudit d’una molt bona diada de Sant Jordi! 

dimecres, 11 d’abril del 2012

Piles carregades

Saps quan estàs per terres nòrdiques quan estàs a l'avió i no veus terra perquè està tot ple de núvols i, ho acabes de verificar un cop surts de l'aeroport, fa relativa rasca i plovisqueja. Benvinguts al nord una altra vegada! C'est la vie!

Després d'una setmana justa per casa, torno, i torno amb les piles ben carregades. Sincerament, necessitava desconnectar de tot això durant uns dies i oblidar-me de tot el que m'envolta aquí dalt, sobretot en termes de feina. I és el que he fet. Dic que torno amb les piles ben carregades però una amiga meva, després d'explicar-li les meves activitats, em deia si realment les havia carregat o les havia gastat completament. La raó bàsicament és que no he parat quieta ni un moment pràcticament. 

Dimarts de la setmana passada, emprenia la meva aventura cap a casa. I ja el vol en si va ser una aventura. El vol, programat per les nou de la nit (tot i que prèviament ja m'havien enviat un parell de correus electrònics anunciant que canviaven l'horari), va patir les conseqüències de la vaga de controladors aeris francesos. Com a mínim, vam tenir més sort que els del mateix vol però del dia anterior ja que aquests no van poder volar. Tot semblava en ordre fins que un cop tots els passatgers dins de l'avió  i amb les "rampas armadas", va i el comandant anuncia que degut a la vaga, no ens donen sortida fins dintre de 60 minuts. I malgrat dir que intentarien sortir abans, vam estar una hora tancats dintre l'avió. En aquestes, que la gent va començar a treure portàtils, ipads i tots els dispositius i vam poder seguir la última part de la primera part del Barça-Milan i fins una mica més enllà del gol de l'Iniesta. A totes aquestes, arribàvem al Prat a un quart de dues passades diria jo. Diguem que va ser un dia molt llarg.

Esperant a dins l'avió

Dimecres, dia de pluja constant, ja vam fugir cap a Riu i a partir d'aquí, activitat sense parar. A nedar a la piscina de Puigcerdà i amb bici de Riu al coll de la Perxa amb el meu germà, a gastar dos forfaits gratuïts a la Molina amb l'Helena, matí de raquetes per Lles amb l'Helena, el Josep, la Marga, els meu pares, el Tro i jo i a córrer per la muntanya! Anar al mercat, veure ploure, sortir a caminar, anar a collir espinacs, inspeccionar la plantació dels 200 pomers del Josep i del meu pare i... i un munt de coses! I com no, dilluns, per rematar, a menjar mona per acabar d'arrodonir-ho tot! I ahir, ahir va ser un dia frenètic en el caos urbà. Tots els dies han sigut genials, temps variable i riure assegurat!

El millor d'aquesta setmana és que serà curta. Tinc molt per fer però amb la ment en positiu així que us regalo unes fotos per alegrar la vista. Les de Lles són de l'artista de l'Helena!

Els 200 pomers

 Al coll de la Perxa! Feia més bon dia que la qualitat de la imatge!





A Lles direcció el Pradell

Súper panoràmica amb el Pradell i el Cadí!

 La tropa de les raquetes 

El Cadí nevat


El refugi del Serrat de les Esposes

El GR per Riu

De Riu a Pedra amb la Tossa al fons

La font de la petxina 

 El Tro al riu

El GR de Riu-Beders amb Riu i la Tossa d'Alp al fons