Històries de vestuari

Sempre he pensat que d'un vestuari se'n podria fer una novel·la perquè realment, la mà de coses que passen allà dins i les històries que es munten i les idees que en surten són masses. Alegries, penes, plans, somnis, xafarderies, dubtes, il·lusions, motivacions, etc. I cada vestuari és un món; m'enrecordo perfectament dels vestuaris "cutres" de l'escola, del vestuari del Claror, del vestuari de la Mar Bella, del d'Inefc, del de l'Autònoma, la Garriga, la carpa, el de la UPC, el del Serveis d'Esports de la UB i ves sumant per tots els que hi hem passat que no són pocs. Realment, un munt. Cadascun té el seu truc, per on s'obre la porta, com va l'aigua, etc. però el més curiós és el comportament de la gent. I ara bé, quan entren en joc els vestuaris suecs.

Doncs bé, a la majoria de vestuaris del sud, la gent, bé, quan em refereixi a la gent em referiré al sexe femení perquè la veritat que mai els hi he preguntat als nois si ells també ho han observat, té certa vergonya a exhibir el seu cos entre el mateix gènere. A vegades, tot i ser del mateix equip o club, certes persones es mostren incòmodes a l'hora de canviar-se de roba i haver-se de dutxar. És cert que si t'han acostumat des de petit a canviar-te en els vestuaris amb total normalitat doncs bé, no tens cap problema però hi ha gent que la veus que ho passa malament. Total, és una cosa que no entenc perquè totes som iguals. Totes tenim pits, unes els tindran més grans, més petits, més rodons o més caiguts, millor o pitjor depilades, amb celulitis o sense, altes o baixes, primes o grasses però seguim sent dones. A veure, que tampoc dic que una hagi de passejar-se 20 minuts en pilotes pel vestuari exhibint-se però que es pugui canviar amb total comoditat.

Una ja amb experiència arriba en aquest país i per sorpresa meva, entro al vestuari per anar a la piscina i veig a les dones totes despullades pel vestuari. Amb la tovallola a la mà i cap a la dutxa. Iaies, joves, nenes i nens petits. Amb tota naturalitat. I a continuació, un cop totes ben dutxades, cap a la "bastu" (la sauna) efectivament, també en pilotes. La gent no es tapa amb la tovallola i ningú es queda bocabadat observant ni criticant. No és que patís un xoc en trobar-me en aquella situació ni em vaig sentir incòmoda però simplement, em va sorprendre. Em va sorprendre el comportament de la gent. Suposo que depèn de com t'eduquen a cada país i de les creences i de les cultures. Cert és que a casa nostra, fins fa no gaire ensenyar la carn de segons quines parts no era gaire habitual així que suposo que deu venir per aquí el tema, mentre que ells lo d'anar a la sauna nuus ho tenen molt interioritzat. Així que una diferència cultural més.

Ai, me n'oblidava. Aquí al vestuari van descalços.En primer lloc, a l'entrada del gimnàs t'has de treure les sabates i deixar-les a uns prestatges. Llavors, a partir d'allà vas amb mitjons i si vas a les sales del gimnàs, doncs et poses les bambes a dins. Ho fan simplement per no entrar amb totes les sabates plenes de neu i deixar tot fet un mapa, pràctic. Bé, a les cases també es fa, es deixen les sabates a l'entrada. Però el que jo em referia és que no empren xancletes, excepte jo i alguns estrangers més. Hi ha coses que una es pot adaptar però a anar sense xancletes en un vestuari crec que no ho podré fer mai. De petits ens van menjar tant el cap dient que havíem d'anar amb xancletes per no agafar fongs que ara, si algun dia me les deixo, renego a més no poder. I tot i que hi ha vestuaris que estan força nets, podríem dir que en la majoria abunden pèls i altres objectes no identificats que, personalment, em fan fàstic. Així que, en aquest aspecte, seguiré sent estrangera. Ho sento, hi ha coses que són inevitables.