dissabte, 24 d’abril del 2010

Viena sota la pluja


No sé si és certa la dita o no, però avui per sort s’ha complert. A la tercera va la vençuda. Així doncs, ja estic per Lund una altra vegada. Un vol si més no un pèl estrany ja que no arribàvem a 30 passatgers i sortida amb retard per tràfic aeri però res més a destacar.

Ja fa més d’una setmana que el meu suposat viatge a Viena va tenir lloc així que crec que va sent hora de fer, si més no d’explicar, com va anar el viatge en sí sense tenir present el final.

Dimarts 13 d’Abril a les 10 de la nit arribava a Viena. De l’aeroport vaig anar directe a l’hotel on el meu pare m’estava esperant ja que ell havia arribat per la tarda. I plovia. Haig de dir que ens va ploure els tres dies excepte el darrer que ens el vam passar a l’aeroport que va ser el dia que va sortir el sol. Però bé, malgrat la pluja, que en segons quins moments déu ni do com queia, vam aconseguir moure’ns per la ciutat i visitar força coses.

El dimecres pel matí vam caminar bàsicament per tot el centre de la ciutat i a més, vam visitar el palau reial dels Hamburgs, el Hofburg. Un palau impressionant al centre de Viena, dotat de no sé quantes vaixelles que al final tant plat es feia un poc pesat però que després es va fer més amè en visitar les demés instal·lacions del palau i els apartaments de l’emperadriu Sisí. Totes les explicacions les escoltaves a través d’un audioguia (un aparell que te l’apropes a l’oïda i escoltes) que estava força bé la veritat. La tarda del dimecres vam seguir caminant pel centre, entrant a botigues per no mullar-nos com per exemple, en una que eren tres plantes de delicatessen i productes d’arreu. Realment espectacular.

Dijous pel matí vam aprofitar que no plovia per anar al Schönbrunn que és el palau imperial d’estiu. Diga-li petitó saps? Els interiors del palau no tenen res d’especial després de veure el Hofburg ja que l’explicació és la mateixa però els jardins són impressionants. Allò és enorme!

En acabat, vam haver d’anar cap al congrés perquè clar, el meu pare havia de fitxar. I vaig aprofitar per colar-me i dinar. El menjar en sí no valia la pena però les postres... Hi havia un appelstrudel que el meu pare i jo ens vam posar morats. Estava boníssim! I bé, en acabat, mentre ell estava al congrés, jo vaig anar al Belvedere. El Belvedere és un altre palau, de fet, està separat en el superior i l’inferior, i bàsicament és un museu d’art. Entre artistes destacats, quadres de Monet i Klimt. Per exemple, “El Beso” de Klimt que el tenen allà i realment, en directe impressiona. També hi ha altres exposicions i tal. Un cop me’l vaig veure de dalt a baix, vaig anar a cercar el meu pare al congrés i vam acabar de passejar per un dels “rings” o carrers cèntrics fins l’hora de sopar ja que havíem quedats amb uns de Pontevedra amics del meu pare. Així doncs, tot i un poc xops, vam sopar tots plegats i tot d’una vam rebre una trucada de la meva mare. La resta, ja la sabeu.


Upper Belvedere

Schönbrunn

Més Schönbrunn

Més Schönbrunn

Més Schönbrunn

Hofburg


La catedral que està en obres i amb bastidors força originals


Botiga de delicatessen: formatges

El congrés

El parlament

Tramvia vienès

Hotel Sacher: orígen dels pastissos que duen aquest nom

dijous, 22 d’abril del 2010

De cangur

Avui escric des del menjador de casa del veïns del pis de sota. Sí, segueixo a Barcelona i estic fent de cangur. Sembla que els tres "peces" ja han caigut i dormen com angelets. El Martí (7), l'Anna (5) i el Marçal (1,5). Al Marçal l'hem hagut de sentir plorar una bona estona fins que ha caigut i els altres dos són uns bitxos. Després d'estar jugant una estoneta i que m'expliquéssin coses, ha sigut l'hora de fer un pipi i anar a dormir. Això sí, amb conte previ d'en Teo sobre la llegenda de Sant Jordi ja que demà és el dia. Són uns bitxos però molt divertits, això sí.

Doncs bé, gràcies a l'estimat volcà islandès, el dilluns no vaig poder volar i degut al caos aeri i la impossibilitat de contactar amb la companyia, al final vaig haver d'anar a l'aeroport per tal que em recol·loquéssin i fins dissabte, res. Així que bé, està essent una setmana totalment improvisada d'estar per casa fent companyia a ma mare, veient als amics de la uni, veient la família, etc. També haig de fer feina ja que aquesta setmana allà ja han tornat a començar les classes i no em queda més remei que haver de fer les coses via internet. És un rollo però clar, què hi puc fer?
També he aprofitat per anar a entrenar amb els de triatló del meu germà. El dilluns vaig anar a l'entreno de natació i no vaig defraudar les seves expectatives ja que tenia vergonya de que el deixés en ridícul. És més, en acabar ja m'estaven demanant que el volcà s'allargués més per tal que em quedés a més entrenaments i de que quan torni, que m'hi passi. La veritat, em va fer pujar la moral.

Per lo demés, bé. Gent que s'alegra i t'alegres de veure, gent que et sorprèn positivament, d'altres que ni fu ni fa, de tot. Fa caloreta, o si més no, jo tinc calor. Dies assolellats, dies ennuvolats i algun que altre ruixat. I bé, se m'acaben les idees. La veritat que no m'esperava acabar a casa però s'agraeix. S'agraeix que el pare faci cuinetes, dormir al meu llit, discutir i riure amb el germà, haver de dur-li coses a la mare fins i tot, haver de treure al Tro! Si tot va bé, el dissabte me'n torno cap al nord. Només quedarà un mes i mig per tornar a baixar i passar l'estiu.

dissabte, 17 d’abril del 2010

Com pots acabar passant un cap de setmana a casa


Sí, heu llegit bé, estic passant el cap de setmana a casa, a Barcelona. Com? Doncs bé, gràcies a l'impronunciable volcà islandès.

Dimarts passat vaig volar cap a Viena on m'havia de trobar amb el meu pare ja que ell tenia un congrés allà. Dimecres i dijous vam estar visitant la ciutat sota la pluja, pròximament escriuré sobre el viatge en sí, quan una trucada el dijous al vespre de ma mare ens va començar a incomodar. La notícia de que el volcà islandès (que fa un mes havia entrat en erupció) estava afectant al tràfic aeri especialment dels països nòrdics i de que s'estaven cancel·lant vols havia arribat a les seves orelles i ens avisava perquè estiguéssim al cas. En arribar per la nit a l'hotel, vam encendre la televisió però en aquells moments, poca informació vam poder obtenir i va fer que m'entrés neguit. Finalment, vaig aconseguir dormir-me.

El dia següent, divendres al matí, dia teòric de partida dels dos, només llevar-nos vam encendre una altra vegada el televisor i l'ordinador. Llavors vam començar a enterar-nos de que bàsicament tots els aeroports dels països nòrdics, estaven tancats i Alemanya també estava tancant aeroports. Davant la situació que ens esperava, vam anar a esmorzar per tal de poder prendre alguna decisió davant el panorama que se'ns plantejava. Així doncs, un cop amb l'estòmac ple, vam començar a moure fils. Vam trucar a l'aeroport de Viena (no podien dir res amb seguretat), vam estar buscant trens per anar des de Viena a Copenhague (la pàgina web no et deixava reservar trens i el número d'atenció al client estava comunicant tota l'estona, per mi que passaven ja d'agafar el telèfon) i bé, la única manera de poder saber què passava realment era anar a l'aeroport ja que ningú sabia amb certesa què passava. La única cosa que vam poder esbrinar era que l'aeroport de Copenhague estava tancat i per tant, el meu vol seria anul·lat.

Així doncs, ens vam dirigir a l'aeroport. Només arribar, una cua força llarga (crec que m'hi vaig estar una hora ben bé) per tal d'arribar als mostradors d'Air Berlin per saber què havíem de fer. Només puc dir, que ni ells mateixos sabien res. Em van dir que com que el meu vol sortia per la tarda (17:55) i devien ser sobre les 12:00, que encara faltaven hores per saber si volarien o no. I jo dient-li, senyoreta, vostè ha vist que l'aeroport de Cph està tancat, que els vols d'altres companyies a Cph com a altres països del nord estan tots cancel·lats? Mentre, el meu pare havia anat a confirmar el seu vol cap a Barcelona i a veure si quedava algun bitllet per tal de que com a mínim els dos estiguéssim en el mateix "pack". Doncs bé, a ell li van dir que s'havien de reunir però que cabia la possibilitat de que tanquessin l'aeroport de Viena a les 12:30. A més, no venien vols a les oficines de l'aeroport perquè no sabien què passaria i que si el volies comprar s'havia de fer per internet.
Un cop em van tornar el diners del meu bitllet d'avió ja que no se sap quan es podrà tornar a volar, la única opció era connectar-se a internet per obtenir un bitllet en el mateix vol que el meu pare i anar cap a casa per veure com evolucionaven els fets. Sort que duia el portàtil i que hi havia Wi-fi gratuït i vam aconseguir un bitllet. A continuació, una hora i mitja d'espera per fer el "check in" i resant perquè poguéssim sortir del país. Mentre esperàvem que obrissin els mostradors de facturació, anàvem observant la cancel·lació de vols destinació Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Regne Unit, Noruega, Alemanya, Holanda, París, Bèlgica, etc. però per sort el nostre seguia sense cap notificació i fins i tot, posava la porta per on s'havia d'embarcar.


Captures de les pantalles de l'aeroport de Viena. Ausfall=cancel·lat


Un cop vam haver facturat, vam menjar ràpidament ja que en 30 minuts ens feien anar cap a la porta per pujar a l'avió. Es palpava a l'ambient que tenien pressa per marxar i vam tenir sort i a les 16:00 deixàvem Viena, amb sol, després d'un dia passat íntegrament a l'aerport buscant solucions.

En arribar a Barcelona, els que encara estaven al congrés ens van trucar per saber si havíem pogut volar ja que feia poc que havien tancat l'aeroport de Viena. Ens va anar d'un pèl!

Així que aquesta és la història de com he acabat passant un cap de setmana a casa sense esperar-m'ho. En principi dilluns al matí torno cap a Lund. Espero que pugui volar però només us puc assegura que el "caos" que hi ha és molt gran. I bé, m'he perdut un aniversari suec.

diumenge, 11 d’abril del 2010

Diumenge de ressaca barcelonista

Avui és un dia de ressaca futbolística. Més ben dit, barcelonista ja que ahir es van disputar dos clàssics, el de bàsquet i el de futbol, ambdós amb victòria blaugrana. És dia de ressaca ja que a tot arreu es parla del partit, del resultat, dels comentaris que va fer un, de com van jugar, de les alineacions, de Guardiola, de Pellegrini, de A, de B i etc. Només cal mirar els titulars dels diferents rotatius per veure el ressò del partit. Si més no, el més divertit és llegir les versions de cada un, de com enfoquen la victòria i la derrota.

Doncs bé, avui no només el futbol aclapara les portades dels diaris sinó que també està l'accident aeri en el que han mort els dirigents polonesos, els "camises vermelles" a Bangkok i milers de notícies més. I el més important del dia, l'aniversari de ma mare. Això ha significat que s'han reunit els que estan per allà a casa a dinar. I han dinat menjar boníssim cuinat pel meu pare i han estat de sobretaula. Potser encara hi són. Aquelles sobretaules on tothom parla i ningú deixa parlar a l'altre. Una que sempre diu la seva però no escolta el que diu, els que van pujant el to de veu per fer-se sentir, els que es callen perquè la situació és còmica, els que ens en riem, els que fan la migdiada a la cadira, el que està sota la taula als peus de tothom, etc. Però aquest any la sobretaula ha sigut interrompuda per una conversa per l'Skype en la que han anat passant pràcticament tots. He vist cares que feia dies que no veia i d'altres que només feia 24 hores. I m'han explicat un munt de coses. Cadascú una mica de les seves novetats, projectes i il·lusions. Evidentment, el tema Barça també ha sortit. Però una cosa que m'ha fet enveja, a part del fet d'estar tots reunits i jo per aquí, és que alguns ja anaven de màniga curta i pantaló curt! Bé, no em puc queixar que per aquí la temperatura ja ha començat a augmentar alguns graus però bé, res en comparació. Així que ja que estem en pla nostàlgic, poso un parell de fotografies de Barcelona fetes el 7 de novembre. Dia màgic també.

Foto 1: Estàtua de Colón

Foto 2 : El port de Barcelona amb el nou hotel "Vela" al fons

Així que mentre a casa meva estaven de celebració, avui he fet una mica de feina, he anat a nedar, dinat i aquestes coses que es fan. I bé, després d'haver d'enviar un missatge per a recordar que em tornessin el greix per la cadena de la bicicleta, el "6 en 1" i uns apunts de suec, va i resulta que el meu pot de greix ha circulat per tota la residència sense coneixement meu i sense cap tipus de compassió, se l'han acabat. És collonut. Està clarísim que la gent només es mou per interessos. Només em necessiten quan necessiten greix per la bici, després, ja no existeixes. Jo també il·lusa, però bé, suposo que sempre has de partir que la gent és bona persona. En fi, que encara em dura el cabreig i algun dia els hi penso deixar anar alguna perquè clar, com a mínim m'ho podrien haver dit personalment els que el van emprar.

En fi, que és diumenge i demà dilluns. La roda torna a començar però aquesta setmana no rodarà igual.

dimecres, 7 d’abril del 2010

Això no se'm passa ni pel cap

Suposo que amb el temps et vas adaptant i acostumant a les diferents situacions en què et trobes. Doncs bé, crec que cada cop m'estic integrant més a la cultura sueca però si més no, hi ha coses que em segueixen impactant i una d'elles és la legalitat del suecs.

Jo sempre he sigut molt legal, i la gent que em coneix ho pot confirmar, però suposo que em considero molt legal venint del país d'on vinc en què la gent es cola al metro o a l'autobús, sempre busca la manera per no pagar o escapolir-se, fraus fiscals, etc.

Doncs bé, em meravella la legalitat dels suecs. Al principi, hi donava més importància, ara ja m'hi he acostumat fins que ve algú de visita i et fa pensar "like the Spanish way". A què em refereixo amb la legalitat dels suecs? Doncs que per exemple, no he vist a ningú colar-se al tren i això que no hi ha cap barrera arquitectònica com els torniquets per pujar-hi. També és cert que els revisors passen molt sovint, vàries vegades en un sol trajecte, però en el nostre país segur que trobaries un munt de persones desafiant la llei. En l'únic transport públic que hi ha torniquet és al metro d'Stockholm, i suposo perquè és la capital que sinó, ni això.

Un altre exemple, l'altre dia vam anar a un museu que en cap lloc hi havia ningú per demanar-te l'entrada per poder accedir-hi. És a dir, et podies colar perfectament perquè en cap moment ningú, però ningú, ens va demanar si havíem pagat i això que consistia de diversos edificis. Evidentment, havíem comprat l'entrada no fos cas però simplement em va sorprendre. Tothom pagava l'entrada i en cap moment ningú te la demanava.

Al supermercat on vaig a comprar, no he vist els arcs detectors de robatori mentre que allà baix, tots en tenen. Això deu significar alguna cosa. I a més, quan fan cues, que tal com vaig explicar un dia sembla que en siguin fans, no he vist a ningú que intenti colar-se. Sabeu allò de la típica iaia quan vas al supermercat o al mercat que "dissimuladament" intenta colar-se? O aquell que va de llest i també ho intenta? Doncs bé, per sort per aquí no existeix així que m'estalvio posar cara de mala llet i dir en veu alta, mira aquesta què llesta com es cola!

I per acabar, tot i que segur que em deixo un munt de detalls més, la gent per la universitat, i a vegades també pel carrer, van amb la bossa oberta. A la facultat veus bosses obertes, jaquetes, guants i bufandes, calculadores mòbils i altres objectes sobre la taula mentre els propietaris han anat a donar una volta o al lavabo. I ningú te'ls toca. És impressionant. És més, un dia em vaig oblidar el mòbil a la biblioteca de la facultat i pensava que ja l'havia vist per sempre més i què va, me l'havien guardat allà i el següent dia vaig anar a per ell mentre que això dubto que hagués sigut possible a casa nostra.

Sé que som cultures i societats diferents, que moltes vegades són incomparables però des d'aquest punt de vista, crec que nosaltres encara ens queda una mica per aprendre. No sé si serà possible arribar al nivell de legalitat d'aquest país ja que les condicions de vida són diferents però realment és una situació envejable. I realment, en cap moment se't passa pel cap intentar-te colar al tren o passar un semàfor en vermell.



diumenge, 4 d’abril del 2010

"San Miguel se vive..."

"San Miguel se vive en todo el mundo"

Ahir, mentre caminava pels carrerons de Landskrona, em vaig topar amb aquest cartell:



De sobte, una colla de records van inundar la meva memòria. En primer lloc, els anuncis de la coneguda marca de cervesa de casa nostra. Concretament, un que sortia sobre San Francisco que directament el vaig relacionar amb un díptic que uns amics dels meus pares li van enviar al meu pare (es diu Miquel) i que s'ha passat a la nevera de casa uns quants anyets. Crec recordar que un dia la meva mare el va fer desaparèixer perquè el pobre ja estava bastant fet pols.

Així doncs, van ser uns minuts que no sé perquè em van començar a venir imatges de la marca en qüestió, dels seus anuncis i spots, els logos (Las experiencias te dan el mundo, Allí donde va triunfa, etc), dels Miquels que conec i que no sé perquè, aquesta marca sempre fa referència a viatjar, conèixer noves cultures i països, fet que suposo que em va fer sentir identificada.

dissabte, 3 d’abril del 2010

Landskrona


Landskrona és un poblet situat a la costa sud-oest de Suècia, molt a prop de Lund (uns 20 minuts amb tren, veure el mapa). Va ser fundada l'any 1413 per un senyor que es deia Erik de Pomerania i a finals del segle era una ciutat danesa d'uns 1000 habitants. Entre el 1545 i el 1559, el rei Cristhian III de Dinamarca va ordenar construir una fortificació que és coneguda com a ciutadella. L'any 1658, després d'un període de guerra durant el regnat de Carles XI de Suècia i Frederic III de Dinamarca, es va firmar el tractat de Roskilde en que el territori coster d'Escània passava a formar part de Suècia.
La ciutat va continuar essent un lloc militar sense desenvolupament econòmic fins l'any 1865 en que es va construir la línia de ferrocarril. Aquest fet va impulsar el desenvolupament industrial de la ciutat culminant l'any 1915 quan es va construir les drassanes que van fabricar vaixells fins el 1982.

Doncs bé, aprofitant que avui feia solet i que la previsió meteorològica és que el temps empitjori a partir de demà, he aprofitat per anar a visitar Landskrona. Ja que la majoria de gent està amb la família de visita per Suècia, amb amics que els han vingut a veure, altres que han marxat a casa, uns que prometen una cosa i després l'acaben canviant o bé, simplement no sé què fan però a ningú li venia de gust acompanyar-me, doncs he agafat la motxilla i m'he anat a conèixer Landskrona. El centre neuràlgic i on es troba la ciutadella és petit però té el seu encant. He passejat força per la ciutat i després he anat cap al port on he estat passejant per uns camins vora la mar. Una vista molt bonica, acompanyada d'un solet que no escalfava gaire i una mica de vent però de bones vistes. He dinat els entrepans que m'havia fet i de tornada cap a l'estació he agafat l'autobús ja que queda un poc lluny del centre. A continuació, tren de tornada cap a Lund i bicicleta cap a casa. Crec que ha valgut la pena, he sortit una estoneta de Lund, he vist el mar i he conegut un lloc nou. També haig de dir que des de Landskrona surten uns ferrys cap a l'illa de Ven que és on Tycho Brahe tenia el seu observatori, instrumentació, etc. Espero poder anar-hi algun dia i que algú es digni a acompanyar-me. Sinó doncs motxilla i amunt.

Redhustorget
Passeig marítim
Ciutadella
Més passeig

Aquesta ha sigut la meva sortida d'avui. Ara m'hauria de posar a fer feina però em fa molta mandra. Però suposo que el que s'ha de fer, s'ha de fer.





divendres, 2 d’abril del 2010

Tornada a la realitat

Ahir a les 8 del matí tornava a la realitat. Em tornava a quedar sola després de dos dies i mig de companyia. Mentre recollia matalassos, desfeia llits, posava rentadores, escombrava i fregava anava repassant el que han donat de si aquests dies en que el'Albert i la Bea han estat per aquí.

Dilluns, després de passar unes quatre horetes a la universitat treballant en un projecte vaig anar a cercar-los a l'estació. Després d'una petita confusió amb l'autobús que gairebé van anar a parar a Malmö, vam arribar a casa i vam dinar. A continuació, vam agafar les bicicletes i vam anar a fer la volta turística per Lund.

El dimarts va ser el dia d'anar de visita per Copenhague. En primer lloc, vam tenir molta sort amb el temps. En segon lloc, no vam tenir tanta sort pel que fa a un monument de la capital danesa però que ja ens n'havíem assabentat el dia anterior. No donaré detalls perquè un cop em passin les fotografies, faré una entrada perquè es mereix un capítol especial. Doncs bé, vam estar passejant pels carrers de Copenhague, l'ajuntament, el palau reial amb el canvi de guàrdia, el passeig marítim, el carrer de les cases de colors i vaixells, etc. És a dir, tot el que havíem de veure més un intent frustrat de trobar-nos amb el Juan (el meu ex-company de natació) e os seus pais. Tornada a casa i mentre sopàvem, vam veure el Barça de bàsquet que jugava el tercer encontre contra el Madrid i a dormir perquè estàvem els tres desfets de tant caminar.



I dimecres vam anar a Malmö. El dia es va despertar emboirat i va anar plovent durant tot el matí. Només arribar, vam anar a veure la zona del Tourning Torso i després ja vam fer via cap al centre.


Després de passejar pels carrerons del centre i veure que la pluja s'intensificava una mica, vam anar cap a la biblioteca municipal de Malmö i la zona on està el castell. Era una zona que encara no havia visitat i em va agradar. Dins del castell hi ha un parell de museus i a les afores hi ha un parell més que entres a tots pel mòdic preu de 20SEK ensenyant el carnet d'estudiant. Vam veure animalons, la història sobre el castell, Malmö i la zona, quan hi havia presència danesa i tota la pesca i una mica d'art modern suec. A més, també hi havia una exposició sobre Mandela que aprofitant que ara m'estic llegint el llibre, doncs em va semblar interessant però no em van deixar mirar-me-la amb detall. En sortir del castell i aprofitant el ticket, vam anar al museu que està al davant que seria com un museu de la ciència i de la tècnica on vam pujar a un submarí, veure cotxes antics, motors, màquines de tren, etc. Em va fer molta gràcia els cotxes antics perquè nosaltres estem acostumats a veure Seats, Citroëns, etc. mentre que aquí eren els primers Saabs i Volvos igual que les motocicletes. Res de Montesas, Derbis, etc. També haig de dir que per aquí no es veuen gaires motos.
A les quatre, hora en què els museus tanquen, havia parat de ploure i el sol començava a fer acte de presència. Vam aprofitar per anar caminant fins a Lillatorget i Stortorget i ja vam fer via cap a casa. Vam estar descansant una estoneta, dutxa, sopar i vam anar a veure el Barça amb alguns de la resi i a dormir.


Ahir el matí aquell parell agafaven el tren en direcció a Stockholm per conèixer la capital sueca. Jo per aquí, posant ordre a les meves possessions i fent una miqueta de feina, anant a nedar, a comprar... però segueixo de vacances.