Per quins sets sous no es treuen la jaqueta?

Sempre em quedaran coses per entendre, aquesta és la conclusió. Però la d'avui no sé si la podré arribar a entendre perquè per molt que els hi pregunti, no sé a on arribarem a parar.

Tot i que aquest any no està fent excessivament fred, i ho dic de veritat, comptats dies hem rondat els zero graus (no sé fins a quin punt és bo), però de pluja i vent no ens estem salvant, no vol dir que la gent no s'hagi de posar jaqueta, guants i gorro. El gorro ho deixaria de moment en opcional però els altres dos, diria que són imprescindibles. Els guants ho són si et desplaces amb bicicleta. Doncs bé, ja us podeu imaginar la vestimenta del personal a l'hivern. Ai i em deixava els que porten bufanda també! Per tant, diguem que semblem un arbre de Nadal ben guarnit.

Feta la breu introducció, passem a l'acció.

Lo més habitual (o com a mínim a casa nostra) és que et tapes o t'abrigues quan surts al carrer i en quan arribes a un lloc (definim lloc com a casa, escola, oficina, botiga, metge, autobús, tren, etc.) el primer que fas, si es que t'hi estaràs més de 3 minuts diria jo, és treure't tota la roba d'abric. Perquè de petits et deien... Treu-te la jaqueta que aquí fa calor i sinó quan sortim tindràs fred! Qui no ha sentit aquestes paraules cinquanta mil vegades? 

Doncs bé, servidora, fidel al que a casa m'han repetit cinquanta mil vegades, i que a segons quins llocs, entres i ja sues com un porc amb tota la roba que duus a sobre, el primer que faig és treure'm el gorro, els guants i la jaqueta. Però què fan els meus estimats suecs? Jo la veritat, no ho entenc. Creieu-me que m'ho he preguntat cinquanta mil vegades, però no li trobo una resposta amb fonament i coherència. M'explico. Quan van a casa d'algú, evidentment es treuen la roba d'abric i les sabates (sí, aquí deixes les sabates a la porta i vas descalç per casa). A la universitat també es treuen la jaqueta, a l'escola, a la feina, etc. però en el tema desplaçaments no. És a dir, puges a l'autobús o al tren, i tant se val la durada del trajecte, que te'ls trobes a tots amb l'anorak ben cordat, els guants, la bufanda i el gorro ben posats! Us ho juro! Alguns potser es treuen el gorro però ja està! Així que cada vegada que pujo al tren o al bus, sóc la que monto l'espectacle treient-me la jaqueta i tota la pesca. Però es que a dins tant del bus com del tren fa calor! De veritat, que jo m'ofego. Així que no ho entenc. La única cosa que se m'acut és vagueria però es que després, al baixar del bus o del tren deuen al·lucinar amb el contrast tèrmic! No sé, per mi seguiran sent incomprensibles en segons quin sentits. Però es que la cosa no s'acaba aquí. Senyors i senyores, condueixen amb tota la parafernàlia! Sí senyor, amb l'abric, els guants i el gorro. I això sí que no hi ha per on agafar-ho. Com poden conduir semblant un ninot com el de Michelin? 

Per tant, no sé perquè ho fan. Potser ningú els hi ha dit mai lo de treu-te la jaqueta però jo crec que els hi fa mandra teure's tot per tornar-s'ho a posar tot però tampoc és per tant. Creieu-me que he estat intentant trobar una explicació però de moment ha resultat envà. Així que jo seguiré treient-me la jaqueta i ells seguirant anant més tapats que els esquimals a dins dels mitjans de transport. Visca la coherència!

Dinar/sopar a les quatre de la tarda

Ahir dissabte estàvem convidats a ... dinar/sopar , sincerament no sé com definir-ho, a les quatre de la tarda al menjador del departament alguns doctorands i post-docs per celebrar que la Wamei (una xinesa de la meva divisió) havia presentat el Licentiate. El licentiate es fa a pocs països però Suècia és un d'ells i és bàsicament presentar el que portes fet a meitat de doctorat. Malgrat que la presentació va ser fa un mes ben bé diria jo, fins ahir no vam fer la celebració perquè el seu marit (un alemany, sí, està casada amb un alemany) estava de viatge. De fet aquest matrimoni no té cap altra definció que l'expressió castellana "son tal para cual". Amb això ho dic tot. 

Doncs bé, la convocatòria era a les quatre de la tarda i tothom havia de dur un plat. Bàsicament érem tots els xinesos del departament, el Martin amb la seva nòvia, l'Erik (els tres suecs), el Munir (Pakistan), la Zahra (Iran), l'Ali (Iraq), el marit de la Wamei (alemany) i servidora. Poti-poti cultural. Així que puntual com sóc, a les quatre estava allà amb el meu pastís d'espàrrecs. La majoria de gent va ser puntual però la cosa és que els xinesos (alguns) es van posar a cuinar allà a fer una sopa i no sé quines històries! I en aquestes que em vaig començar a desesperar perquè havia esmorzat a les 8, m'havia matat a córrer i a fer sèries en un total de 11,5 km i com que pensava que menjaríem com molt tard a quarts de cinc, il·lusa de mi, vaig menjar un plàtan i una pera per no defallir però tampoc omplir-me massa perquè sinó sabia que no tindria gana. En fi, després de que la sopa estigués llesta, el "pato laqueado" (sí, sí, portat des de la Xina) i algunes coses més, ens vam posar a sopar. En aquestes que devien ser ja les 6. 

La veritat és que hi havia molt menjar, alcohol també vaig veure circular, pastís de formatge suec de postres i Glögg per rematar. El Glögg és una beguda típica sueca de Nadal que és vi però de molta menor graduació que s'escalfa i se li tira fruits secs i està boníssim! Ai i te i fruita també. Vaig estar observant i realment el tema menjar i menjars és tot un espectacle. Entre els musulmans que no poden menjar porc (sort de l'ànec i altres coses que hi havia), els que són al·lèrgics a no sé què i els que tenen manies i jo que provo qualsevol cosa. També vaig al·lucinar amb els xinesos. Collons com mengen! Mira que estan més prims que unes secallones la gran majoria però no paren de jalar. Molts van repetir més de dues vegades i quan ja estàvem de sobretaula, vinga a menjar plàtans i mandarines! I jo que tan sols vaig repetir una vegada i vaig menjar el vomitiu pastís de formatge (sincerament, vomitiu no però era comprat i que voleu que us digui, permeteu-me posar-me una medalla, el meu és millor), m'era impossible fer cabre res més al meu estómac! 

Però va ser un vespre ben divertit. Entre el Munir sent el centre d'atenció com sempre liant-la, els comentaris dels demés i les conyes amb els xinesos, la cosa es va anar allargant. També vam descobrir que és la època de reproducció dels xinesos perquè ens vam assabentar que la Wamei està embarassada i li toca a finals de maig i un altre xinès té la dona prenyada! 

Us deixo algunes fotos d'ahir!

La Wamei i el Munir amb la pissarra plena de felicitacions

La taula plena de menjar

L'ànec

I bé, avui, diumenge 20 de Novembre, eleccions generals a Espanya. Personalment només puc dir que em fa fàstic la classe política. NO és que no m'interessi la política sinó que els polítics actuals m'han fet perdre l'interès per la política. Les campanyes electorals es basen en tirar-se els plats bruts pel cap els uns als altres demostrant el nivell deplorable de la política espanyola. Ho sento molt però no hi ha polític que se'n salvi. Si algú coneix algun que sigui intel·ligent i apunti maneres que m'ho faci saber perquè li estaré agraïda perquè sincerament, em fan tots fàstic i pena de la imatge de país que donem. I ja sabem qui guanyarà avui a les urnes, seguint la tendència europea... Només espero que no sigui per majoria absoluta.   Sincerament, la classe política em té molt decepcionada. Guanyi qui guanyi, m'agradarà veure què farà per "salvar" el país... Més clar i català no ho puc dir, els polítics m'han fet perdre l'interès per la política. No hi ha ningú amb cert nivell intel·lectual, bones idees i maneres, sense haver de fer servir la retòrica en tots els seus discursos i despotricar de les idees que poden presentar els demés. En fi, si cada partit es centrés en el seu programa, defensant el seu projecte enlloc de dedicar-se a posar pegues als demés (i això ho dic per tots els partits) potser, i dic potser, "otro gallo cantaría". 

Vint-i-quatre

7/11/1987---7/11/2011--> 24 anys

Paquet de casa amb contingut sopresa arribat dia 10. Els regals més inesperats que podien caure:

• Dos llibres
• Tres paquets de pernil
• Un paquet de botifarra blanca
• Una capseta plena de fuets petits
• Motlles de silicona en forma d'estrella
• 4 parells d'arrecades de botons (colors nous)
• Un tub de Silvederma
• Mascarilla pel cabell
• Un pot de Mustela (una que té la pell molt fina)
• Veles 
• Unes flors per enganxar als vidres
• Uns estalvis
• Una samarreta
• Un foulard
• Una bossa de nous que l'explicació va ser que era perquè tanqués bé la capsa i no es bellugués res

Sé que hi ha alguna cosa en camí però algun dia arribarà! 

Puc dir que avui ha començat a fer fred. Així com fins ara no era normal la temperatura, avui ja rondem els 0ºC.

Dilluns, dimecres i divendres

Sona el despertador i com és habitual en mi, em desperto. Obro els ulls i començo a connectar amb el món. Primer de tot em pregunto perquè sona el despertador, quina hora és, quin dia és i què toca fer. Respostes: és divendres, són les sis del matí i toca anar a nedar com cada dilluns, dimecres i divendres.  Em trec el nòrdic de sobre, poso els peus a terra i en direcció cap al lavabo a rentar-me la cara i despertar-me. De camí cap al lavabo (és ben curt però dóna temps) encara dono voltes als somnis de la nit. No sé què em passa darrerament però trobo que somio molt i quan em llevo haig de discernir entre els somnis i la realitat.

Rentar-te la cara i notar que poc a poc els ulls es van obrint. Evacuar líquids i començar a pensar en el següent pas que toca fer. Anar a la cuina, agafar un got, omplir-lo de suc i beure-te’l mentre et prepares dues llesques de pa amb tomàquet i pernil dolç per poder esmorzar en quant arribis a la universitat. Ai, i en una ampolleta la llet amb el Nesquik! Que no falti!  Acabar-te el suc, embolicar les llesques en paper de plata, fregar els quatre estris, agafar el “tàper” del dinar que has preparat el vespre anterior i una peça de fruita per berenar. Passar pel menjador, recollir la bossa amb les coses de la  piscina i anar cap a l’habitació. Posar tot a la motxilla, treure’t el pijama i posar-te el banyador. De cap cap al lavabo a rentar-me les dents i posar-me les lents de contacte. Vestir-me, abrigar-me,  agafar tots els trastos i sortir per la porta. Agafar la bicicleta i cap a la piscina.

6:25 del matí. Aparco la bici al davant del gimnàs i saludo en el meu “impecable” suec a la meva amiga. Una senyora de jo diria uns 60 i pico anys que no falla mai. Incansable. I comencem a xerrar, tot això en suec. El que és capaç de fer un a certes hores del matí. Encara no entenc com la dona no s’ha atrevit a preguntar-me d’on vinc. En fi, parla ella més que jo però ens entenem força bé. Segons el dia i en contra de la nostra voluntat, va apareixent més gent. Sempre desitgem que vagin al gimnàs i no a la piscina però no sempre és així. Dos quarts de set, obren les portes i sembla que comencin les rebaixes. Nosaltres sempre en primera fila entrem al gimnàs, passem la targeta i com és costum aquí, deixem les sabates a l’entrada i correm cap al vestuari. En el fons ens riem perquè sembla irreal haver de córrer per tirar-te a la piscina a dos quarts de set del matí però ho fem! Arribar als vestuaris, treure’s la roba, agafar les eines (guants, gorro, manoples, tovallola, etc.) passar per la dutxa i ràpid cap a l’aigua. Tanta pressa ve perquè la piscina és força petita i poca gent va a nedar. Molts van a banyar-se que és molt diferent d'anar a nedar. Així que nosaltres ens quedem amb una meitat de la piscina i així cada una té el seu carril i podem nedar sense que ens emprenyin sempre resant que no aparegui molta gent i enlloc de poder tenir cadascuna el seu carril, haver de nedar donant voltes a cada meitat de la piscina. Sé que no deveu entendre res del que estic dient però bàsicament es resumeix en que si hi ha poca gent, podem tenir el nostre propi tros de carril i no hi ha problemes. Si hi ha més gent, en hem d’apretar i llavors és quan has d’avançar al personal i tota la pesca.

Però avui haig de dir que ha sigut un dels millors dies sense cap dubte. Hem estat pràcticament uns tres quarts d’hora nedant soles. La veritat es que no pots dir que els divendres hi ha menys gent que els dilluns o els dimecres, va com va. Mira que m’hi fixo cada dia però no hi ha cap tendència. Potser sí que a mesura que ens anem aproximant a l’hivern, menys valents salten del llit a aquestes hores, ben comprensible. La veritat que fer un entreno de 2500m -3500m (va segons els dia i l’entreno que toqui) a aquelles hores senta bé. En primer lloc, perquè no ets conscient del que t’espera i per tant, el fas sense remugar mentalment. En segon lloc, és una bona manera de començar el dia i després que no t’has de barallar per nedar com acostuma a passar per les tardes. Això sí, l’efecte et passa factura a partir de certa  hora del dia però ben normal.

Sobre quarts de 8, depèn del dia, sortir de l’aigua, dutxa, eixguar-se, vestir-se, eixugar-se un poc els cabells i agafar la bici. Arribar a la universitat, pujar al despatx, jo munto la paradeta per allà perquè se m’eixugui el banyador i la tovallola durant el dia i si hi ha temps, esmorzar. Si toca classe, agafar les coses i cap a classe i esmorzar ràpidament abans de que comenci o durant els primers minuts. Per sort el professor és el meu tutor així que tampoc em posa pegues. I res, tot un dia per endavant i amb la bona sensació que ja has complert pel dia. I a més, si algun dia encara tens forces i vols doblar, doncs encara hi ets a temps.

No estic boja, potser una mica però jo m’ho passo bé. El que em sorprèn de tot plegat (no és que sigui capaç de llevar-me a les 6 i anar-hi, els que em coneixeu sabeu que sóc capaç) és que a aquelles hores sigui capaç d’articular paraules en suec i que la gent m’entengui. Coses de la vida que mai entendré.