Perquè hi ha dies bons i hi ha dies dolents. Perquè tots comencen sent bons i diversos esdeveniments fan o que bé continuïn sent bons o bé, acabin sent un horror, amb tots els seus matisos. A vegades és un cúmul de coses sorgides en diferents moments que conflueixen en un instant de temps el que provoca un canvi en el transcurs de les hores del teu dia.
Avui és evident que no ha sigut el meu dia. Diguem que la meva efectivitat i el meu estat d'ànim han anat disminuint com una funció exponencial. El dia ha començat amb bon peu, a les 6 amunt, a nedar, avui entreno que en total he sumat 3100 m, piscina amb poca gent i tot i la rasca (l'estiu ja s'ha acabat, una setmana a 22ºC era més que suficient) no plovia. Un cop a la universitat i després d'haver esmorzat, diguem que és quan he començat a decaure anímicament fins fa ben poc que ho veia tot ben negre. Estic cansada, física i mentalment. És en aquests moments quan tanco els ulls i m'imagino dins del sac de dormir, sota un cel estrellat i les muntanyes al meu voltant, protegint-me alhora fent-me sentir un element insignificant de la natura. I així, poc a poc, tots i cada un dels músculs del meu cos es van relaxant fins que les parpelles baixen la persiana i la meva ment plena d'estrelles.
Bona nit i fins demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada