Pèls, xafogor i punt de mira

Són quasi les set de la tarda i acabo d’arribar al súper apartament. És moment de fer balanç del que m’ha passat en les darreres vint-i-quatre hores que hi ha hagut moments per tot. Ara mateix estic intentant recuperar-me de la xafogor que fa a fora. Pretenia, o moralment tenia la intenció o vull sortir a córrer però és impossible. Espero que les condicions meteorològiques millorin o si més no, quan vagi cap a Suzhou, no faci tanta, tanta xafogor però em sembla que és massa demanar. No és cap excusa per no sortir, sinó que és de bojos i a més, bé, ja us deixaré alguna foto dels voltants. Anem a pams.

Ahir a les tres de la tarda va aparèixer la meva maleta per fi! Vaig estar treballant un parell d’horetes i a dos quarts de sis havia d’anar a sopar. Vaig sopar amb el master student de la nòvia i la nòvia i molt bé. Ahir per sopar va tocar peus de porc i mongetes tendres amb alguna cosa més. Del bol d’arròs ja vaig passar. En acabat, vaig agafar tots els meus trastos i em vaig dirigir cap a l’apartament més suada i contenta que unes pasqües. L’apartament està a 3 minuts de l’oficina així que es troba pràcticament al costat. Tancar la porta, encendre l’aire condicionat i obrir la maleta va ser la millor sensació del dia. Així que vaig poder gaudir d’una bona dutxa i posar-me el pijama. Tot estava net!

Després d’aquesta grata alegria, ja que ja tinc número de telèfon xinès, vaig tenir una llarga conversa amb la meva seu de control a Shanghai, la Mireia, que em va servir per descomprimir i explicar-li tot i per anar passant revista a les característiques i peculiaritats de la societat xinesa, que no són poques! Una de les grans és, que ja ho sabia però ho he acabat de reafirmar, que les xineses no es depilen! De cames no seran gaire peludes però a la que aixequen l’ala... allò espanta! I bé, tot i que vaig millorant amb el tema jet-lag, es nota. Per les tardes és quan estic més desperta i potser fins les 12 no aconsegueixo dormir-me però bé, com que no comencen fins les 8:30, em puc llevar a les 8 tranquil·lament. Ara, pels matins estic ben “zombie”. Sort que com a mínim em funciona l’internet i tinc llibre per llegir!

Aquest matí bàsicament he baixat al laboratori amb el xinès. A veure, vaig a posar-li noms perquè sinó això és un merder. Aquest xinès es diu Liu Shan. I hem anat al laboratori perquè avui havia de fer un test per veure el funcionament de la pila. Bàsicament, ha estat una hora per muntar tot el sistema i després ho hem deixat que anés fent durant unes tres hores. A les 11:25 a dinar i aquí és on m’he enfonsat un poc ja que avui m’ha tocat dinar sola i bé, m’he rallat una mica perquè la sensació és que m’han aparcat amb els master students. Que no tinc res en contra d’ells però cap persona amb autoritat se m’ha tornat a dirigir. En fi, que només estic aquí una setmana i no puc demanar més, però en alguns moments penso en agafar els trastos i marxar a Shanghai amb la Mireia però bé, avui ja és divendres. Aquest cap de setmana tinc intenció de fer turisme i conèixer, si més no, el centre de la ciutat.

Les piles de botó SOFC del Liu Shan

Muntant el sistema per poder fer tests

Els ventiladors del lab

El Liu Shan posant platí a l'ànode de la pila

L'aparell per veure el comportament de la pila

Després de dinar, jo he estat fent feina i quan han tornar de la migdiada (flipa amb el que dormen aquesta gent, dormir és la seva passió), hem tornar al laboratori a veure els resultats i bé, alguna cosa ha anat malament perquè els resultats no eren correctes. No podíem obrir l’aparell on es troba la mostra ja que s’ha d’esperar unes tres hores per a que es refredi així que unes hores més al cubicle. Llavors he aprofitat per demanar-lis que m’imprimissin un mapa del centre amb les coses principals a veure. He tingut la sensació que aquesta gent no surt massa d’aquí al campus, de fet, ja et diuen que la seva passió és dormir i jugar a jocs a l’ordinador... Però tinc una idea del que vull fer demà. He quedat a les 9 aquí a l’entrada del campus amb la Lisa perquè hem d’anar a buscar el bitllet de tren pel dijous i després, jo aniré a fer turisme per la ciutat.

Fotos del campus 

La netedat de les escales de l'edifici

El passadís del departament. A les fosques, s'ha d'estalviar

He anat a sopar amb el Liu Shan, la Lisa i el novio de la Lisa i com que avui no he dinat gaire perquè no tenia gana, ara per sopar he menjat el bol d’arròs i he encertat amb un platet de tomàquet i trossets de truita i un platet de carabassa. Aquí són tot platets. En acabat, he pujat a la oficina a buscar els trastos i he anat al SÚPER carrer a comprar dues ampolles grans d’aigua. Els xinesos veuen sempre l’aigua bullint o te. Jo, o em dedico a bullir l’aigua i esperar a que es refredi o, vist lo vist, prefereixo comprar ampolles d’aigua embotellada que total, he comprat dues per menys de 40 cèntims. Era la primera vegada que anava sola pel carrer aquest i no vegis la d’ulls que em miraven i com em pitaven les orelles! Però bé, passant de tot i fent fotos. Arriba un moment que ja passes de tot. Realment, em costa trobar paraules per descriure aquest carrer. I això que només és un carrer! Quan venia pel carrer estava motivada per sortir a córrer però a mesura que arribava a casa, semblava que hagués sortit de la dutxa i crec que començo a tenir certes picades de certs insectes. Espero i desitjo que no faci reacció a res perquè sinó, ja he flipat.

Dos mestres en motocicleta, principalment elèctriques

El SÚPER carrer

Un balcó?

El carrer

Una de les fruiteries

Vagis on vagis, sempre hi haurà un cartell de Coca-Cola

Pel que m'han dit, aquí dins juguen a jocs d'ordinador

Sincerament, encara no sé què faig aquí però no sóc jo la que vaig decidir de venir aquí. El que és obvi és que amb tres dies n’hi ha més que suficient però bé, a veure si amb el cap de setmana fent de guiri pel centre, o m’acabo d’enfonsar o agafo una mica de perspectiva per aguantar aquí de dilluns a dimecres ja que dijous pel matí, marxo cap al lloc de la conferència. Com a mínim, tinc feina amb mi així que sempre em puc dedicar a fer altres coses.