La cosa es buida

Aparcar la bicicleta i treure la targeta d’accés. La porta principal està tancada, s'ha d’introduir el codi d'accés. Primer símptoma de que a) és dia festiu o b) és període de vacances (pels estudiants). Per sort, encara no he perdut l’oremus i sóc conscient de que es tracta de l’opció b.  Tot i saber que a finals de maig s’acaba el curs universitari, no n’ets conscient fins que l’ambient no és palpable. A què em refereixo?

Pujar les escales a les vuit menys alguns minuts del matí i no creuar-te amb ningú (bé, això no és cap novetat perquè jo acostumo a ser-hi bastant d´hora i els estudiants encara dormen), arribar al nostre pis (el de dalt de tot), obrir la porta i veure que o no hi ha ningú o només un parell de persones. Arribar al despatx i veure que per sort els meus dos companys xinesos no han arribat i obrir la finestra (sí, encara no he trobat la solució però com a mínim ara no moro congelada del tot), engegar ordinador i començar a fer feina i no sentir cap soroll. No sentir cap estudiant passar pel davant o anant a preguntar a algun professor cap cosa. No sentir-los quan vénen en grup a entregar exercicis o treballs, no parlar amb cap despistat que et pregunti a on són les pràctiques, a on s’entreguen els treballs o que s’han acabat les grapes de la grapadora. No creuar-te amb quasi ningú per l’escala, les aules buides i quatre gats comptats a la planta principal que encara no sé què fan. Ja fa dues setmanes que sembla que estigui en una facultat buida tot i que el personal docent encara és present. Bé, la gran majoria comença vacances la setmana després de Sant Joan. Les escoles van acabar ahir i aquí, finals de juny significa vacances. Llavors l’edifici encara esdevé més silenciós, buit i avorrit. De moment, aquests darrers dies consisteixen en reunions, presentacions de treballs de final de carrera d’alguns alumnes, visites d’altres professors d’altres indrets o presentacions de tesis. Avorrida no estic, feina n’hi ha però la zona universitària comença a entrar en estat latent. El silenci i la manca d’activitat no és només palpable a les zones on es troben les facultats sinó que a la zona residencial on jo visc també es nota i a la piscina... també! Veus, a la piscina és un dels llocs on realment ho agraeixes ja que sentir-te quasi reina de la piscina no té preu.

Bé, a mi també em queda poc més d’una setmana per contribuir a buidar la ciutat i la universitat però no perquè ja comenci vacances. Me’n vaig de gira.... Pròximament detalls.  Deixo una mica de suspens que així té més gràcia la cosa...