Perquè sabeu, totes aquestes noves tecnologies que ens permeten estar connectats els uns amb els altres via internet: whatsapp, facebook, skype, twitter, correu electrònic, etc. van molt bé. Ens permeten comunicar-nos amb pràcticament qualsevol persona (que tingui accés a internet) les vint-i-quatre hores del dia, els 7 dies de la setmana, durant tot l'any. És obvi que això ha provocat una revolució en la societat que segons des de quina vessant es miri, pot ser positiva o negativa.
El fet de poder estar connectats ens permet, sobretot als que estem en d'altres països i allunyats de la família, compartir moments, inquietuds, dubtes, penes i alegries. Però no només serveix per a la connexió entre persones de països diferents sinó, entre tothom. Evidentment això ha suposat un gran canvi en les relacions personals pel simple fet de poder comunicar a qui vulguis una cosa que t'està passant en aquell mateix instant mentre que anys ençà, esperaves a tornar a casa o a poder trobar un telèfon per poder-te comunicar i dir que havies arribat bé i que estaves viu o viva. És més que notable la presència de totes aquestes eines en les relacions interpersonals però la meva pregunta és: on és el límit?
El que vull dir és que hi ha gent que viu enganxada a aquestes eines fins al punt en que es passen el dia enganxats al whatsapp o altres eines, escrivint frenèticament tot el que li passa pel cap i, bàsicament, la seva eina de comunicació amb la societat és el whatsapp. Dic el whatsapp per dir una, qualsevol de les altres mencionades és vàlida també. En aquests moments podria dir que no m'importa el que faci aquell o aquella, que si vol viure pendent de quan li vibra el mòbil perquè li han enviat un missatge, endavant, però el que realment em preocupa és el canvi en les relacions. Ara tothom s'ho diu tot per internet. I què se n'ha fet de les converses? De buscar un forat per anar a fer un cafè o un tè? De quedar quan un amic o una amiga et necessita i escoltar-lo/la? Ja no sabem escoltar? Som incapaços d'escoltar a la gent? De parlar mirant-nos a la cara? Del contacte visual? De parlar cara a cara i expressar el que sentim? Som incapaços d'articular sons que ens ho hem de dir tot per escrit? És això el que em preocupa. No dic en cap moment que sigui necessari eradicar aquestes noves tecnologies sinó que és necessari saber trobar l'equilibri i saber-les emprar com a eines complementàries per a la comunicació. És a dir, pels que vivim fora, pots enviar un whatsapp per quedar amb algú per parlar per l'skype ( en aquest cas, és el que més s'assembla a una comunicació cara a cara, però funciona perquè hi ha contacte visual i, en contra de la distància no s'hi pot fer res) o bé, per preguntar alguna cosa o dir bon dia o bona nit! Però oblideu-vos de les parrafades. I el mateix dic per la comunicació entre persones que estan a prop. Internet ha de ser un mitjà per facilitar la comunicació entre persones, no el substitut de les persones per comunicar-se.
Ja sé que no tothom opinarà el mateix que jo, però jo sóc feliç deixant el mòbil a casa mentre estic amb les persones a les que estimo perduda per algun indret del món. Que cadascú faci el que vulgui, però, segons el meu parer, és sentimentalment més ric una conversa cara a cara, la veu, els ulls, els músculs de la cara, les mans que no una pantalla que va vibrant plena de caràcters.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada