Una Marieta volava pel món: Sol, calor, turisme i nevera plena

Darrerament la meva producció literària ha disminuït considerablement degut a l'apretada agenda dels darrers dies. Presentacions de treballs, reunions, papers, visat i un munt de coses més han fet que fos incapaç de buscar un forat per escriure quatre línies.

Ara, sentada des del sofà de casa meva, aprofito per escriure els últims esdeveniments que han tingut lloc per aquí dalt, donant-me així un parèntesi per l'apretada final.

Fa exactament una setmana, feia un fred que pelava. Semblava que enlloc d'encarar-nos cap a l'estiu, estiguéssim retrocedint a l'hivern. Cinc graus, vent i pluja. Així esperava jo als meus pares. Divendres per sort el temps va millorar considerablement i, quan van arribar al vespre, tot i fer una mica de fresca, la pluja havia deixat de fer acte de presència. Com a mínim, meterològicament parlant, el temps prometia més que la primera vegada que van venir a veure'm, fa més de dos anys, un cap de setmana de febrer de temperatures inhumanes. Així doncs, després d'anar a cercar-los a l'estació de tren, vam fer via cap a casa, vam sopar i van desfer la maleta que semblava que portéssin una vaca dins la maleta: pernil, fuet, llangonissa, croquetes, llibres per llegir... i a dormir tots que estàvem tots fets pols.

Dissabte ens vam llevar sota un cel ennuvolat i ens vam dirigir cap al lloc on havíem d'anar a cercar el cotxe que suposadament havíen llogat. Diguem que més val deixar córrer el que va passar (no vam tenir cotxe) així que vam aprofitar que anava plovent per passar el dia pel centre de Lund i fer una mica de gasto i a carregar al supermercat.

Diumenge pel matí vam anar a buscar el cotxe que dissabte al vespre vaig aconseguir llogar a la gasolinera que hi ha a prop de casa. Sí, aquí es poden llogar cotxes a algunes gasolineres i, la veritat, que per un bon preu. Així que diumenge va començar la nostra aventura per Skåne sota un sol radiant. Vam sortir de Lund i ens vam dirigir a través de carreteres i carreteretes cap a Kivik. Kivik és un lloc de la costa est que és conegut pels pomers i, degut a la falera "pomerística" que ens envolta darrerament, s'havia de passar per allà sí o sí. D'allà, vam anar baixant i la següent parada va ser el parc natural de Stenshuvud. És un parc força petit però molt bonic amb una gran quantitat d'ocells i, si puges al cim més alt (100m de desnivell) tens unes vistes molt maques del mar i de tota la costa. D'allà vam seguir cap al sud fins a la següent parada que va ser el poble de Simrishamn. Lloc on vam dinar i que té tota la pinta de ser un lloc d'estiueig. Ens vam recórrer els quatre carrers del poble després de dinar i a seguir la ruta! D'allà, vam anar baixant fins a la punta de tot on hi ha unes grans platges de sorra. De fet, és la platja més gran de Suècia de sorra blanca i fina i, realment, impressiona. Feia força vent però feia un dia espectacular. Tots els suecs estaven per les platges, terrasses o on fos menjant gelats. I de les dunes de sorra, ens vam dirigir cap a Ales Stenar, també al sud. Ales Stenar vindria a ser un Stonehenge a la sueca. Està situat al poble de Kåseberga i, realment és un lloc que val la pena visitar pel seu emplaçament, ja que es troba en uns camps a dalt d'uns penya-segats a tocar del mar. La disposició de les pedres ve a ser com un rellotge i en funció de l'ombra que projectaven les pedres, els vikings sabíen en quina estació es trobaven. Després de la visita al passat, vam seguir vorejant la costa per anar a finalitzar el dia a Ystad. Ystad és la famosa ciutat que surt a les noveles del Mankell, on surten ferrys a l'illa danesa de Ronne i, les afores de la ciutat, a la platja, és un lloc d'estiueig. El que realment val la pena d'Ystad és la part de la platja, la ciutat en sí és com tot el que hi ha per aquí, quatre carrers principals, l'ICA (la cadena de supermecats més predominant) de torn i alguna cosa més. D'Ystad ja vam anar fent via cap a casa i a sopar!

Dilluns me'l vaig agafar de festa perquè dijous, que havia sigut festa aquí, jo me'l vaig passar treballant. I, gaudint de la presència del sol, ens vam dirigir al parc natural de Söderåsen. Aquest parc està situat al nord de Lund i ens va encantar als tres. Està ple de faigs altíssims, hi ha un riu on creixen falgueres, hi havia ànecs, alguna que altra truita i etc. Dilluns ja es notava més la calor i alguna es va acabar arremangant els pantalons. Vam fer una bona volta pel parc i a la una estàvem dinant panadons que servidora havia fet. Després de dinar, carretera i manta i ens vam dirigir al Ringsjön, són dos llacs enormes i xulíssims però que ens va costar moltíssim trobar accés a la vora dels llacs. Bàsicament està rodejat de cases privades però per sort vam trobar un camí que duia a un càmping i un cafè on vam poder fer una paradeta i poder gaudir. I d'allà, tot això amb mànigues de camisa, ens vam dirgir a l'IKEA a fer gasto de les "quatre" coses que necessitava. Alguna tovallola de més, draps de cuina nous, etc. Ara, el que més il·lusió em va fer, va ser que per fi! PER FI! vaig trobar una ESCOMBRA com déu mana! S'ha acabat escombrar amb la merda raspallet amb pal, s'ha acabat el mal de lumbars... per fi tinc una escombra! (sembla més un anunci però és veritat, és el que més il·lusió em va fer). D'allà vam fer parada tècnica a un lloc de plantes perquè havíem d'anar a cercar llavors i cap a casa falta gent!

Dimarts servidora va haver d'anar a treballar pel matí però en quant em vaig poder escapar per la tarda, vam agafar el cotxe i vam anar a la punta més al sud de Suècia! Ara ja puc dir que he estat al sud del nord! I d'allà, vam atravessar Trelleborg i cap a la península on està Falsterbo i Skänor. Dir que mentre féiem la ruta, hi havia un control d'alcoholèmia i em va tocar bufar (a les 5 de la tarda). Jo feliç perquè era la primera vegada que em feien bufar i, evidentment, no vaig donar positiu. La península és molt bonica però va quedar palès que deu ser un Salou o Cambrils dels nostres i que a l'estiu deu ser impenetrable.

Ahir dimecres, a nedar, a treballar i a la una estava a casa per dinar amb els meus pares i preparar-nos perquè a les quatre era l'acte de graduació, motiu principal pel qual els meus pares havien vingut. Malgrat haver acabat la part de la carrera que vaig fer a Suècia (dintre de lo de la doble titulació) al febrer de l'any passat, no m'ha tocat formar part de l'acte de graduació fins ara. Va estar bé. No va ser excessivament llarg i es va combinar alguns discursos amb música i els lliuraments dels diplomes. En acabat, un petit refrigeri. Per sorpresa, estava el vice-rector que l'havia tingut com a professor i de fet, va ser ell el que em va donar permís per començar el projecte abans i convalidar-me les assignatures que ja havia fet a Catalunya i a la nostra estimada coordinadora, la Christina que ens va fer de mare al principi més d'una vegada donant-nos suport moral. Un cop acabat l'acte, vam agafar el cotxe i vam anar a Malmö a la zona del Tourning torso i el mar. Seguia fent calor i un sol espatarrant, per tant, estava ple de gent amb biquini i banyador torrant-se al sol i inclús alguns saltant a l'aigua. Vam sopar un tros de salmó per allà i cap a casa a dormir.

I avui... doncs a la uni a treballar, reunions, etc. i en quan s'ha acabat la darrera, cap a casa i a acompanyar-los i dir-lis adéu!

I aquí estic, sola una altra vegada. Com es nota quan entres a casa i hi ha algú que et respon, quan et fan el sopar i et freguen els plats, quan et deixen la nevera carregada com si no hi hagués demà però, sobretot, la companyia. M'ho he passat genial però ara haig d'espavilar i apretar que dimecres tinc examen!!