Us deixo amb la crònica d'avui. És la crònica pel web dels de LaSalle Triatló però espero que també us agradi!
Estic contenta. Contenta amb mi mateixa. No he aconseguit l’objectiu
que m’havia marcat però no m’he allunyat massa i, tenint en compte els detalls
i les característiques de la cursa, estic orgullosa del resultat obtingut. Nois,
ja sé que per vosaltres que sou unes màquines, el meu resultat queda emmascarat
però m’és igual! Aquí va la crònica de la cursa que he fet avui!
Dissabte 5 de maig. Lundaloppet 2012 o en mode traducció “on”, la cursa
de Lund. Lund, població del sud de Suècia on estic vivint, a tocar de Malmö o
en la regió on passen les novel·les del Mankel pels aficionats. Tot i ser una
regió plana, a Lund, les pujades existeixen, i avui ho acabo de confirmar per
si quedava algun dubte. La cursa eren
10km en un circuit que s’havien de donar dues voltes tot i que la sortida i
l’arribada eren en llocs diferents. L’arribada tenia lloc a l’estadi
d’atletisme. Després de la de 10km es corria la de 5km. Fins aquí, tot
correcte. El que per mi no era normal era que la sortida fos a les 14:30! Sincerament,
per mi i diria que per la majoria de nosaltres, un horari matador. Més que res
pel tema menjar. I tot i que pensava que ho portava força bé i sota control, ha
quedat clar que el meu cos no està acostumat a aquest horari i que al final, un
gel (ja sé que sona de pardilla fotre’s un gel a una de 10km) però m’hagués
ajudat a poder apretar els dos últims km.
Així que després d’un matí força etern i amb el cuquet a l’estómac, he
agafat la bici i cap a la sortida. Sort que era baixada i m’ha servit per moure
les cames una mica. Deixar la roba, escalfar un poc i la sortida a les 14:30 en
punt. El meu objectiu era fer sub50’
però també haig de confessar que era la primera cursa de 10km que feia, no era
un circuit pla (sempre trio les millors curses per estrenar distància, si no
que us ho digui el meu germà l’engatussada que em va fotre fa dos estius en una
cursa a Bagà... allò sí que va fer mortal, per això no va haver crònica) , que
entreno sola i que des de fa només dues setmanes he començat a incorporar
sèries. Per sort feia sol, 10ºC però vent. Sabia que em passaria però esperava
que no tant i es que el primer km l’he fet a 4:20... i he pensat, Maria,
petaràs. He anat fent, recta llarga, la pujada al jardí botànic, torna a baixar
per centre, ciment, empedrat matador, giragonses pel centre i la sorra/terra
del parc completaven els primers 5km, tot això per sota dels 5. Ara amics, la
segona volta, la recta eterna, la pujada una mica millor, la baixada fins al
centre, “má o menos”, i la meva intenció era apretar els últims dos km (s’havia
de fer honor al lema”) però quan m’ha pitat el rellotge els 8, he vist que la
màquina no carburava prou bé. La gasolina s’estava acabant. El darrer
quilòmetre se m’ha fet un poc feixuc, de cames perfecte, cardio també però el
meu dipòsit ja anava en reserves. He creuat la meta i el meu rellotge marcava
51:11. Els temps oficials encara els estan cuinant. Diguem que he arribat a
meta una mica hipoglucèmica, primera vegada que em passa corrent 10km però jo
ho atribueixo a l’horari aquest. I perquè a aquesta hora? Doncs perquè és quan
fa més calor! Jejeje
El xip que ens han donat, aquest encara no el coneixia
M’ho he passat bé, he debutat en 10km però vull destacar que el públic
no animava gaire. Tot i tenir a la família donant-me ànims pel Whatsapp abans
de la sortida, hi havia gent pels carrers però no animaven gaire i potser m’hagués
ajudat a aguantar la “pájara”. Ara, tenia als “meus nens” que els hi dono
classe de català esperant-me a mi i al seu pare amb una senyera a la última
recta de l’estadi! Això m’ha pujat la moral! Teòricament hi havia més tios del
departament de la universitat on estic però només m’he creuat a un... a saber !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada