La diada de Sant Jordi és una dia molt especial, amb un cert toc de
màgia, per tots els catalans i catalanes. Sant Jordi és el patró de Catalunya però deixant de banda patrons i
representants, Sant Jordi és, si més no per mi, un dels dies més alegres i
esperats de l’any.
L’essència de Sant Jordi rau en els carrers i places principals de les
viles plens de parades a vessar de llibres,
senyeres per tot arreu i un munt de cubells plens de roses. Principalment
roses vermelles, perquè la rosa va sorgir de la sang del drac que va matar el
cavaller per salvar a la princesa, però avui en dia pots trobar-ne de diferents
colors. Pares, mares, avis, àvies, nens, nenes i joves. Parelles, amics,
amigues i famílies. Els homes regalen
roses a les seves parelles, elles, els hi donen llibres a ells. Aquesta és la
tradició però jo, una fanàtica dels
llibres, Sant Jordi sempre ha sigut una excusa més per girar i regirar llibres
i fer-me’n amb algun exemplar. A més, és el dia que veus que el poder dels
llibres inunda els carrers i et fa sentir orgullosa per un dia del poder de la
lectura ja que, molta gent, és possible que només llegeixi el llibre que li han
regalat per Sant Jordi. És un dia genial per tenir un tast de les novetats literàries
i de poder conèixer els autors i autores de les obres literàries. Mai he viscut
una diada de Sant Jordi des de la banda d’escriptor/a però només dic que ha de
ser una experiència molt rica, plena d’emocions però alhora esgotadora ja que
la seva diada consisteix en una maratoniana jornada per la ciutat, de parada en
parada canviant cada hora i signant X llibres en cada parada. Però, com he dit,
enriquidor al mateix moment.
Qui no hagi viscut una diada de Sant Jordi en directe, és molt difícil
de poder transmetre l’essència d’un dia màgic i especial com és avui per a tots
els catalans i catalanes perquè la diada de Sant Jordi enamora! I, avui, per primera vegada (més ben dit per segona
vegada, la primera va ser quan vam viure als Estats Units) m’he perdut Sant
Jordi. Els dos darrers anys vaig ser afortunada i gràcies al volcà islandès de
nom impronunciable i que caigués en Setmana Santa, no me’n vaig perdre ni un.
Avui, avui, aquest any no ha pogut ser. Aquest any no he regirat i regirat
llibres, aquest any no ha caigut cap rosa, aquest any no hi ha hagut jocs
florals com quan anava a l’escola. Aquest any ha sigut un dia normal, no ha
sigut màgic, ningú m’ha regalat cap rosa, no he vist cap escriptor o escriptora
però m’he estalviat les aglomeracions. De fet, ara us diré un secret, el que m’agrada
més de Sant Jordi és passejar-me pels carrers dels pobles o ciutats al
despertar i veure com es munten les parades, com es van emplenant de llibres i
com el roig de les roses i les senyeres van donant color al carrer.
Espero que hagueu gaudit d’una molt bona diada de Sant Jordi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada