Una Marieta volava pel món: Piles carregades

Saps quan estàs per terres nòrdiques quan estàs a l'avió i no veus terra perquè està tot ple de núvols i, ho acabes de verificar un cop surts de l'aeroport, fa relativa rasca i plovisqueja. Benvinguts al nord una altra vegada! C'est la vie!

Després d'una setmana justa per casa, torno, i torno amb les piles ben carregades. Sincerament, necessitava desconnectar de tot això durant uns dies i oblidar-me de tot el que m'envolta aquí dalt, sobretot en termes de feina. I és el que he fet. Dic que torno amb les piles ben carregades però una amiga meva, després d'explicar-li les meves activitats, em deia si realment les havia carregat o les havia gastat completament. La raó bàsicament és que no he parat quieta ni un moment pràcticament.

Dimarts de la setmana passada, emprenia la meva aventura cap a casa. I ja el vol en si va ser una aventura. El vol, programat per les nou de la nit (tot i que prèviament ja m'havien enviat un parell de correus electrònics anunciant que canviaven l'horari), va patir les conseqüències de la vaga de controladors aeris francesos. Com a mínim, vam tenir més sort que els del mateix vol però del dia anterior ja que aquests no van poder volar. Tot semblava en ordre fins que un cop tots els passatgers dins de l'avió i amb les "rampas armadas", va i el comandant anuncia que degut a la vaga, no ens donen sortida fins dintre de 60 minuts. I malgrat dir que intentarien sortir abans, vam estar una hora tancats dintre l'avió. En aquestes, que la gent va començar a treure portàtils, ipads i tots els dispositius i vam poder seguir la última part de la primera part del Barça-Milan i fins una mica més enllà del gol de l'Iniesta. A totes aquestes, arribàvem al Prat a un quart de dues passades diria jo. Diguem que va ser un dia molt llarg.

Esperant a dins l'avió

Dimecres, dia de pluja constant, ja vam fugir cap a Riu i a partir d'aquí, activitat sense parar. A nedar a la piscina de Puigcerdà i amb bici de Riu al coll de la Perxa amb el meu germà, a gastar dos forfaits gratuïts a la Molina amb l'Helena, matí de raquetes per Lles amb l'Helena, el Josep, la Marga, els meu pares, el Tro i jo i a córrer per la muntanya! Anar al mercat, veure ploure, sortir a caminar, anar a collir espinacs, inspeccionar la plantació dels 200 pomers del Josep i del meu pare i... i un munt de coses! I com no, dilluns, per rematar, a menjar mona per acabar d'arrodonir-ho tot! I ahir, ahir va ser un dia frenètic en el caos urbà. Tots els dies han sigut genials, temps variable i riure assegurat!

El millor d'aquesta setmana és que serà curta. Tinc molt per fer però amb la ment en positiu així que us regalo unes fotos per alegrar la vista. Les de Lles són de l'artista de l'Helena!