Ja fa més d’una setmana que el meu suposat viatge a Viena va tenir lloc així que crec que va sent hora de fer, si més no d’explicar, com va anar el viatge en sí sense tenir present el final.
Dimarts 13 d’Abril a les 10 de la nit arribava a Viena. De l’aeroport vaig anar directe a l’hotel on el meu pare m’estava esperant ja que ell havia arribat per la tarda. I plovia. Haig de dir que ens va ploure els tres dies excepte el darrer que ens el vam passar a l’aeroport que va ser el dia que va sortir el sol. Però bé, malgrat la pluja, que en segons quins moments déu ni do com queia, vam aconseguir moure’ns per la ciutat i visitar força coses.
El dimecres pel matí vam caminar bàsicament per tot el centre de la ciutat i a més, vam visitar el palau reial dels Hamburgs, el Hofburg. Un palau impressionant al centre de Viena, dotat de no sé quantes vaixelles que al final tant plat es feia un poc pesat però que després es va fer més amè en visitar les demés instal·lacions del palau i els apartaments de l’emperadriu Sisí. Totes les explicacions les escoltaves a través d’un audioguia (un aparell que te l’apropes a l’oïda i escoltes) que estava força bé la veritat. La tarda del dimecres vam seguir caminant pel centre, entrant a botigues per no mullar-nos com per exemple, en una que eren tres plantes de delicatessen i productes d’arreu. Realment espectacular.
Dijous pel matí vam aprofitar que no plovia per anar al Schönbrunn que és el palau imperial d’estiu. Diga-li petitó saps? Els interiors del palau no tenen res d’especial després de veure el Hofburg ja que l’explicació és la mateixa però els jardins són impressionants. Allò és enorme!
En acabat, vam haver d’anar cap al congrés perquè clar, el meu pare havia de fitxar. I vaig aprofitar per colar-me i dinar. El menjar en sí no valia la pena però les postres... Hi havia un appelstrudel que el meu pare i jo ens vam posar morats. Estava boníssim! I bé, en acabat, mentre ell estava al congrés, jo vaig anar al Belvedere. El Belvedere és un altre palau, de fet, està separat en el superior i l’inferior, i bàsicament és un museu d’art. Entre artistes destacats, quadres de Monet i Klimt. Per exemple, “El Beso” de Klimt que el tenen allà i realment, en directe impressiona. També hi ha altres exposicions i tal. Un cop me’l vaig veure de dalt a baix, vaig anar a cercar el meu pare al congrés i vam acabar de passejar per un dels “rings” o carrers cèntrics fins l’hora de sopar ja que havíem quedats amb uns de Pontevedra amics del meu pare. Així doncs, tot i un poc xops, vam sopar tots plegats i tot d’una vam rebre una trucada de la meva mare. La resta, ja la sabeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada