Avui és un dia de ressaca futbolística. Més ben dit, barcelonista ja que ahir es van disputar dos clàssics, el de bàsquet i el de futbol, ambdós amb victòria blaugrana. És dia de ressaca ja que a tot arreu es parla del partit, del resultat, dels comentaris que va fer un, de com van jugar, de les alineacions, de Guardiola, de Pellegrini, de A, de B i etc. Només cal mirar els titulars dels diferents rotatius per veure el ressò del partit. Si més no, el més divertit és llegir les versions de cada un, de com enfoquen la victòria i la derrota.
Doncs bé, avui no només el futbol aclapara les portades dels diaris sinó que també està l'accident aeri en el que han mort els dirigents polonesos, els "camises vermelles" a Bangkok i milers de notícies més. I el més important del dia, l'aniversari de ma mare. Això ha significat que s'han reunit els que estan per allà a casa a dinar. I han dinat menjar boníssim cuinat pel meu pare i han estat de sobretaula. Potser encara hi són. Aquelles sobretaules on tothom parla i ningú deixa parlar a l'altre. Una que sempre diu la seva però no escolta el que diu, els que van pujant el to de veu per fer-se sentir, els que es callen perquè la situació és còmica, els que ens en riem, els que fan la migdiada a la cadira, el que està sota la taula als peus de tothom, etc. Però aquest any la sobretaula ha sigut interrompuda per una conversa per l'Skype en la que han anat passant pràcticament tots. He vist cares que feia dies que no veia i d'altres que només feia 24 hores. I m'han explicat un munt de coses. Cadascú una mica de les seves novetats, projectes i il·lusions. Evidentment, el tema Barça també ha sortit. Però una cosa que m'ha fet enveja, a part del fet d'estar tots reunits i jo per aquí, és que alguns ja anaven de màniga curta i pantaló curt! Bé, no em puc queixar que per aquí la temperatura ja ha començat a augmentar alguns graus però bé, res en comparació. Així que ja que estem en pla nostàlgic, poso un parell de fotografies de Barcelona fetes el 7 de novembre. Dia màgic també.
Foto 1: Estàtua de Colón
Foto 2 : El port de Barcelona amb el nou hotel "Vela" al fons
Així que mentre a casa meva estaven de celebració, avui he fet una mica de feina, he anat a nedar, dinat i aquestes coses que es fan. I bé, després d'haver d'enviar un missatge per a recordar que em tornessin el greix per la cadena de la bicicleta, el "6 en 1" i uns apunts de suec, va i resulta que el meu pot de greix ha circulat per tota la residència sense coneixement meu i sense cap tipus de compassió, se l'han acabat. És collonut. Està clarísim que la gent només es mou per interessos. Només em necessiten quan necessiten greix per la bici, després, ja no existeixes. Jo també il·lusa, però bé, suposo que sempre has de partir que la gent és bona persona. En fi, que encara em dura el cabreig i algun dia els hi penso deixar anar alguna perquè clar, com a mínim m'ho podrien haver dit personalment els que el van emprar.
En fi, que és diumenge i demà dilluns. La roda torna a començar però aquesta setmana no rodarà igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada