dissabte, 17 d’abril del 2010

Com pots acabar passant un cap de setmana a casa


Sí, heu llegit bé, estic passant el cap de setmana a casa, a Barcelona. Com? Doncs bé, gràcies a l'impronunciable volcà islandès.

Dimarts passat vaig volar cap a Viena on m'havia de trobar amb el meu pare ja que ell tenia un congrés allà. Dimecres i dijous vam estar visitant la ciutat sota la pluja, pròximament escriuré sobre el viatge en sí, quan una trucada el dijous al vespre de ma mare ens va començar a incomodar. La notícia de que el volcà islandès (que fa un mes havia entrat en erupció) estava afectant al tràfic aeri especialment dels països nòrdics i de que s'estaven cancel·lant vols havia arribat a les seves orelles i ens avisava perquè estiguéssim al cas. En arribar per la nit a l'hotel, vam encendre la televisió però en aquells moments, poca informació vam poder obtenir i va fer que m'entrés neguit. Finalment, vaig aconseguir dormir-me.

El dia següent, divendres al matí, dia teòric de partida dels dos, només llevar-nos vam encendre una altra vegada el televisor i l'ordinador. Llavors vam començar a enterar-nos de que bàsicament tots els aeroports dels països nòrdics, estaven tancats i Alemanya també estava tancant aeroports. Davant la situació que ens esperava, vam anar a esmorzar per tal de poder prendre alguna decisió davant el panorama que se'ns plantejava. Així doncs, un cop amb l'estòmac ple, vam començar a moure fils. Vam trucar a l'aeroport de Viena (no podien dir res amb seguretat), vam estar buscant trens per anar des de Viena a Copenhague (la pàgina web no et deixava reservar trens i el número d'atenció al client estava comunicant tota l'estona, per mi que passaven ja d'agafar el telèfon) i bé, la única manera de poder saber què passava realment era anar a l'aeroport ja que ningú sabia amb certesa què passava. La única cosa que vam poder esbrinar era que l'aeroport de Copenhague estava tancat i per tant, el meu vol seria anul·lat.

Així doncs, ens vam dirigir a l'aeroport. Només arribar, una cua força llarga (crec que m'hi vaig estar una hora ben bé) per tal d'arribar als mostradors d'Air Berlin per saber què havíem de fer. Només puc dir, que ni ells mateixos sabien res. Em van dir que com que el meu vol sortia per la tarda (17:55) i devien ser sobre les 12:00, que encara faltaven hores per saber si volarien o no. I jo dient-li, senyoreta, vostè ha vist que l'aeroport de Cph està tancat, que els vols d'altres companyies a Cph com a altres països del nord estan tots cancel·lats? Mentre, el meu pare havia anat a confirmar el seu vol cap a Barcelona i a veure si quedava algun bitllet per tal de que com a mínim els dos estiguéssim en el mateix "pack". Doncs bé, a ell li van dir que s'havien de reunir però que cabia la possibilitat de que tanquessin l'aeroport de Viena a les 12:30. A més, no venien vols a les oficines de l'aeroport perquè no sabien què passaria i que si el volies comprar s'havia de fer per internet.
Un cop em van tornar el diners del meu bitllet d'avió ja que no se sap quan es podrà tornar a volar, la única opció era connectar-se a internet per obtenir un bitllet en el mateix vol que el meu pare i anar cap a casa per veure com evolucionaven els fets. Sort que duia el portàtil i que hi havia Wi-fi gratuït i vam aconseguir un bitllet. A continuació, una hora i mitja d'espera per fer el "check in" i resant perquè poguéssim sortir del país. Mentre esperàvem que obrissin els mostradors de facturació, anàvem observant la cancel·lació de vols destinació Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Regne Unit, Noruega, Alemanya, Holanda, París, Bèlgica, etc. però per sort el nostre seguia sense cap notificació i fins i tot, posava la porta per on s'havia d'embarcar.


Captures de les pantalles de l'aeroport de Viena. Ausfall=cancel·lat


Un cop vam haver facturat, vam menjar ràpidament ja que en 30 minuts ens feien anar cap a la porta per pujar a l'avió. Es palpava a l'ambient que tenien pressa per marxar i vam tenir sort i a les 16:00 deixàvem Viena, amb sol, després d'un dia passat íntegrament a l'aerport buscant solucions.

En arribar a Barcelona, els que encara estaven al congrés ens van trucar per saber si havíem pogut volar ja que feia poc que havien tancat l'aeroport de Viena. Ens va anar d'un pèl!

Així que aquesta és la història de com he acabat passant un cap de setmana a casa sense esperar-m'ho. En principi dilluns al matí torno cap a Lund. Espero que pugui volar però només us puc assegura que el "caos" que hi ha és molt gran. I bé, m'he perdut un aniversari suec.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada