I sí, després d’una setmana a Ningbo,
ha arribat el moment de partir. Bé, encara no però demà al matí marxo d’aquí!
Haig d’agafar un tren per dirigir-me cap a Suzhou, ciutat on tindrà lloc la
conferència. Sincerament, ja tinc ganes de marxar d’aquí ja que moltes coses a
fer, no n’hi ha que diguem i més amb la calor que fa per aquestes terres.
Avui ha sigut un dia avorrit. Avorrit
perquè no ha passat res emocionant. A més, m’ha donat la sensació que avui
l’aire condicionat no tirava gaire ja que feia molta calor allà dins fent que
donar-li a la neurona fos molt difícil. Resumint, un dia de feina improductiu
però després mires què fan els xinesos i es dediquen a xatejar o jugar a jocs a
l’ordinador mentre no estan al laboratori. En fi, són una altra espècie.
Al final de la tarda m’he acomiadat
dels tres master students: la Lisa, el Liu Shan i l’Scoody, de la Cheng i com
que el Professor Wang no hi era, li he escrit un correu electrònic donant-li
les gràcies. La veritat és que m’he quedat una mica sorpresa de l’interès que
tenien per mi i a veure si ens tornem a veure, que si mai torno, que els avisi
amb temps, etc.
D'esquerra a dreta: l'Scoody, el Liu Shan i la Lisa
Els quatre fantàstics
Tanco una etapa d’aquesta gira asiàtica
on hi ha hagut de tot. Tot just fa una setmana, ho veia tot molt i molt negre.
Em preguntava què feia jo en un lloc remot d’una ciutat de la Xina i maleint al meu tutor
fer-me venir fins aquí. Avui, al cap de set dies, ho veig tot d’una altra
manera però només puc dir que una setmana aquí és massa temps quan no tens un
projecte concret a fer, fa una calor inhumana que no et permet ni sortir a
córrer (tot i que crec que aixecaria gran expectació, encara més) i bé, no és
un lloc per tirar coets, sincerament. Ja tinc ganes de marxar d’aquí i començar
la segona etapa d’aquesta gira. Ara toca la conferència. La meva primera conferència.
De moment no estic nerviosa però tampoc sé què m’espera. Si més no, l’hotel via
internet sembla una passada però ja sabem tots que una cosa és internet i l’altra
és la realitat. Ja us explicaré. Espero que hi hagin lavabos de tassa, nets i
polits.
Així doncs, adéu Ningbo!
Per cert, el sol surt aviat però també
es fa fosc molt d’hora perquè a quarts de vuit ja no queda gaire llum. A les
vuit negra nit.
El sopar del dia
La cantina a l'hora de sopar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada