Dilluns sota paraigües

I pràcticament ja ha passat un dia més. És obvi que quan estàs en un lloc aliè, tens ganes de descobrir nous indrets i investigar però aquí, quan ja t’has caminat i xafardejat tots els voltants i estàs a més de 35ºC, et conformes en anar de la residència a la facultat passant pel menjador i fent visita al laboratori. No hi ha més.

Aquest matí he parlat amb la Chen, la suposada “jefa” o amb la que havia tingut contacte prèviament per correu electrònic, i, en primer lloc, he aconseguit que el dijous pel matí algú em porti a l’estació de tren. Gran punt a tenir en compte ja que això està molt lluny. En segon lloc, m’ha dit que aquesta setmana està sent una de les més caloroses de l’any, sobre els 35ºC i més i humitat superior al 60%. Habitualment, la humitat aquí és superior al 80%. Ole, ole i ole! Onada de calor per la Maria! Si es que no sé com ho faig, passo d’estar a 8ºC i pluja a onada de calor per morir-se! Només us puc dir que els 200m aproximats de l’apartament a les oficines són una torradora. Notes el sol cremant la pell intensament.

Les tres hores del matí me les he passat treballant en coses meves i a dos quarts de dotze a dinar. Per dinar menjo molt poquet perquè no tinc gaire gana i sinó, a quarts de sis sóc incapaç de sopar. En fi, això dels horaris és tot un repte. Avui he anat a dinar amb la Lisa i el Liu Shan i, per primera vegada, he experimentat la sensació d’anar amb paraigües sota el sol. Sincerament, tenia els meus dubtes però una mica si que es notava l’efecte. Ara, jo que no porto paraigües ni quan plou ja que vaig amb l’impermeable, excepte si no queda més remei, només em falta anar amb paraigües quan fa sol. Sempre he trobat el paraigües un objecte poc pràctic ja que fa que només tinguis una mà lliure disponible. En fi, que el sol pica molt.

Això és l'oficina, cadascú al seu cub

La tarda ha anat passant entre unes dues horetes al laboratori on he aconseguit que el Liu Shan em mostrés un altre tipus de pila, més amb les que teòricament estic treballant jo, hem estat mesurant algunes magnituds i seguint fent algunes proves. Pel que he entès, sembla que em donaran algunes dades i algunes imatges però com em va dir l’Erik, el company de Suècia, no et creguis res fins que no ho vegis. A destacar que mentre estàvem al laboratori, han aparegut dos homes de manteniment amb els seus fills (estan de vacances i avui he vist forces nens per la uni, igual que a Suècia) i estaven arreglant una màquina. En aquestes, que un es posa a soldar i a treure espurnes sense protecció de cap tipus i amb tots allà dins. En fi, sort que no ha passat res. Jo crec que aquí les mesures de seguretat no existeixen perquè si passa alguna cosa, un menys no és nota (sense ofendre a ningú). Un cop s’han acabat els focs artificials, mentre els pares estaven allà fixant i treballant, el nen petit anava fent veure que cargolava els possibles cargols que hi havia per allà.  

Una de les piles

Cadascú a la seva

I bé, he sopat amb la Lisa i el seu nòvio i poca cosa més. Bé, ja m’estic acostumant a sentir uns eeeegghh i escopinades cada cert temps, a certa pudor de menjar/suor/no sé, a que la gent et miri i et senyali i a sobreviure per aquí.