Una Marieta volava pel món: Dies de conferència

Sé que fa dos dies que no he escrit res però ha sigut un no parar. Tant luxe i activitat m’han tingut molt ocupada.

No sé perquè però els darrers tres dies porto llevant-me a les sis del matí. Conseqüentment, a aquestes hores, l’única cosa que faig és llevar-me i cap a la piscina on pràcticament estic sola. El paio que està al mostrador de recepció quan em veu ja em fa el gest de com si estigués nedant a braça per preguntar-me si vaig a nedar. Com podeu observar, tot i estar en un súper hotelàs, segueixo tirant de la mímica ja que hi ha pocs que entenguin o parlin l’anglès.

Aquests dos darrers dies han transcorregut bàsicament anant de sessió en sessió. De 8:30 a 10:10, de 10:10 a 12:10, de 13:10 a 15:10 i de 15:30 a 17: 10 seguit de la sessió de pòsters. En termes generals, puc dir que per exemple, de piles només hi havia dues sessions i sobre les SOFC, les meves piles, només hi havia 3 presentacions de les quals una era la meva i una altra, la del post-doc xinès del meu departament. A més, haig de dir que no hi ha molta qualitat. No sé si és perquè la majoria de gent són xinesos i la barrera lingüística és un gran problema o què però es fa difícil seguir les presentacions i no hi ha gaires preguntes en segons quines sessions. En algunes altres a les quals he assistit, potser la cosa era una mica millor però bé, res impressionant. Ara, sense dubte, els xinesos i els japonesos són els que tenen majors problemes amb l’anglès diria jo ja que gent de Singapur, Malàisia i altres països tenen un anglès molt més comprensible.

El divendres al vespre, a les 7 de la tarda, tenia lloc la recepció de la conferència. Va acabar sent un pica-pica més que un sopar però em va donar temps a conèixer a un grup de professors de física aplicada de la universitat de Màlaga i a una noia valenciana, l’Elena, que està casada amb un suec i també venia representant a Suècia però ella està en una ciutat que es diu Vasteras, situada relativament a prop d’Stockholm. La veritat que amb l’Elena em congeniat molt.

Tot i que el major grup de gent participant a la conferència prové de Xina, el segon país més representat és Suècia i principalment, de la universitat de l’Elena. Són com uns vint! La veritat és que ha de ser divertit anar tot el departament a una conferència però em sembla que no passarà mai en el meu departament. Ara, m’agradaria saber quants són suecs, suecs de veritat. Més que res que per exemple de Lund, som un iraní, dos xinesos i jo. Suècia en estat pur!

Bé, dissabte, San Fermín, a dos quarts de tres era la hora marcada per la meva presentació. El divendres al vespre, després de petar la xerrada una bona estona amb l’Elena i alguns suecs, vaig anar a la meva súper habitació per preparar la presentació i dormir. La presentació no presentava errors i tot estava sota control. El dia va anar passant fins que a les 13:10 va començar la sessió. Els dos primers van anar força ràpid i com ja és costum, quasi no va haver-hi preguntes. El tercer, va ser un noi d’Abu Dhabi que va ser força interessant i ja haver-hi un parell o més de preguntes. En acabat, tocava el quart però no hi havia ningú així que van decidir que havia de saltar a l’escenari. Conclusió, no em va donar temps ni a posar-me nerviosa. Així que ja em teniu allà, amb els dos xinesos post-doc del meu departament fent fotos i, com que anàvem avançats de temps, quan va aparèixer el Hessam, el noi iraní que ha vingut amb la dona, la Parissa, i són súper simpàtics, ja havia començat. I la veritat, la presentació va anar fluint, no estava gens nerviosa fins que vaig arribar al final. Llavors, van començar a sortir preguntes, 1, 2, 3...6,7... teníem allà una discussió força interessant i ja veireu als dos “chairman”, un senyor d’Abu Dhabi súper simpàtic i a un xinès, felicitant-me i donant-me les gràcies per la “lovely discussion”. Jajaja, triomfada total (per una vegada em tiro flors). Jo que anava acollonida perquè presentava un “review”, va i tinc més èxit que ningú. És obvi que s’ha de saber vendre el producte!

Un cop alliberada, el cansament i la tensió va anar sortint. Vaig tenir sort i com que els xinesos que estan fent el post-doc a Lund no es quedaven al sopar de gala, em van donar la seva invitació per assistir-hi ja que en la categoria d’estudiant, no estava inclòs dins la tarifa. Per tant, a les set, sopar de gala. Vaig seure a una taula amb l’Elena i alguns de la seva universitat, un americà que està a Berlin, un indi i un parell més. Barreja cultural alimentada per una varietat de menjar xinès. Des de cuixes de granota a verduretes passant per cogombres de mar i altres coses rares. Hi havia molts platets però amb la conya dels palillos, vas picant una mica d’aquí i una mica d’allà però no acabes menjant massa. Tot això regat amb música en directa xinesa de la qual destacar que el sistema acústic era una mica deficient perquè a vegades et quedaves sord i d’altres no pillaves res. Ara, a les 9 ja s’havia acabat tot i no va haver-hi res més. Vam estar voltant per aquí i a dos quarts d’onze apagava la llum esgotada. Avui, matí de sessions i per la tarda, cap a Shanghai falta gent! Mireia que ja vinc!