Indiferent davant la caixa d'imatges

Més d’una vegada els meus companys suecs m’han demanat que perquè no tinc una tele a casa meva, que segur que és una bona manera d’aprendre suec i tota la pesca. A veure, en aquest aspecte pot ser que tinguin raó tot i que hi ha molts canals que bàsicament són en idioma original amb subtítols en suec però si no tinc una tele a casa és perquè no tinc necessitat de mirar-la.

És veritat. De fet, a casa meva mai hem sigut de mirar gaire la televisió, sempre hem estat ocupats amb altres coses. Mires les notícies o part de les notícies, i el temps. Lo del temps és com alguna cosa indispensable però més que per veure quin temps farà, és per veure com s’equivoquen. Bé, doncs això, que a casa meva tenim tele però la veiem de pasqües a rams i per veure coses concretes.

Així que estant aquí a Suècia, la veritat és que després de dos anys de viure sense tele, ara que estic en un apartament, tampoc he tingut la necessitat de comprar-me una. Sincerament, avui en dia, pots seguir qualsevol programa per internet inclús en directe. I si no pot ser en directe, t’esperes 24 hores i ho tens. Per tant, per mi la tele és una cosa indiferent evidentment derivada per la presència d’internet. Però en canvi, els suecs miren molt la tele. Els hi vaig comentar l’altre dia i em van dir que sí, que la gent mira la tele. Suposo que els hiverns freds i foscos ajuden a encendre la caixa  però no sé, a mi la veritat és que mai m´ha significat un trauma viure sense tele. Ara, en sé d’una que sense tele es pujaria per les parets. Sí senyor, jo crec que la meva àvia és de les que més hores xupa de tele possibles. I mira que la tele és dolenta eh! (perdoneu però algú ho havia de dir!) Hi ha pocs programes que realment valguin la pena!

Així que jo seguiré sense tele, amb ordinador i internet i uns quants llibres per llegir. Total, jo no necessito res més. La tele tampoc m’aporta res. És sempre millor quedar-se embadalida mirant per la finestra o submergida en un llibre tapada amb una manta al sofà.