Mundials de ciclisme en ruta a København 2011

Se m'acumula la feina! Les darreres dues setmanes han sigut molt intenses amb presentacions, entregues, pòsters i feina mil però el diumenge passat prometia. I va estar a l'alçada.

Diumenge passat va tenir lloc la prova de ciclisme en ruta del mundial de ciclisme a la capital danesa. Ja feia dies que ho teníem parlat amb el Juan per anar a veure-ho i a més quan venien l'Alberto Trillo, el seu germà Adrián i el Rubén. És a dir, tres gallecs més tots relacionats amb el club Arcade Inforhouse de Triatló de Santiago i que per tant, prometia en tots els aspectes però bàsicament perquè la xauxa estava assegurada. I així va ser.

En ment estava veure la sortida que era a les 10 del matí des de la plaça de l'ajuntament de Copenhagen però uns missatges dissabte al vespre deixaven entreveure que la tropa gallega arribaria més tard. Com que a mi em feia ganes de veure la sortida i palpar l'ambient a la ciutat, vaig decidir anar fent via jo primer.   A més, vaig posar-me en contacte amb la meva cosina Laura que ara està a la ciutat danesa fent un màster durant dos anys però no va donar senyals de vida però jo vaig gaudir de trobar-me al mig del guirigall de bicicletes, ciclistes, cotxes i gent. 

Després de donar-se la sortida, vaig anar a voltar pels carrers de Copenhagen ja que feia temps que no caminava pels carrers de la capital veïna i a més, gaudir del dia assoleiat que feia, obligant-me a treure la pols de les ulleres de sol ja que bàsicament des de que vaig tornar, ha plogut una mica cada dia i dies generalment grisos. 

A la una del migdia em trobava amb "les zebres" (nom amb que són coneguts els triatletes de l'Arcade) per fer una petita visita turística (l'Adrián i el Rubén no coneixien la ciutat) i després ja ens vam encaminar cap on es trobava la meta. Bé, un circuit amb la meta inclosa. A partir de la una del migdia diguem que va ser un no parar de riure! Amb aquests el riure està més que assegurat i jo encantada de la vida d'estar amb ells!

Un cop vam baixar de l'estació de tren més propera a la meta, vam començar a caminar bosc a través pràcticament per arribar a on estava la meta i un  munt de gent. Vam estar caminant una bona estona pel circuit intentant trobar un bon lloc per veure alguna cosa i al final ens vam fer cadascú amb algun foradet. Com que era un circuit, els podiem veure passar vàries vegades i sort d'això perquè anaven tan ràpid, que en un obrir i tancar d'ulls havien passat tots! De fet, quan passava el pelotón, degut a la velocitat que duien te n'anaves cap endarrere. Impressionant! Jo m'ho vaig passar molt bé però el millor estava per arribar.

En acabar la cursa, un cop en Cavendish va esdevenir el campió, es podia caminar pel mig del circuit i per allà anàvem nosaltres per arribar fins a la meta. Quan anàvem pujant, ens vam retrobar amb l'Alberto que havia anat a cercar a una amiga danesa (devia flipar amb la tropa que érem) i ens anàvem creuant amb els ciclistes que anaven a trobar-se amb les seves seleccions i tornar cap als respectius hotels. I com que ja he dit que amb aquests no pots parar de riure, vam haver de muntar espectacle fent la bicicleta humana a la meta i al podi. En aquestes que em vaig trobar amb el Tito també per allà que diria que va alucinar amb nosaltres un poc. I després de fer l'animal, vam decidir que els accessos al tren ja s'haurien buidat una mica i de que podríem tornar cap al centre i cap a Suècia una altra vegada però anàvem ben errats! Hi havia una cua impressionant fet que va fer que estiguéssim gairebé una hora i pico més voltant per allà i coneixent a una amiga de la danesa. Jo no sé què devien pensar de la grupeta que fèiem perquè no teníem desperdici. Les burrades que es van arribar a dir i el que vam arribar a riure, no té preu!

Finalment vaig arribar a casa després d'un dia simplement genial gràcies a la companyia dels quatre fantàstics. E claro, falando galego todo o día. A lingua non é problema ningún.

Canvio Hej hej per Nihao!

Durant les dues darreres setmanes, quan arribo al departament que em correspon a la uni, em pregunto en quin país estic. Al despatx, he passat de dir hej hej (hola en suec), bé, no, al meu company sempre li deia Good morning!  ja que és xinès però darrerament ja dic Nihao! (hola en xinès).  Els meus dubtes són si realment estic a Suècia o bé em trobo a la Xina.

I perquè us preguntareu no? Les meves neurones encara no s'han tornat prou bojes de perquè el meu company sigui xinès ara jo em dediqui a intentar pronunciar paraules en xinès, no. Tot aquest canvi cultural (jo ho consideraria un canvi cultural) és degut a que fa dues setmanes van arribar tres xinesos més a la nostra divisió. Sí, heu llegit bé, tres més. I dic més perquè en el nostre departament n'hi ha uns quants, i en la nostra divisió concretament n'hi havia cinc, un dels quals és un dels meus tutors. Ara, han arribat tres més a la divisió, per tant, sumant fàcilment, en el grup de la divisió en són 8! 8 són molts eh! 8 xinesos de la divisió de transferència de calor més X xinesos de les altres divisions del departament d'Energy Sciences... Quina és la conclusió? Que sembla que estigui a la Xina! A més, com que han arribat tres subjectes més però l'espai físic segueix sent el mateix, un ha anat a parar al meu despatx. Per tant, ara comparteixo despatx no amb un xinès sinó amb dos! 

Compartir despatx amb un era acceptable perquè la llengua de comunicació era l'anglès i gràcies a aquest fet, ell ha millorat moltíssim perquè la majoria de xinesos tenen un anglès diguem que força limitat. A més, "el meu xinès" que jo li dic (el primer amb el qui compartia despatx) és més obert que els demés i sempre intenta integrar-se amb els altres. A què ve aquest comentari? Doncs bé, que els xinesos són una mica "sectaris" que diguem. Potser és una terme una mica massa fort però es que tenen el seu submón allà creat. Dinen tots junts en una taula, els divendres per la tarda fan xerrades de xinesos per xinesos i alguns divendres per la nit organiten partides de pòquer nocturnes al departament entre d'altres coses. Des que han arribat els tres nous subjectes, l'essència xinesa és més que notable. Un és post-doc i els altres dos són estudiants de doctorat que venen a fer una estada. El que ha vingut a parar al nostre departament és un dels doctorands i sinó vaig errada és del 1985. Tot i que el meu xinès digués que al despatx la llengua de comunicació és l'anglès, el nou membre sempre que pot empra el xinès. Hi ha moltes vegades que no entèn el que li diem però encara entèn més i parla millor que un dels altres que sembla que només sàpiga dir yes i ok. A més, us podeu suposar que si en el meu despatx hi ha dos xinesos (concentració major del departament) sigui el punt de reunió i que per tant, cada cop veig més clar que són la febre groga. El meu avi, que per mala sort quasi no vaig conèixer, ja ho anticipava. Aneu amb compte amb els xinesos! I sí, jo ho veig molt clar. Així que m'he proposat anar aprenent paraules en mandarí per quan arribi el dia! Total, ja posats, una mica de suec, una mica de xinès, una mica de per aquí i una mica de per allà però jo vaig ser educada en català! (I no vaig sortir tan malament!). Ho sento però algú ho havia de dir! (Com dirien els de l'APM) Però es que estic garratibada de les barbaritats que he arribat a llegir i sentir aquests dies. 

En fi, tornant a la Xina, és a dir, el meu dia a dia a la uni, la llengua vehicular dels darrers dies ha sigut lògicament el xinès. Per sort, encara queden quatre no asiàtics per intentar parlar suec o parlar amb anglès. Ara, això no s'acaba aquí eh! Que ja que jo intento aprendre algo de xinès, els hi he ensenyat a dir hola i adéu en català i castellà. Per cert, molt més fàcil que en xinès.  I bé, algun dia he dinat amb ells però només quan n'hi havia tres, no ara que tenen overbooking a la taula de dinar!

Ara, realment són gent curiosa. El nou individu, en "Chao" o algo així, per cert, els xinesos diuen primer el cognom i després el nom, està passant per un moment força difícil el noi. Té mals d'amors i és per flipar. Està tot el sant dia en contacte amb la mossa via chat xinès (sempre és versió xinesa de tot) i es veu que es lleva a les 2 del matí per parlar amb ella unes dues hores. A més, està cagat per si la noia el deixarà i per això no s'atreveix a dir-li de canviar l'hora per xerrar!! En fi, que  jo i l'altre flipem colors i li diem que si segueix així no acabarà viu però ja veurem com acaba! 

Coses a destacar? En general jo diria que els xinesos fan una olor particular (tinc el nas massa fi), jo diria que el tema ventilar i corrents d'aire no el tenen gaire dominat, mengen molt i molt d'arròs (cada dia mengen arròs), no estan gaire acostumats al menjar occidental, a la majoria els hi costa déu i ajuda entendre'ls parlar anglès i menjar amb coberts (a alguns) però de moment, tots els que he conegut són bona gent. 

Em toca "laundry"

Avui em toca "laundry" o dit d'una altra manera, avui em toca fer la bugada. Dic la bugada i no posar la rentadora perquè aquí el tema de rentar la roba, en molts casos, pateix una gran variant respecte a la metodologia emprada a casa nostra.

El tret diferencial és que nosaltres disposem d'una rentadora a cada casa. Algunes cases disposen d'assecadora però degut a les bones condicions meteorològiques de que disposem, acostumem a estendre  la roba. Estendre la roba té la seva gràcia. En segons quines cases, es converteix en un pati de xafarderies (fer safareig, d'aquí ve el nom) entre les veïnes i veïns (majoritàriament veïnes). A mi la veritat és que no m'importa haver d'estendre la roba però quan és una rentadora d'aquelles plena de mitjons és quan remugues fins l'eternitat ja que sembla que el cubell no s'acabi mai! Després també té la seva part d'enginyeria quan se t'acaben les pinces i te les has d'enginyar per acabar d'estendre la roba. Prou, que avui no va de tècniques d'estendre la roba sinó de com va aquí el tema de rentar la roba.

Doncs bé, aquí, la majoria de cases no disposen de rentadora pròpia. N'hi ha algunes que sí i suposo que els que viuen en cases particulars, per descomptat però en la majoria de residències o cases d'apartaments, les rentadores són comunitàries. Això significa que tenim una "laundry room" o " tvättstuga rummet" comunitària per cada X veïns. I perquè no hi hagi baralles ni disputes per les rentadores, hi ha un servei de "booking" o de reserva de les rentadores. Per tant, amb cert temps d'antelació, uns quatre dies mínim, t'has de recordar de reservar la rentadora. Per sort, el de casa meva es pot fer per internet però en cada residència pot variar. Hi ha diferents franges horàries al llarg del dia i tu tries la rentadora i la hora. Però ja us dic, has de ser previsor/a amb la roba que et queda i quan has de posar la rentadora perquè si esperes trobar rentadora pel mateix dia vas ben cardat! Així que un cop tens la rentadora reservada, només et cal esperar al teu torn.

Dia D a la hora H et dirigeixes a la "laundry room" amb tota la teva roba bruta, si pot ser, en una bossa de les blaves de l'Ikea que així ja et sents més integrat en la cultura. I res, has d'activar la rentadora/es que has reservat, posar la roba a la rentadora i posar-la en marxa. Alertaaa! No he dit que s'hagués de posar detergent! Aquí també varia en funció de les cases i jo n'he tingut de les dues versions. Versió 1: t'has de portar tu el sabó cosa que té les seves avantatges perquè pots triar el sabó que més t'agradi i saps que la roba sortirà fent olor a net de la rentadora. Versió 2: no cal posar sabó perquè el sabó està ja a la rentadora i va amb un dosificador intern (sí, és cert). Actualment disposo de la versió 2 de rentadora i val que m'estalvio el sabó però la roba no fa gaire olor a sabó. Això s'explica perquè degut a que tothom pot emprar la rentadora, posen sabons d'aquests hipoal·lergènics i sense perfums ni res per la gent que té al·lèrgies... Però bé, així no hi ha perill d'oblidar-se el sabó! I res, un cop tens la màquina funcionant, et fixes en el temps que posa que dura i ja te'n pots tornar cap a casa a seguir fent coses. Habitualment dura uns 45min.

Passat el temps que se suposa que dura la rentadora, toca la segona fase de la bugada: assecar la roba. Aquí el tema estendre a fora no és molt factible i tenen uns 3 mètodes d'assecat. Primer, una assecadora. Segon: un armari amb aire calent a dins. Té un sistema de barres com si fossin cordes i poses allà la roba, tanques les portes i ho poses en marxa. Molt útil per samarretes i pantalons perquè no surten arrugats! Tercer, aquest no l'havia vist fins a la casa actual, una habitació amb cordes de les nostres però que disposa d'una bomba de calor per poder eixugar la roba. Així que buides la rentadora, empres un, dos o els tres sistemes d'assecat un funció de la disponibilitat (aquí si que no hi ha reserva) i tornes a marxar cap a casa. I al cap d'una estona, doncs tornes a per la roba neta i seca!

Entre una cosa i una altra, se te'n van unes dues hores i pico. Tenir aquest sistema comunitari té les seves avantatges però clar, no pots posar la rentadora quan et doni la gana, has de preveure i calcular la roba que et queda i planificar amb antelació quan posaràs la rentadora (fet impensable en mi anteriorment) i aquestes coses.