L'Illa de Ven

Dissabte passat, a un quart de deu havíem quedat a l’estació de tren de Lund per agafar quatre coses al supermercat i enfilar direcció a l’illa de Ven. Els integrants van anar apareixent, alguns més perjudicats que d’altres per la celebració de Midsommar del dia anterior però tothom amb ganes de passar-s’ho bé malgrat que el temps no era gaire agradable. En aquells moments, lleugeres gotes d’aigua queien del cel.

Els integrants de l’aventura vam ser la Parisa i el Hesam, l’Alper, el Guillaume, el Holger, el Rixin amb la dona i la nena de dos anys i mig i servidora. Quatre doctorands, un parell de doctors acabats de treure del forn i un post-doc amb família i, com podeu veure pels noms, de nacionalitats ben diverses.

Un cop tot en ordre, vam agafar el tren a l’estació fins a la població de Landskrona. Allà, ens vam pujar al bus que ens duia al port per enfilar-nos al ferri que ens duria a l’illa de Ven. L’illa de Ven és una petita illa, de 4,5km de llargada i 2,6km d’amplada situada a 4km de Suècia i a 8km de Dinamarca. És coneguda com la perla de l’Öresund i, realment, és una illa força espectacular. És una illa que té bastanta història, antigament havia sigut territori danès, com la majoria del sud de Suècia i un dels fets més importants, és que va ser el lloc on Tycho Brahe va muntar un parell d’observatoris. Diguem que Brahe va fer de l’illa un centre d’astrologia conegut a nivell mundial. Va instal·lar diversos aparells on es va dedicar a recollir dades durant més de 20 anys. Però el que jo destacaria de l’illa no són les petjades de Brahe, que malgrat donar-li un certa categoria a l’illa no és el més espectacular, sinó els paisatges. Malgrat ser una illa petita, consta de prats verds, penya-segats, algun port i platges. I bàsicament, ens vam dedicar a recórrer l’illa.

Just desembarcar a l’illa, ens vam dirigir al lloc on lloguen les bicicletes que ja les havíem reservat prèviament per internet, igual que el ferri. Més que recomanable, sobretot a l’estiu. Per sorpresa de tots, el que les havia reservat havia llogat 3 tàndems, una normal i una altra amb cadireta per a la nena petita. I bé, després de fer parelles pels tàndems, ens vam disposar a pedalar per l’illa. Haig de confessar que després dels meus temors inicials en pujar-me sobre un tàndem per primera vegada, més que res, no pel tàndem en sí, sinó per fiar-me del que anava davant que era qui duia el frens,  va ser una experiència ben divertida! Sobretot perquè si vas darrere, pots anar sense mans i fent fotos tranquil·lament.

Vam passar per un munt de camps, vam passar pels quatre de poblets de l’illa (quatre cases juntes) i l’església més antiga, St. Ibbs. Més que pobles, jo diria que hi ha diverses cases dispersades per l’illa, potser un poc més concentrades al voltant de les quatre principals localitats i  em va cridar l’atenció que a part d’un càmping, hi havia molts cartells d’hotels o bed&breakfast així com de lloguer de cases per passar un cap de setmana. La població a Ven va arribar tenir el seu punt àlgid sobre el 1930 però avui en dia, no sé quanta gent deu realment viure allà. Vam baixar a dinar al costat d’un port i després vam anar resseguint tota la cosa oest de l’illa per acabar fent una parada a prendre un gelat i a jugar a fútbol-golf. Jo aquí em vaig haver de dedicar a seguir a la tropa i anar apuntant resultats ja que vaig considerar que xutar pilotes no era el més apropiat pel meu estimat genoll. Me n’oblidava, per la tarda també vam visitar el museu de Tycho Brahe que, sincerament, és el que menys val la pena de l’illa. Durant tot el dia va estar tapat i amb algunes gotes lleugeres fins que cap allà dos quarts de sis va començar a sortir el sol. Ja se sap, mai plou a gust de tothom! A les set ens tornàvem a enfilar al ferri per després agafar el bus i el tren que ens durien fins a Lund una altra vegada, rebentats i cansats però tots contents ja que realment, ens ho vam passar molt bé. Segons els nois va faltar la barbacoa, ja sabeu que aquí la barbacoa és com una obligació, però ho vam haver de deixar per una altra ocasió ja que el cel no prometia gens d’estabilitat en el moment de la combustió.

Us deixo amb algunes fotografies del dia. Quan em passin més, ja les inclouré.

Midsommar

Sí ho sé, començàveu a estar preocupats. Me n’acabo d’adonar que fa més d’un mes que no dono senyals de vida. Tranquils, després d’un mes molt intens, per motius de feina no perquè me n’hagi anat a voltar pel món i hagi desconnectat de totes les possibles vies de comunicació, torno a escriure. Ha sigut un mes molt intens on bàsicament, no he pogut discernir entre dilluns, dimarts, dissabtes o diumenges però ara tot ja ha quedat enrere així que torno a la càrrega amb les meves aventures per aquí el Nord. D’aquest darrer mes tinc un dia de festa per explicar on vaig anar d’excursió amb alguns del departament a Kullaberg però ja ho explicaré un dia d’aquests.

Avui va de Midsommar. Midsommar seria pràcticament l’equivalent al nostre Sant Joan amb la peculiaritat que sempre cau en divendres i, per tant, sempre és un cap de setmana de tres dies.  Anteriorment, també estava fixat sobre el 24 de juny però ja fa forces anys que ho van canviar i ho van passar en divendres. Per allò d’evitar ponts i aqüeductes. Midsommar és una de les festes més importants de la cultura sueca, la segona segons el meu parer per darrere del Nadal.

Midsommar marca l’inici de l’estiu i les vacances d’una gran majoria de suecs que s’agafen la darrera setmana de juny i tot el juliol. Divendres és Midsommarafton, o el que vindria a ser, el dia de la revetlla però és un dia festiu malgrat no ser marcat com a tal al calendari laboral, però ningú treballa. Igual que el 24 de desembre. És un dia de festa, de tradicions i on la majoria de botigues estan tancades o només obren pel matí. Supermercats inclosos! (cosa ben estranya en aquest país). El dissabte és el dia pròpiament conegut com a Midsommar però seria bàsicament el dia de passar la ressaca o, com alguns del departament i jo, anar d’excursió (pròximament en aquest blog, crònica d’una dia en una illa). 

La festivitat consisteix en reunir-se amb la família, amics, coneguts, veïns o el qui sigui, ballar, menjar i beure. El menú de Midsommar no és gens especial pel que fa als menús festius suecs. És a dir, sill (arengades) i färskpotatis (la traducció seria patates fresques però bàsicament són les primeres patates) , es fan bullides i se’ls hi tira anet per sobre i s’acompanyen amb gräddfil  que vindria a ser, una crema de llet o succedani. Seria bàsicament el menú de sopar i les postres són les millors. Maduixes! O jordgubbar en suec. Maduixes amb nata i gelat. Lo millor! I tot ben regat amb alcohol que ja sabem que a aquesta gent els hi agrada molt elevar el colze.

Aquest any ha sigut l’any que he viscut més la festivitat de Midsommar gràcies a la meva amiga Emelie. Juntament amb altres doctorands del seu departament de nacionalitats variades, i fins i tot una professora, vam anar al Kulturen. El Kulturen és un museu de Lund que bàsicament es caracteritza per ser un museu a l’aire lliure on es poden visitar construccions, bàsicament cases tot i que hi ha una església, de diferents indrets de Suècia. Allà, la gent anava decorant el Midsommarstång (el pal amb dos cercles) de flors. Molta gent, sobretot les noies, es posen corones de flors al cap. Un cop el pal va estar guarnit, sobre dos quarts d’una, alguns forçuts van posar el pal en la vertical i a la una, vam començar la ballaruca. El ritual consisteix en que la gent formi rotllanes concèntriques al pal i es canten i ballen cançons donant voltes al pal. Cada rotllana voltant en direcció contrària. Així que ja us podeu imaginar a mi i a tota la tropa, allà, entre la multitud, cantant i ballant cançons en suec. La vergonya fa temps que l’he perduda ja, crec. La majoria de cançons, per no dir totes, són cançons infantils i, a més, força curtes. La  millor, sense cap dubte, Små grodorna (Les granotes petites, cliqueu al nom suec per veure un vídeo d'exemple). Un ball molt divertit pel simple fet de veure petits i grans saltant i fent la granota. Després de suar durant una bona estona, vam fer una pausa i cap a  dos quarts de dues, vam tornar per presenciar els professionals ballant. Aquí teniu la mostra d’algunes danses típiques. (Tinc dos vídeos però són massa grans!).

En acabar, els balladors ens van anar agafant a tots i vam seguir fent de dansaires populars i cantant per tot el recinte. En acabar, la gent va anar desapareixent i al final, vam acabar 6 a casa l’Emelie preparant el sopar i les maduixes. Vam fer una versió light del sopar que ens va quedar molt bona i les maduixes estaven per morir-se! Entre els 6 ens vam fotre 4 litres de maduixes... I tot això, en un dia de calor i sol on s’esperava una súper tempesta que, per sort, mai va arribar a descarregar.

Que tingueu tots una molt bona revetlla de Sant Joan i pels de Riu, bona festa major!

Aquí un altre enllaç del que és Midsommar: Apreteu aquí