diumenge, 19 de maig del 2013

Dos dies de primavera, un d'estiu i tornada a la realitat

Ahir vam ser partícips del dia d'estiu de l'any. No sé si més endavant hi haurà més dies com els d'ahir però coneixent el temps d'aquest país i veient la previsió meteorològica d'una setmana vista, puc dir que un dia com ahir, no es tornarà a repetir. Si més no, en uns quants dies.

Dijous i divendres marcaven l'inici del període estival. És a dir, podríem dir que eren dos dies de primavera en tota regla. Matins fresquets i migdies de sol i calor. Tots els estudiants amb pantalons curts, vestidets, ulleres de sol, llibres a la gespa i festa per la tarda davant de la facultat amb música a tot volum molt agradable per als que estàvem tancats barallant-nos amb els ordinadors. 

I va arribar dissabte, és a dir, ahir, i l'estiu va entrar per la finestra a tota potència. Ahir va fer calor i davant tal previsió, vam decidir amb l'Anais, nou fitxatge triatleta-exiliada-catalana, que anàvem a Lomma a la platja a veure al Juan i la seva tropa que tenien un torneig de volei platja. L'aventura va començar en agafar l'autobús. En la meva vida havia agafat un autobús aquí a Suècia que anés a rebentar, amb la gent dempeus. Al·lucinant. Jo crec que tots els estudiants de Lund, malgrat que tinguin exàmens dintre d'una setmana (aquí ningú s'estressa), estaven tots a la platja. Un cop vam arribar, vam fer la paradeta i en poc temps van arribar el Juan amb el Ricardo (Portugal), el Pepe (Itàlia) i el Daniel (Suècia) que eren l'equip que jugava el torneig. I vam anar passant el dia, les hores passaven, la platja s'anava omplint i a sobre, estàvem a més de 25ºC. Jo sé que em vaig banyar més de tres o quatre vegades i l'aigua no estava pas freda! Però com canviava el paisatge comparat amb un mes i un poc més enrere quan vaig anar a passejar i encara duia l'anorac posat!

Els suecs s'anaven torrant, jo amb la meva súper crema de protecció 50 ho tenia tot sota control. Els nens van arribar a la final i van acabar perdent per màfies arbitrals bàsicament. Poc després de que juguessin la final, van aparèixer el Marcello (Mallorquí-Italià company de pis del Juan) i el Francesco (Italià) i vam anar tots a jugar a volei. Jo, que feia uns 7 anys que no jugava, vaig treure-li la pols. El començament va ser molt, però molt patètic. I la vergonya que em feia quan a sobre, recordava aquells partits que fèiem a 4t d'ESO al cole a l'hora d'educació física amb els nens de classe! Però diguem que vaig millorar exponencialment i al final van quedar flipats de la meva progressió i de les meves recepcions. Si tot és qüestió de posar-s'hi!

A les 7 agafàvem l'autobús de tornada cap a Lund. Aquesta vegada no anava tant ple ja que la majoria d'estudiants ja havien tornat cap a casa ja que per la nit era el concurs d'Eurovision. A nosaltres, tant ens fa aquest concurs, o com a mínim, en parlo personalment però aquí perden el cul. I a més, tenint present que aquest any va tenir lloc a Malmö, és a dir, aquí al costat. No comentaré res respecte el concurs perquè personalment, no tinc res a dir, el meu interès és nul però és al·lucinant la passió que tenen els nòrdics respecte a l'assumpte en qüestió. Primer celebren una mena d'Eurovision nacional durant uns mesos i el qui guanya la final és qui representa a Suècia però tot el procés el segueixen amb fervor. Els nens s'ho saben tot i jo, com sempre, no m'assabento de res. En fi, en aquest cas, puc dir, beneïda incultura meva, de quina una m'he lliurat!











dimarts, 14 de maig del 2013

BBQ


Mai m’havia imaginat que el terme barbacoa aixecaria tantes passions. És arribar el bon temps, és a dir, que el mercuri del termòmetre sobrepassi els deu graus centígrads i faci sol, i comenci el ritual de les barbacoes. No sé si ritual, cicle o barbacoa dia sí i dia també.

En termes comparatius, a Catalunya, el terme barbacoa no produeix cap reacció semblant. En primer lloc, crec que nosaltres associem més l’acte “fer una barbacoa” a cuinar aliments a la brasa. El principi de cocció és el mateix, no ens enganyem. Independentment, quan comença a fer bon temps a casa nostra, a la gent no li agafa pas la fal·lera de fer costellades o botifarrades a dojo. Aquí sí. I en termes hispànics, crec que tampoc desperta passions tan grans. A veure, que quedi clar que sí que emprem aquest mètode de cocció d’aliments però no pas a arribar a l’extrem de celebrar barbacoes un mínim de tres dies a la setmana!

El que porto temps preguntant-me és perquè desperta aquesta bogeria indescriptible el fet de fer barbacoes, bbq’s (de l’anglès barbeque). Jo ho associo a una necessitat vital de sortir de casa, fer la fotosíntesi, una mica de “bronzu” i socialitzar-se  després del llarg període d’hivernació. Altra explicació no li trobo. Però els hi encanta. A tots els supermercats venen carbó, les salses especials de barbacoa per a la carn i tots els possibles productes necessaris. La gent hi cuina de tot, des de verduretes, pollastre, porc, salmó, etc. Cap novetat. Jo crec que més que el que la gent hi cuina, que aquí no hi ha molt a destacar, s’assembla bastant a lo nostre, és el fervor que desperta. I tothom sap que a la mínima que comenci a fer una mica de bon temps, l’instint piròman es desperta de la letargia i tothom vinga a fer barbacoes. I no se’n cansen!

El que també crec que cal destacar és la presència de barbacoes per a tot arreu. Prop de les facultats n’hi ha però on jo visc, està plegat de barbacoes comunitàries per tal que ningú es quedi sense poder fer barbacoa. A part, a tot arreu en venen. De diferents mides, models, gustos i colors i per tant, qualsevol dia, quan arribes a casa, et pots trobar amb que el veí de baix ha decidit fer barbacoa per sopar i sense arribar a obrir la finestra, ensumis el porc marinat que s’està fent a la brasa.

Aquest any de moment ja n’hi duc dues, ja veurem quantes més acaben caient però haig de reconèixer que una va ser molt elaborada. Vam fer broquetes de salmó marinat, pollastre, porc i xai versió xinesa súper picant. Verduretes i una cosa que mai havia provat: pinya a la brasa! Haig de reconèixer que estava molt bona. Mai se m’havia acudit rostir una pinya però em va sorprendre gratament.

Essent realistes, a molts altres països les barbacoes també són una festa. És sinònim de bon temps, de socialització, etc. El que jo em pregunto és si Georgie Dann és el causant de tenir un impacte força negatiu alhora de promocionar el culte a la barbacoa en el nostre país amb el seu mític hit musical “La barbacoa” l’estiu de l’any 1994. Malgrat tothom es sàpiga la tornada de la cançó, és una cançó que espanta. Bé, com la gran majoria de cançons estiuenques. Creieu que si els hi poso la cançoneta als suecs aconseguiré que com a mínim, el meu veí no emeti fums gastronòmics?



dissabte, 4 de maig del 2013

On és la primavera?



Segons el calendari, la primavera comença el 21 de març. Bé sabem que no sempre és així, em refereixo a que no sempre pels voltants del 21 de març ja pots deixar l’abric. Bé, aquí hauríem de diferenciar en funció de la latitud i altitud on ens trobem. És a dir, és molt probable que el 21 de març al sud de Suècia encara vagis amb anorac, gorro i guants mentre que en segons quins indrets de la península, pot ser que ja vagis amb una jaqueta.

Però la primavera no és només un augment de la temperatura, és un canvi d’estació que engloba diferents fenòmens com la floració de les plantes, un augment de les hores de llum diàries, augment de l’activitat hormonal, al·lèrgies, etc.  Que a finals de març tots aquests fenòmens no s’hagin posat de manifest són totalment acceptables però que a principis de maig encara el termòmetre no passi dels 12ºC... què voleu que us digui!

Crec que ningú em discutirà que l’hivern d’aquest any està essent o ha sigut (si considerem definitivament que ja s’ha acabat) considerablement llarg. El fred ha fet acte de presència durant força mesos i no només aquí a Suècia sinó que a tota Europa. Per més inri, el cap de setmana passat el Pirineu va quedar ben emblanquinat. Qui havia vist caure tanta neu un 27 d’abril? Aquí no va nevar però tant fa. Ara, a principis de maig, les plantes comencen a florir però molts capolls encara estan tancats. Els al·lèrgics deuen ser els que estan més contents ja que el pol·len encara no ha començat a fer de les seves però seguim anant tapats. L’anorac ja el vam deixar enrere ja que vam sobrepassar els valors negatius del termòmetre però això no vol dir que les temperatures siguin elevades. O que faci “calor”. Aquesta darrera setmana estranya, estranya pel festiu del dimecres, ha sortit el sol però només escalfa a les hores centrals. A primera hora fa fred, quan vaig a la piscina a un quart de set, encara hi ha dies que porto el gorro (ahir 1,7ºC) i, evidentment, per anar amb bicicleta, vas amb els guants posats.

On vull arribar? És més que evident que alguna cosa està passant. No és normal que a principis de maig encara anem tant tapats, nevi i que encara no hagi començat l’explosió primaveral. Aquests darrers dies sembla que aquesta explosió comença però ja veurem. El que em pregunto és si aquest any tindrem primavera o passarem de l’hivern a l’estiu amb un breu impàs? Però el que em pregunta és el perquè. Perquè hem tingut un hivern tant llarg? Perquè no ha començat la primavera pròpiament dita? És realment degut al famós canvi climàtic o és degut, segons altra gent apunta, a un fenomen cíclic?

Actualment hi ha dues hipòtesis per explicar aquests fets que són les esmentades anteriorment. Si és un fenomen cíclic com sembla que alguns científics apunten fent referencia a altres anys, llavors ens hauríem de preocupar relativament. Ara, si realment és degut al canvi climàtic, doncs hauríem de començar a agafar el toro per les banyes més seriosament. A veure, el tema del canvi climàtic és una mica punxegut. És un d’aquells temes que tothom té la teoria molt clara però que a l’hora de la veritat, poca gent pren consciència i actua amb conseqüència. Només cal mirar el govern espanyol amb les emissions de diòxid de carboni.
És més que evident que el planeta on vivim actualment no s’assembla gens amb el de fa 500 anys. Moltes coses han canviat. I moltes d’aquestes coses que ens han ajudat a evolucionar, han perjudicat a la salut ambiental. Podríem dir que una de les majors causants de l’empobriment de la salut planetària va ser el descobriment del petroli. El descobriment del petroli va ser una revolució. Vam passar de cremar carbó i llenya a dependre única i exclusivament del cru. Després va venir el gas natural, no us enganyeu que és germà del petroli, i tots els seus derivats, entre els quals, tots els plàstics. Per tant, el petroli va substituir els combustibles existents i va donar lloc a productes totalment nous. Però evidentment, no tot podien ser flors i violes. I quan es crema el petroli, procés de combustió, s’allibera diòxid de carboni i altres components que empobreixen el planeta. És per això que va néixer el terme de les energies renovables o energies verdes. Diferents maneres d’obtenir energia elèctrica a través d’altres fonts no contaminants: aigua, vent, sol, recursos naturals, etc.  I també es va posar de moda el concepte de les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar. Malgrat que el de reutilitzar era molt emprat pels nostres predecessors, la societat en que vivim ha aconseguit crear molts objectes els quals la vida útil és molt curta (“de usar y tirar”) dels quals fa que l’ús que se’ls hi dóna sigui molt inferior al valor energètic necessari per produir-les. Però no s’acaba aquí. La població mundial creix i creix i és per això que no podem seguir igual. No podem seguir depenent únicament del petroli, no podem seguir indiferents a les emissions de diòxid de carboni que emeten les nostres indústries, no podem seguir consumint al ritme que ho fèiem, hem de conscienciar-nos de que reciclar sí que serveix d’alguna cosa, que s’ha d’anar a comprar amb el cabàs o amb el carro de la compra, que s’ha de lluitar pel planeta.

No us demano que ara tots sigueu el capità Enciam ni aquest text pretén ser un manifest ecologista. No. Només em pregunto el perquè d’aquest hivern tan llarg. Que el canvi climàtic en sigui una de les respostes em dóna peu a que malgrat molta gent estiguem treballant amb energies renovables per tal de reduir la dependència del petroli, no és suficient. Que la gent té la teoria molt apresa sobre el que és correcte i no però poca gent actua correctament. Només cal mirar als governs, els primers en no donar exemple. I molts de vosaltres us preguntareu com fer de capità Enciam i la resposta és ben senzilla... només cal recórrer a un lema molt conegut: “Pensa globalment, actua localment”.

Estimada primavera, ja pots fer acte de presència. Tens via lliure!