Setena
setmana des de la fractura i la més activa de totes. Per fi. Podria resumir la
setmana, o més ben dit, el final de setmana com l’inici de la bona sort. Sembla
que per fi se’m comença a il·luminar el camí. Però és millor no parlar
d’aquestes coses massa alt perquè, malgrat no ser supersticiosa, no m’agradaria
que és girés mal temps una altra vegada.
Dilluns
al matí, després de bus, tren, tren i bus i amb les crosses i la fèrula,
arribava a Riso, un centre nacional de recerca energètica danès que actualment
està vinculat a la DTU (la universitat politècnica danesa). Riso està situat en
una península a les afores de Roskilde. Es tarda uns 15 minuts amb autobús des
de l’estació de tren de Roskilde fins la porta del centre. El perquè de la
localitat aïllada d’aquest centre té una explicació. A Roskilde hi havia un
reactor nuclear i quan sobre els anys 50/60 Dinamarca va decidir ser
independent de l’energia nuclear, van convertir el lloc en un centre de recerca
energètica basat en energies renovables. Així que actualment allà la gent que
hi treballa es dedica a un tipus concret de piles de combustible, cel·les
electrolítiques i energia eòlica.
Per
entrar al recinte t’has d’identificar (vas amb una targeta que has de passar
per tal que els guardes de seguretat tinguin control de tothom) i si estàs de
visita, també has de fer un registre especial. Amb tant de control, mai es
tanquen les portes de les oficines , mòbils i bosses estan per sobre de les
taules i oberts encara que no hi hagi ningú. És cert que a Suècia també hi ha
bastanta seguretat en aquest aspecte (no com quan jo estudiava que anaves amb
la calculadora al vàter) però normalment tanques la porta quan surts de
l’oficina. Evidentment, no són llocs comparables.
Dilluns
abans de dinar ja vaig tenir reunió amb el Chris, americà que serà el meu
supervisor principal, el Henrik i el Jimmi. Aquests dos darrers danesos. També
vaig conèixer a la meva companya de despatx, la Raquel, que és del Brasil i
també està fent una llarga estada del doctorat.
A
Riso hi vaig estar fins dijous a la tarda i, la veritat, és que molt bé. Vaig
tenir un parell de reunions amb els mencionats anteriorment per decidir què és
el que faré i és una passada poder treballar amb gent que sap del que parla,
amb qui pots preguntar les coses que no entens, que t’obren idees que potser no
te les havies plantejat perquè al treballar sola et vas capficant... i podria
seguir.
L’única
pega de tot plegat és que Riso està a la quinta forca però sembla ser que els
astres s’han alineat i al final, sortirem tots ben parats. En principi tenia
una habitació reserva a la Guest House (casa de convidats, traducció literal)
que tenen allà. Bé, a les afores del centre, a uns 5 minuts a peu. Però només
hi ha un grup de cases per gent que està allà temporalment i res més. Res més
vull dir que per anar a comprar has d’agafar l’autobús per anar fins a Roskilde a comprar. Jo tenia
una habitació en una casa a compartir amb 5 persones més. Jo no tinc cap
problema amb compartir, cap ni un. L’habitació, malgrat ser petiteta, estava
força bé però el més fotut era el vàter (un per tots) i la dutxa. El mateix.
Tot molt i molt antic. Diguem que era un poc depriment i més, quan no pots fer
res allà . I sobretot ara que encara no em puc calçar un parell de bambes i
sortir a córrer. La gent amb qui
compartia eren bona gent però tampoc res de l’altre món. Però, per sort i gràcies a la Heidi, la secretària, vaig
conèixer a uns suecs que viuen a Lund i Malmö i que comparteixen cotxe per anar
cada dia cap a Roskilde. Un puntàs ja que amb cotxe és una hora, hora i vint si
hem de parar a recollir als de Malmö. Comptant que la gent allà treballa de 8 a
16, encara tens vida quan arribes a Lund! Amb transport públic es fa un pèl
difícil ja que tardes unes dues hores i vint minuts aproximadament. Així que em
vaig posar amb contacte amb ells i ara mateix no hi ha lloc al cotxe ja que són
5 integrants però en una setmana, un comença la baixa paternal així que no hi
ha cap problema per poder anar amb ells! Això, sumat al fet que seguiré fent
models computacionals, significa que no haig d’anar cada dia a Riso (repetit
cinquanta mil vegades per el Chris, el Henrik i el Jimmi) ! Aquestes dues
setmanes que venen seran una mica irregulars però a partir de la segona setmana
de març tinc pensat anar-hi dimarts i dijous i els altres dies treballar des de
Lund. Veurem com van les coses però el fet de poder anar-hi amb cotxe dóna
moltíssima més llibertat.
Dijous
en arribar a casa al vespre vaig ser la persona més feliç del món i la nit de
dijous a divendres vaig dormir com mai.
La cel·la
La recta interminable. Al fons de la carretera està el meu edifici
Magnífiques vistes des de la península. Caminant per la recta interminable
Divendres
pel matí tenia sessió amb el fisioterapeuta. I aquí també van aparèixer bones
notícies! Fora fèrula, fora crossa i dilluns, demà, deixo l’altre crossa! Per
fi! En Conny, el fisio, diu que té molt bona pinta però m’ha deixat clar vàries
vegades que és millor fer poc ara que no fer massa perquè sinó, caput. M’agrada
aquest senyor, m’explica tota l’anatomia i el perquè de les coses i a més, em
fa fer exercicis molt complets i m’escriu un pla d’entrenament que inclou
flexions, abdominals i altres exercicis per tornar a agafar forma per poder
entrenar. A més, és molt simpàtic. La principal novetat, a part de treure les
eines ortopèdiques és que he començat amb la bici estàtica o d’spinning!
Divendres 10 minuts, ahir 15, avui 20... El divendres quan em va posar allà
sobre la bicicleta i em mirava els moviments va i diu, se’t veu feliç eh! Feliç
era poc!
I
res, en breus marxo cap al centre que he quedat amb l’Emelie per fer un “fika”
(el cafè de mig matí) i donar-li el regal d’aniversari que va ser el dimecres.
Després passaré pel gimnàs i anar fent.
Aquesta
setmana que ve només aniré a Riso dimarts (anar i tornar amb el tren) ja que
tinc un curset i aprofitaré per deixar l’habitació. A més, dos dels tres
supervisors no hi seran i per la feina que haig de fer, em serà millor fer-ho
des de Lund.
Per
cert, els mundials d’esquí de fons ja han començat. Aquest any tenen lloc a
Falun, Suècia i en breus és la Vasaloppet!
Bon
diumenge a tothom!