dimarts, 14 de desembre del 2010

Julbordet

Les dates s'aproximen, les llums il·luminen els carrers i les cases, l'esperit nadalenc es percep a l'ambient. Fa fred, molt fred, però això no fa que no es pugui pensar en el Nadal. En tot el pla estratègic que suposa organitzar/celebrar aquestes festes carregades de regals i, principalment, menjar a tort i a dret fins sentir-te com un porc el dia de Sant Martí.

En segons quins racons del món, es viu més o menys intensament el Nadal però us haig de dir que aquí es transformen tots en nens petits i esperen amb moltíssima il·lusió aquestes festes. La data d'inici de la preparació nadalenca comença amb el Första Advent o el primer dia d'advent que és el primer diumenge d'advent. Aquest dia, s'engalanen les cases amb llums i decoracions pròpies de les dates. A més, disposen d'una mena de canelobre amb quatre espelmes. Cada setmana encenen una espelma i per tant, serveix per saber quantes setmanes resten per Nadal. Haig de dir que s'ho prenen molt seriosament i es van quedar sorpresos que nosaltres no disposéssim d'article semblant.

Després d'aquesta petita introducció us estareu preguntant què significa el títol de l'entrada. Doncs bé, julbordet vol dir "La taula de Nadal". Així que entrem en el tema estrella de les festes, el menjar.

No sé quan va ser que va sortir el tema, potser fins i tot en la primera reunió del corridor, que havíem de fer un sopar de Nadal. I dit i fet, després d'un sondeig per veure quin era el dia que satisfeia a la majoria del personal, es va decidir que dissabte dia 11 de Desembre tindríem el nostre sopar nadalenc i suec. I ben suec que va ser ja que els dos altres internacionals del corridor (una alemana i un anglès) estaven fora així que estava jo de ple submergida en la cultura sueca, i ben contenta.

Divendres al vespre van començar els preparatius. Juntament amb una de les Caroline (en tenim 3) i la Theresia, ens vam posar a fer lussekatter (panets de Santa Llúcia fets de safrà) mentre gaudíem de la festa dels premis Nobel per televisió i xafardejàvem sobre el que succeïa. Un vespre de Divendres molt agradable i en molt bona companyia. En aquestes que acabàvem de cuinar a dos quarts de dotze i fetes pols de tota la setmana però la cosa no s'acabava aquí!

Dissabte, 5 de la tarda, la cuina del corridor. Era la hora de quedada per començar amb els preparatius. Mentre uns anaven a cercar tots els aliments necessaris, altres començàvem a preparar coses de les que ja disposàvem els ingredients. I per primera vegada, em vaig limitar a fer de "pinche" i seguir les ordres per elaborar el sopar típic nadalenc suec. Haig de dir que prefereixo l'escudella, la carn d'olla, els canalons i tota la resta però va ser interessant provar coses noves. De fet, les quantitats abundants de menjar són iguals, quatre dies seguits menjant el mateix! I què vam menjar? En què consisteix el julbordet? Doncs bé, ben senzill: mandonguilles sueques, una cosa de patates amb crema de llet i anxoves (anxoves ni de l'Escala, ni del Cantàbric, les conserven en aigua!) i ceba tot al forn, uns francfurts petitets, formatge, el pa de nadal (es pa de motlle morè i amb panses), ous durs, salmó fumat, amanida de remolatxa, julskinka (pernil de Nadal) i arengades. Les arengades venen en un pot tallades a trossos i n'hi ha amb diferents gusts. Cada any treuen algun de nou i aquest any n'hi havia una salsa de llima i una altra amb mostassa. Es podia menjar. M'imagino que alguna cosa més n'hi havia però ara no m'enrecordo. I per postres: una mena de arròs amb llet amb nata muntada i taronja (bomba calòrica per acabar de morir), els lussekatter que vam fer Divendres, pepparkakor (galetes de gengibre) i s'ha acabat per sort. Tot regat amb julmust (una mena de Coca-Cola de Nadal) i Glögg. El glögg és vi negre amb espècies, de no gaire graduació, que es veu calent i se li poden afegir a més fruits secs. I per rematar, s'ha de veure schnapps (xarrups) però per sort, com que aquesta és setmana d'exàmens, el tema alcohol es va deixar de banda. Mentre intentàvem fer cabre tot això a la panxa, van haver-hi riures, converses, música nadalenca de fons, acudits, barreja d'anglès i suec i molt bon ambient però el que va costar pair tot allò, mare meva!


Ara, avui Dimarts encara queden restes per la nevera!


Lussekatter abans d'anar al forn













dijous, 9 de desembre del 2010

Neu per les orelles

El temps passa. A vegades dóna la sensació que els minuts duren més de seixanta segons, que les hores duren més de seixanta minuts i que els dies més de vint-i-quatre hores i la sensació d’eternitat es fa present. En canvi, quan mirem amb una mica de perspectiva, el temps passa volant. Últimament les setmanes em passen sense adonar-me’n i això que no hi ha gaires novetats, és a dir, simple rutina però el temps passa ràpid. M’imagino que segons com es miri, és bo i segons com, dolent. A aquestes alçades d’any, considero que és positiu perquè d’avui en deu, vaig a casa. Sincerament, després de quatre llargs mesos, ja hi ha ganes de tornar a casa i retrobar-me amb la família i amics però bé, la feina aquí no s’acaba encara.

Per altra banda, estem a l’hivern. Perdó, parlant amb propietat encara estem a la tardor però en aquestes latituds, crec que és més adequat parlar d’hivern. I, de moment, només puc dir que apunta fort. L’any passat va començar a nevar a la segona quinzena de Desembre i va haver-hi neu fins al Març (fet atípic aquí al sud de Suècia per molt que no us ho creieu) però aquest any, ja duem unes tres setmanes diria, una ja perd el compte, de neu. No sé si és un mal presagi o què però bé, ja ens abrigarem. Sent sincers, la neu és preferible a la pluja ja que com a mínim és més agradable quan surts al carrer però arriba un punt, en que la neu et surt per les orelles. Perquè senyors, la neu es queda. I s’acumula. I s’embruta. I t’enfonses. I et mulles. I al cap d’un temps, apareix el gel. I patines. I caus. Ara, bé que és bonic veure nevar per la finestra, embadalits, mentre gaudeixes de la bona temperatura interior o simplement, sortir a gaudir de la neu com nens petits. I què passa quan neva molt? Caos. Amb tots els ets i uts. Caos. Tot es paralitza o va a ralentí encara que aquí se suposi que estan més o menys acostumats. Sí, segueixen sortint a córrer, hi ha màquines llevaneus, però el tràfic és un caos, els trens duen retard o cancel·lacions, problemes als aeroports, cap novetat a aquestes alçades.

En fi, que d’una cosa sempre hi ha coses bones i dolentes així que millor saber treure’n les bones.