dimarts, 23 d’abril del 2013

Explosió de sentiments: la màgia de Sant Jordi

Avui és un d’aquells dies a l’any que es fa molt dur quan no estàs a casa, a Catalunya. I ja van tres anys sense gaudir de la diada de Sant Jordi: un l’any 1996, l’altre l’any passat I el tercer, aquest any. Els primers Sant Jordis des de que vaig arribar a Suècia vaig tenir la sort de poder-los viure a casa. Un gràcies al volcà islandès de nom impronunciable i l’altre, perquè va coincidir amb Setmana Santa. D’aquest darrer guardo força anècdotes associades que resten gravades en algun racó del meu cervell.

Doncs sí, si no heu estat mai fora per Sant Jordi, no sabreu del que us parlo, sense cap mena de dubte. Però la diada de Sant Jordi és un d’aquells dies on el patriotisme transpira per tots els porus de la nostra pell i, estant a l’exili, encara més. L’efecte s’accentua. Trobes a faltar la gent al carrer, les senyeres als balcons, les parades de roses per totes les cantonades i rambles. Roses principalment vermelles, com la sang que va rajar del drac, guarnides de diferents formes. De les convencionals a les més originals. Paraules, pàgines i llibres per tot arreu. Aquell dia en que persones que potser no són gaire aficionades a llegir, es deixen emportar per la màgia de la llegenda i adquireixen entre les seves mans el que serà possiblement l’únic llibre que llegeixin durant l’any. Infants, adolescents, adults i gent gran gaudint de la gran oferta literària amb un gran somriure i un llibre regalat sota el braç de part de qui més l’estimen. Comença a fer calor, possiblement sigui un dia assolellat i això convida a que tothom, en quant surti de l’escola o de treballar, surti a fer un volt i es deixi endur per la màgia del cavaller Sant Jordi. I l’alegria dels escriptors. Una jornada maratoniana de parada en parada per signar infinitats de llibres, per intercanviar paraules i impressions amb els lectors que tant els aprecien i els fan passar bons i màgics moments.

Aquí res d’això. Ha plogut, fa vent i el cel està ennuvolat. Ningú sap que és Sant Jordi malgrat un intent no gaire exitós de transmetre la meva passió per una diada com aquesta. Ningú m’ha regalat cap rosa o cap llibre però aquest any ho tinc un pèl més fàcil. Ho tinc més fàcil gràcies als llibres electrònics. Personalment crec que no hi ha res com el tacte del paper entre els teus dits, l’olor del propietari, passar pàgines però reconec que quan estàs en un estat com en el meu, és a dir, a l’exili, permet que pugui llegir llibres en català i castellà (malgrat que aquests darrers són més fàcils de trobar per aquí dalt) i no hagi d’anar amb la maleta carregada com una burra de llibres cada vegada que pujo o baixo. Per tant, avui m’autoregalaré un parell de llibres. No és el mateix, però alguna cosa una ha de fer!

Sense cap dubte, el fet d’estar fora en una diada com aquesta afecta. Sant Jordi és un d’aquells dies que crides a tot el món que ets catalana. Independentment de la classe política, de la situació econòmica, de totes les penúries. És un dia de tradició, de cultura, d’aquells dies que se’t posa la pell de gallina en sortir al carrer! Per les roses vermelles, per la sang del drac, pels llibres, per la princesa, pels escriptors, per la infinitat de senyeres, per cavaller, per la màgia, perquè ens estimem, pel pa de Sant Jordi, per tot el que desprèn. Un sentiment indescriptible que no puc plasmar en paraules. Només us demano que gaudiu d’aquesta diada i que la gaudiu també per tots aquells que no podem estar a casa en un dia com avui. Regaleu roses i regaleu llibres. I remateu amb un pa de Sant Jordi.

Però avui la diada ve per partida doble. Perquè al sentiment patriòtic se li ha d'afegir el sentiment culé. Explosió de sentiments a flor de pell.

Bona diada de Sant Jordi!


diumenge, 21 d’abril del 2013

Bullint l'aigua

Aquests fets van tenir lloc fa una setmana però com que una darrerament va amb efectes retardats, o més bé, un pèl saturada, ho explicaré ara. De fet, el que va passar, passat està així que ara mateix no hi ha cap factor que pugui alterar els fets passats.

De dimecres a diumenge de la setmana passada van ser uns dies bastant durs. Durs no per feina o per qualsevol altre factor sinó per l'aigua. En segons quins països, indrets territorials o per segons quines persones, no suposaria cap drama mental ni hecatombe ja que és el seu pa de cada dia i no conceben cap altra forma però per mi, i en aquest país, sí. 

Del que va passar fa una setmana, hi ha dues coses a destacar. Una és el fet en si, l'altre, la durada del mateix. Anem a pams abans de sembrar el pànic.

Dimecres al matí, just en quan vaig entrar a la piscina, uns cartells estaven enganxats a totes i cadascuna de les aixetes possibles, hagudes i per haver. El que venien a dir aquells cartells era que la companyia de l'aigua havia prohibit beure aigua de l'aixeta degut a que havien detectat presència de bactèries a tot el municipi de Lund i que per tant, tothom havia de bullir l'aigua per tal de poder beure-la. No sé si per aquest motiu o per algun altre, va ser una alegria per a mi ja que molt poca gent va treure el cap per la piscina i pensava que seria cosa d'un dia. Ja sabeu, aquí a Suècia aquestes coses segur que s'arreglen ràpid... Dimecres va passar bé, encara tenia aigua a la nevera de dies anteriors i per sopar, vaig canviar l'amanida per verdura. Cap problema. Dijous va començar a fer-se pesat i el moment crític va arribar quan estava a la universitat i em vaig quedar sense aigua. La solució era fer com els xinesos, beure aigua calenta. Sí, si us recordeu, quan vaig estar a la Xina beuen i mengen tot calent ja que m'imagino que el seu sistema de tractament d'aigua deu ser un pèl dubtós. Però clar, a mi lo de beure aigua calenta no m'acaba de fer el pes. I tampoc no tenia ganes de beure te. De fet, no feia gens de fred i tenia la llengua ben seca. Vaig intentar beure l'aigua calenta però allò era... eeeecssss!

Els mitjans de comunicació locals en feien ressò i tothom estava esperant a la hora indicada cada dia per veure quin era el veredicte. Si havien trobat al famós bacteri o no. Hi havia certa conya amb el bacteri en qüestió, us en podeu fer creus, paios buscant bacteris i nosaltres mentrestant bevent aigua bullida! El que més em va sorprendre és la reacció dels suecs. La majoria ho va acceptar i va esperar, alerta, fins diumenge al vespre, per haver de poder beure aigua directament de l'aixeta. I dic que em va sorprendre perquè cap va remugar de que estaven trigant molt o quin rotllo haver de bullir l'aigua ja que perd tot el gust i és fastigosa. Res. La única que no entenia perquè trigaven tant a buscar el bacteri (de la qual no van dir quin era) semblava ser jo.

Molts de vosaltres pensareu que sóc una estúpida per no haver anat al supermercat i comprat ampolles d'aigua. Amics meus, sóc idiota però no tant. Us convido a que aneu a qualsevol supermercat suec i busqueu per ampolles d'aigua. L'aigua "normal" de tota la vida. La busqueu i em dieu quelcom. És molt i molt complicat trobar ampolles d'aigua als supermercats. Perquè? Doncs perquè l'aigua d'aquest país és bona i per tant, no tenen necessitat de crear negoci a partir dels rius i fonts minerals. L'aigua de l'aixeta és bona i per tant, gratuïta per tothom. Al supermercat el que pots trobar és l'aigua gasosa. N'hi ha per donar i vendre, als suecs els hi encanta i a sobre, la tenen amb diferents gustos. Però a servidora, tot i que la meva àvia només beu aigua de Vichy (ella no hagués patit cap trauma durant aquests dies), no li agrada l'aigua amb gas i per tant, aquí rau en la duresa de la supervivència d'aquells cinc dies. 

Però ara sincerament, traient el dramatisme afegit dels fets, no creieu que cinc dies és molt? Jo encara no ho entenc. Per sort diumenge passat al vespre vaig poder tornar a beure aigua de l'aixeta i tots els mals es van esvair.

diumenge, 14 d’abril del 2013

Ara sí, retorn a la Setmana Santa

Avui que fa una tarda de primavera, que l'anorac comença a fer nosa, crec que és el moment de tornar enrere i explicar el que va passar fa dues setmanes, és a dir, Setmana Santa. Des de que he tornat, tinc la sensació que el temps passa volant i que porto un ritme bastant frenètic però suposo que les ganes de que exploti la primavera fan que tregui les forces de sota les pedres.

Pronunciar Setmana Santa em sembla parlar d'uns fet llunyans però no ens enganyem, només en fa dues setmanes. Doncs bé, divendres sant em dirigia jo a l'aeroport després d'una nit d'haver dormit el que es diu poc. Petit recordatori lligat amb l'anterior post: havia anat a la festa de defensa de la tesi d'un amic alemany del departament i per tant, l'ocasió ho mereixia. Cap allà les deu del matí començava el meu llarg trajecte fins a Riu, on arribaria a les 7 de la tarda. No està gens malament: bus, tren, avió i cotxe. Em faltava treure els rollers però ja no hi havia més hores disponibles per a poder viatjar. L'avió un pèl pesat ja que anàvem a rebentar de suecs i danesos que buscaven el sol desesperats i enllaunats com a sardines, vam poder arribar a Barcelona. La rematada final va ser la agradable espera de mitja hora a que sortissin les maletes, molt encantador tot plegat. Després de retrobar-me amb la meva estimada bossa, em vaig dirigir pitant a la sortida on m'esperaven pacientment la Mireia i el Francesc per enfilar cap a les muntanyes.

Cap allà a les 7 de la tarda arribàvem a Riu amb un comitè de benvinguda espectacular. La comitiva de les obres més les bèsties i els que tenen idees de bombers i tothom que va anar traient el cap! Un parell d'horetes de relax i sopar de Setmana Santa amb tota la tropa: pares, Albert, Helena, Josep i Marga i Mireia i Francesc. I el Tro, evidentment. Panadons, una mica d'amanida per dissimular, patates amb un híbrid d'allioli i maionesa que va tenir la seva història perquè es lligués i coques mil per rematar. El que una necessita per trobar-se com a casa!

Dissabte va ser dia d'excursió poblística (de pobles) i de fotografia. Com que tenim dos fotògrafs molt professionals, havíem de treure'ls a que fessin anar les noves adquisicions i fer de models. Ara enteneu perquè havia d'esperar a poder publicar aquest post? Necessitava les fotografies dels professionals! Castellnou de  Carcolze, Aristot i per rematar, dinar a Bescaran. El dinar va ser espectacular, per acabar de rematar amb el sopar del dia anterior! Per la tarda vaig anar a inspeccionar les obres d'enginyeria relacionades amb la futura bassa. Bé, a hores d'ara ja està acabada així que esperem d'aquí poc una targeta d'invitació per a la inauguració. Només dir que ja està causant molt furor a la zona. Estem pensant de cobrar entrada i a l'estiu, dur el para-sol i muntar el vermut. Aquí s'ha de buscar el negoci.

El Cadí 

Castellnou de Carcolze

Inspeccionant basses i instal·lacions. Castellnou de Carcolze

Estudiant el disseny del cementiri de Castellnou

Castellnou de Carcolze

Foto promocional per a veure si alguna casa de muntanya ens dóna material gratis. Nosaltres fem molt bona publicitat!

La tropa a Aristot!

Diumenge vam anar tot el jovent amb el Miquel i la Neus cap a la solana. De Talltendre a Bellver. Molt entretingut tot plegat amb un final pletòric. Emoció sostinguda fins al darrer moment. Des de banyes a esbarzers, de vertigen a lloses i de pujada a ràpel casolà.

Que teníem calor home!

De cara al Cadí

Desfilant

Dilluns era el dia de la mona i va ploure. Ens va espatllar el ballets de Talló però pel matí vam anar a fer el seguiment del meu germà que havia sortit a fer la collada amb la bicicleta i vam anar a fer de cotxe de suport perquè les condicions eren una mica basant infrahumanes. Després de dinar i menjar la mona, vam fer via cap a la ciutat comtal on començaria l'inici de la depressió post-vacacional del Tro. Quin paio!

Dos dies de ritme frenètic per la ciutat. Metge, retallada de cabells molt considerable, amunt i avall. Família i algun amic però aquesta vegada poc. Necessitava més dies però el deure em crida! Curiosa va ser l'arribada a Copenhaguen on a la sortida de l'avió, dos policies anaven demanant el passaport a tothom. La primera vegada que em passa! A saber a qui estarien buscant...

En fi, una setmana santa genial, amb temps remenat, temperatures per mi altes, bona companyia i menjar del bo. I avui tanquem una setmana més. Algú em pot explicar si realment existeix el botó de "pausa"? O com baixar les revolucions? Bona setmana!


P.D. Totes les fotos tenen el dret reservat que són d'una professional!

diumenge, 7 d’abril del 2013

Il·lusions òptiques


Partint de la propietat commutativa de la suma o de la multiplicació: l’ordre dels factors no altera el producte, degut a la manca de material visual (no us preocupeu, està en camí, ja l’he reclamat a una fotògrafa molt professional) deixarem els esdeveniments de Setmana Santa per més endavant.

El títol no fa referència a que la meva vista pugui haver empitjorat, a que estigui èbria o sota els efectes de les drogues. Res d’això, estigueu tranquils. Tot té una explicació.
Quan vaig aterrar el dijous al migdia a Copenhaguen, un sol ben radiant em va acompanyar fins a casa i durant tota la tarda. Que faci sol en aquestes latituds no significa que faci calor i menys a principis d’abril malgrat que tot és possible però no és el cas. Encara no fa calor. Però arribar i que et diguin que estàs a 5ºC és un punt molt positiu i més si tenint en compte que les tres setmanes anteriors abans de fotre el camp no s’ha arribat cap dia als 0ºC. Doncs bé, arribada agradable, divendres mig ennuvolat però un dissabte espectacular.

Degut al canvi horari i que ens dirigim cap al solstici d’estiu, el dia, i més a major latitud, es va fent més i més llarg. Ahir un sol espatarrant traspassava les cortines aquestes de “pacotilla” que  tenen aquesta gent traient-me del llit amb les piles més que carregades. I de tanta motivació a sobre, vaig decidir que me n’anava a Lomma a veure el mar i passejar per allà. Lomma és un poblet costaner a deu quilòmetres de Lund i conegut per tenir una platja on la gent s’hi va a banyar. A l’estiuet. Estiuet que equival a estiu petit o estiu de curta durada. Fi de la ironia.
Vaig anar-hi amb bus però hi ha carril bici /vianants per poder anar-hi amb bici, rollers o corrent. Amb la bici que tinc aquí potser no hi arribaria però quan el meu genoll m’ho permeti (algun dia), serà una ruta a considerar per tirades llargues.  Doncs bé, estava allà sobre les deu del matí i vaig estar passejant per tot el poblet. No és gaire gran però tenen el passeig per la costa, la platja on hi havia gel a la sorra, una peixateria i com tots els poblets suecs que he visitat, tot molt net i polit i ben posat. Hi havia visibilitat ja que es veia perfectament Malmö, el pont que uneix Suècia amb Dinamarca (l'Oresund bridge) i Copenhaguen al detall. Vaig estar llegint una estoneta al sol i quan em vaig cansar, bus de tornada i cap a casa a dinar. Alerta, anava amb l’anorac i els guants eh! Gorro segons l’indret però amb el sol que feia, donava la sensació de que la primavera estava arribant per moments. Tot eren indicis, sol, mar tranquil·la, gossos banyant-se a l’aigua, seure’t en un banc al sol sense morir congelat en cinc minuts, Temperatura sobre els 5ºC... però avui diumenge he sigut conscient que el dia d’ahir va ser una il·lusió òptica.










Cel tapat, pluja, neu i el mercuri del termòmetre en descens. Qui deia que la primavera havia arribat? Sé que és qüestió de dies perquè exploti la primavera, sí, aquí la primavera és una explosió de tot: colors, sentiments, estat d’ànims, de tot, però aquest any es fa esperar. Seguirem amb l’anorac, els guants i el gorro.

Per cert, he dit que fa uns dies estava a 19ºC? Ai no, que això avui no toca. Bé, sí, que a Catalunya feia calor! I seguint amb la propietat commutativa, dir que els dies anteriors a marxar cap al sud van ser bastant intensos però a destacar la festa del dijous a la nit. Dijous sant. Aquí també era dia laborable i al vespre vam tenir la festa d’un amic del departament que va presentar la tesis doctoral. Va ser súper divertida ja que:


  1.      No és de la meva divisió que en el tema social, és de lo pitjor
  2.      La seva divisió mola
  3.     M’han acollit com una més
  4.    Tothom tenia ganes de passar-s’ho bé


I tallo el rollo que la fotògrafa em reclama! Bon inici de setmana sigui freda o temperada!