Si en J.V. Foix escrivia: "És quan dormo que hi veig clar", jo escric: "És quan un dia arribes a la facultat enmig d'una marea de bicicletes i te n'adones que ha començat el curs, que les vacances han quedat ben enrere". I, realment, així és com ha sigut.
Dilluns em vaig adonar que realment el període estival arribava a la seva fi. No en el sentit de tornar de vacances (ja que feia dies que treballava) sinó, més que res, pel fet que tot torna a activar-se. Des de que vaig tornar a trepitjar Suècia a mitjans d'agost, la facultat estava força buida. L'ambient era força relaxat i no hi havia gent amunt i avall dels passadissos i les escales. La setmana passada l'activitat va començar a augmentar una mica ja que era període de "novatades" però no va ser fins ahir dilluns, que em vaig adonar que els estudiants havien començat les classes. De sobte, em vaig trobar enmig d'una corrent de bicicletes que feia mesos que no experimentava. Coses que passen.
Que el temps, passa, i que passa ràpid, no és cap novetat. El problema és que degut al ritme frenètic que duc a sobre i que, si ho hagués fet "in situ", ara no estaria parlant de la setmaneta de vacances a la Bretanya francesa de fa més d'un mes. A més, possiblement, si ho hagués fet durant el viatge, l'escrit tindria més substància però com que les coses no sempre resulten com una espera, doncs intentarem salvar els mobles d'alguna manera. També esperava a obtenir les fotografies de la nostra fotògrafa professional però duu una vida molt atabalada així que no ha sigut possible.
Si haig de resumir el nostre viatge a la Bretanya en poques paraules, diria: 3 cabres, 6 dies, més de 1500km en cotxe, crêpes, galettes i 4 llocs diferents per dormir. Ens ho vam passar molt bé i temps variable. Gens de calor (cosa sempre agradable) i destacar que els bretons realment són una espècie a part dins del món dels "gavatxos". Gent molt i molt amable.
Diumenge 28 de Juliol pel matí volàvem de Barcelona a Nantes. Allà vam llogar un cotxe i carretera i manta fins a Rennes on teníem l'hotel per dormir. Nantes és una ciutat universitària i per tant, per aquelles dates estava força buida però el centre ens va agradar molt. Tenen un jardí botànic molt bonic, unes quantes esglésies i carrers amb molt d'encant. Tot això ruixat amb uns ruixats intermitents que en qualsevol moment havíem d'arrencar a córrer aguantant-nos el riure. A Nantes vam sopar les primeres galettes i vam dormir en el millor dels hotels que trepitjaríem.
Dilluns a primera hora del matí enfilàvem direcció al famós Mont Saint Michel. Realment és un lloc que hi has d'anar sí o sí. Crec que vam fer molt bé en arribar allà a les 9 que és la hora en que obren portes ja que vam poder aparcar al primer pàrquing, el més proper per agafar els autobusos que et duen gratuïtament fins a baix del Mont Saint Michel. Quan nosaltres hi vam anar, la marea estava baixa i començava a pujar. A aquella hora ens vam passejar per tota l'abadia tranquil·lament, ens vam creuar algun grup de japonesos però sense atabalar-se. Ens vam adonar de lo bé que havíem fet d'arribar aviat ja que al sortir, ja hi havien unes cues per agafar l'autobús més que memorables. Des d'allà, ja vam començar a fer la nostra ruta del dia: Cancale, St. Malo, Dinan, Cap Fréhel fins arribar a quarts d'onze de la nit a St. Brieuc. Allà ens esperava una senyora molt amable al que seria l'hotel carrincló del viatge.
Dimarts, després d'una volteta amb el cotxe per sortir de St. Brieuc i veure que no hi havia res digne de la nostra presència, vam enfilar cap a la costa de granit rosa. De St. Brieuc vam anar a Paimpol i d'allà cap a Perros-Guirec, Trégastel, Lannion i directes cap a l'apart-hotel de Brest. Brest ens va decepcionar. Ho vam intentar de diverses maneres però no li vam saber trobar cap gràcia.
Dimecres pel matí, en un altre intent d'estimar Brest, vam anar a l'aquàrium de la ciutat bretona ja que estava anunciat per tota la regió com si fos el més important. Vam veure pingüins i taurons, peixets però la nostra conclusió va ser que tampoc era per tant. De l'aquàrium vam agafar el nostre súper cotxe i ens en vam anar a fer quilòmetres i veure costa que és el que realment val la pena de la zona. Vam anar fins a Crozon, Roscanvel, Pointe des Espagnols i Point du Chevre. Després, cap a Douarnenez i des d'allà, a la Pointe du Raz. Una costa espectacular. I d'allà, vam anar a sopar a Quimper. Un lloc que ens va sorprendre i on vam gaudir d'unes ostres i d'uns musclos que ens van saber a glòria. Vam tornar a dormir a Brest.
Dijous pel matí ens vam acomiadar de Brest per anar a Carhaix-Plouguer per veure una mica de l'interior. Des d'allà ja vam enfilar sud i ens vam dirigir cap a Lorient i la península de Quiberon fent tota la costa salvatge. Un lloc espectacular. Els menhirs de Carnac i recorrent la costa fins a Vannes. Vannes també és una localitat amb molt d'encant, amb el nombre adequat de turistes i amb molt d'encant.
Divendres al matí, vam tornar a passejar pels carrers de Vannes entre un "mercadillo" i rematada final de totes les botigues per després enfilar cap a Nantes. No sabem si perquè ens va més l'aire lliure però el tema ciutats no ens va acabar de fer el pes. Si més no, la costa amb els seus penya-segats, les marees, els ports, els poblets, les galettes, les crêpes i un munt de coses bretones més que no he descrit, valen molt la pena.
M'he deixat uns quants llocs dels que vam visitar però així teniu una excusa per anar-hi!
