Vaig
amb retard però crec que encara arrossego els efectes dels quatre dies més
viatge amb l’equip d’esquí de fons a Bruksvallarna i de tota la setmana.
Avui
és Santa Llúcia o Santa Lucia com diuen els suecs i és un dia especial en la
cultura sueca. Jo ho he celebrat fent lussekatter que són típics del dia
d’avui.
Després
del breu parèntesi onomàstic, torno a Bruksvallarna. Dimecres de la setmana
passada, a les sis de la tarda, arrencava un autobús amb no sé quants (crec que
en total érem unes 60 persones) integrants del club (Ski Team Skane) d’esquí de
fons amb direcció a Bruksvallarna. Bruksvallarna és un dels paradisos suecs per
a la pràctica de l’esquí de fons i està situat a molts quilòmetres de Lund.
Aproximadament uns 950 km però a partir de certa alçada del país no hi ha
autovies i per tant, vas per carreteretes. Teníem previst un trajecte de 15
hores d’autobús però per sort, va resultar en 13 hores a l’anada. Al sortir de
Lund, vam parar en un parell de llocs més a recollir unes quatre persones i
després vam tirar fins a Ljungby. Allà vam arribar sobre les vuit del vespre on
vam recollir a un més i vam fer una parada de 45 min per sopar, fer pipi i
estirar cames. A tres quarts de nou arrencàvem amb rumb cap a Bruksvallarna
però encara faríem una parada més a Mora a les tres de la matinada on vam
recollir a la Fia i l’Adam. Dos del club que aquest any estan vivint allà i
només estan entrenant. A l’anada vaig anar acompanyada pel Henry, un australià
que també té la meva edat i s’ha proposat entrar a l’equip nacional del seu
país. El millor del cas és que entre el Henry i jo parlem suec. Veure per
creure. Ell té un nivell més elevat que jo perquè té una nòvia sueca i no
treballa a la universitat... De totes maneres, a l’autobús, al cap de no sé
quantes hores, vam acabar parlant anglès. El viatge d’anada va ser bastant
entretingut i vam poder dormir força bé, la veritat. Portàvem dos xofers,
l’Ingrid i un senyor. És molt agradable anar amb l’Ingrid perquè últimament és
la xofer de tots els viatges del club i, per tant, comença a conèixer-nos a
tots i controla perfectament la situació. Tot un luxe diria jo.
Vam
arribar a l’hotel/hostal, no sé ben bé com definir-ho, estil suec, a les 7 del
matí. Vam deixar els esquís a les corresponents habitacions d’encerar en funció
d’on tenies les habitacions, vam descarregar les bosses a les habitacions i a
esmorzar. Jo vaig compartir habitació amb l’Anna. L’Anna és una de les
entrenadores del club, súper simpàtica, que té dos nens petits i treballa a Tetra
Pak. A més és la germana del Marcus Hellner, un esquiador de la selecció sueca.
La veritat que amb l’Anna ens ho vam passar súper bé i vam congeniar des del
principi. I vam riure moltíssim. A més a més, estàvem de VIPs ja que juntament
amb els que jo diria els habituals del club, ja que hi havia molts que no havia
vist en la meva vida, que són nous o que només van a esquiar), vivíem a
l’edifici principal on estava el menjador.
Un
cop amb la panxa plena i el llit fet, ens va faltar temps per canviar-nos,
encerar esquís i cap a pistes. Es comença des de l’estadi que estava a tres
minuts de l’hotel, així que fantàstic. Tema neu estava justet, la veritat, però
per la zona de l’estadi estava molt bé ja que era de canó. Pel matí teníem
lliure així que vam anar fent. Jo vaig sortir amb l’Anna però ella anava amb
els de patinador i jo amb els de clàssic. Al cap d’una estona ella va girar cua
i jo vaig seguir un poc més amb la Fia i l’Adam per després girar cua i fer una
volta per l’estadi. El primer dia les sensacions van ser nefastes. Em sentia
com un bambi, sobretot a les baixades, degut a diversos factors: esquís nous (i
més llargs) i que no esquiava des de la Vasaloppet de l’any passat. Evidentment
que era per tots igual però em sentia patosa total. I d’aquestes que en un
parell de baixades em vaig emportar una bona fava que va fer que se’m posés el
genoll com una pilota d’handbol. Ara estic en un procés de desinflamació i
coloració de tota la cama. Guanyo segur un concurs de bellesa de cames, sense
cap dubte.
Per
la tarda van començar els entrenaments. Estàvem tots dividits en quatre grups i
jo estava al dos. El dijous per la tarda vam entrenar el grup 1 i 2
conjuntament sota les ordres de la Fia i l’Adam. El que vam fer pràcticament
van ser jocs i exercicis per agafar una mica de “feeling” amb la neu i al final
de tot, vam tenir temps lliure per donar voltes al circuit de l’estadi. Sopar a
les 6 i després vam estar veient la tele i parlant els del nostre edifici però
crec que sobre les 10 de la nit vam anar enfilant tots cap al llit ja que
estàvem morts.
A l'estadi
Estadi de Bruksvallarna
L'Oskar i la Fia a la cantonada Wifi
Divendres
al matí el meu grup tenia entrenament de tècnica amb el Bengt i el Tom. Vam fer
bastants exercicis de tècnica i a més, al final, el Bengt ens va filmar. Va
molt bé filmar perquè després et pots veure i és més fàcil analitzar la tècnica
i perquè no dir-ho, és divertit! A les 12 dinar i per la tarda nosaltres teníem
entrenament lliure així que vam estar esquiant i pensant en el que havíem
analitzat de tècnica. El dissabte després de sopar el Håkan va fer una mica de
curs d’encerat que sempre és interessant.
Dissabte
al matí el grup 1 tenia classe així que nosaltres vam sortir a fer quilòmetres.
Feia solet i s’estava bé però les traces estaven força malament i es notava que
era cap de setmana. Per la tarda, de 3 a 5 teníem entrenament amb el Håkan i el
Gustaf i va ser genial. Jo m’ho vaig passar bé i em van dir un parell de coses
per millorar però em van felicitar per l’estil. Ara, la temperatura va caure en
picat i vam acabar tots pitant cap a la sauna ja que no ens trobàvem els dits.
Vam començar l’entrenament a -4ºC i el vam acabar a -12ºC!
Al
vespre, després de sopar, la Fia i l’Adam ens van fer una presentació sobre la
seva vida a Mora i el seu dia a dia i el lloc on estan entrenant. Va ser
entretingut però ho podrien haver fet un poc més divertit diria jo però per
això ja teníem els comentaris del Pehr-Erik i del Egil!
Diumenge
pel matí teníem tots entreno conjunt de distància i vam sortir a fer metres. A
les 12 dinàvem i a les 3 teníem un sopar lleuger abans de pujar a l’autobús i
arrencar a les quatre de la tarda per enfilar cap al sud una altra vegada. Com
que volíem estar molt cansats per poder dormir a l’autobús, els bojos de
sempre: Gustaf, Oskar, Henrik, Fia, Adam, jo i algú més, vam sortir d’una a dues a acabar d’esgotar
les darreres ratlles de bateria. A les dues vam plegar esquís, neteja de cera i
klister, parafinar, dutxa, acabar de tancar la bossa i a sopar. Ens van donar una sopa de peix i
no m’enrecordo si alguna cosa més. La veritat és que hem menjat molt bé.
Esmorzars a les 7:30, dinar a les 12:00 i sopar a les 18:00.
Al fons, Ramundsberget
Autobús a punt de marxar!
En
acabar de “sopar”, vam carregar l’autobús i vam enfilar cap al sud. Aquesta
vegada vaig anar acompanyada del Gustaf ja que ell a l’anada venia directe des
de Noruega amb el seu pare amb cotxe. Vam parlar moltíssim i vam dir que havíem
d’intentar aguantar desperts fins a Mora, on deixaríem a l’Adam i a la Fia i
faríem la parada de 45 min per després així aguantar tota la nit. A Mora vam
parar al McDonalds i ara ve la meva confessió: primera vegada que menjo en un
McDonalds a Suècia. I la darrera vegada devia ser quan vam arribar a Aberdeen i
estava tot tancat. En fi, com a mínim haig de dir que els McDonalds de Suècia
oloren bé (un trauma infantil de quan vivíem a Estats Units i un cop em van fer
entrar a un). Jo pensava que no tindria
gana, la veritat, i a l’autobús el Gustaf i jo ja havíem compartit una taronja
però estàvem els dos afamats. I els demés també. Després de carregar el
dipòsit, vam tornar a pujar a l’autobús i vam seguir la ruta cap al sud. Vam
llegir, escoltar música, intentar dormir... però no sé si perquè estàvem
esgotats o no sé, cap dels dos vam aconseguir dormir gaire. A més, vam tornar a
arribar abans del previst i a les 4:30 del matí arribàvem a Lund.
Us
puc assegurar, que dilluns va ser un dia molt i molt llarg però com diuen en
castellà : “Sarna con gusto no pica”.
La
veritat és que crec que tots ens ho vam passar súper bé. Vam fer molts riures,
sobretot després de dinar veient les curses de la copa del món d’esquí de fons
a Lillehammer amb els comentaris de l’Egil, i amb tots ja que són súper
agradables. I també es nota la diferència dels que entrenem junts i som com una
família. A part, aquests quatre dies també m’han anat molt bé per desconnectar
ja que portava sense parar des de finals d’agost. L’únic dolent ha sigut la
patacada del genoll i els efectes secundaris (cansament i poques hores de son
del darrer dia) que s’han anat arrossegant al llarg de la setmana amb la
culminació ahir de la defensa de tesi doctoral del Rickard, company de la
divisió de mecànica de fluids, i la festa. Per altra banda, aquesta setmana és
la que dec haver entrenat menys des de l’agost però el cos (i el genoll) ho
demanaven.
El Rickard durant la presentació de la tesi
