Hi ha coses en la vida que no te les esperes mai. Una d’aquestes és
acabant parlant de cigrons en el meu
blog. A veure, que els cigrons no són extraterrestres però mai pensava que
acabarien apareixent per aquí.
Mai he sigut una gran amant dels plats de cullera però com que a casa
m’han educat sota la regla que una s’ha de menjar tot el que li posen al plat, el dia que toca, m’ho menjo. Sé que hi ha gent que es mor per un
plat de llenties amb xoriç, escudelles amb mil coses surant i més plats de
cullera. Jo no. Suposo que també perquè a casa tampoc no n’hem menjat gaire ara
que hi penso. Les llegums tampoc han sigut la meva santa devoció. Les mongetes
blanques mai m’han fet gaire gràcia però mai he sigut pera-punyetes amb el
menjar i sempre m’ho he menjat tot. Tampoc és fals que no mengi llegums. A
l’estiu a casa acostumen a caure forces amanides de llenties, de cigrons i de
tant en tant, un plat de fesolets acompanyant la carn.
Si he de triar la llegum per la qual puc perdre el nord és el cigró
sense cap dubte. Crec que si els hi fessin la mateixa pregunta als meus
progenitors, em sembla que respondrien sense dubtar que sóc persona de cigrons.
Però no cigrons de cullera, no. Els cigrons de les cuites. Aquí cal fer un apunt
força important. Només els catalans o les persones que viuen o han viscut a
Catalunya coneixen lo important que poden arribar a ser les parades de cuites.
Les parades de cuites van treure el cap en el mercat alimentari molt més abans
que les botigues aquestes modernetes d’avui en dia que vénen el menjar fet i
per emportar a casa. Evidentment l’oferta no és la mateixa però cal remarcar
que són anteriors i a saber, si va saber com a font d’inspiració.
Les parades de cuites són o parades de mercat o botigues que vénen
llegums cuites i per això s’anomenen “Les cuites”. Així a simple vista podríeu dir que no tenen res
d’especial, que enlloc de vendre la ració de bacallà a la llauna, et vénen un
plat de cigrons, però no és així. Les parades de cuites et vénen llegums
cuites, sí, cert, però les vénen en un punt de cocció indescriptiblement
difícil de definir. Les llegums estan solament cuites, sense cap tipus
d’ingredient extra, és a dir, sense cap salsa ni res. Llegum pura 100%.
Normalment te les posen en un a bosseta de plàstic i te l’emportes a casa. Ara,
tots els llestos del barri em direu que per això estan els cigrons, les
llenties o les mongetes de pot... I UNA MERDA! (amb perdó) us responc jo. No hi
ha cap punt en comú entre uns cigrons de pot i uns cigrons de les cuites. Els
cigrons de pot acostumen a ser com balins, molt durs, i envoltats d’un líquid
conservant sospitós que sempre és aconsellable donar-lis una rentada mentre que
els cigrons de les cuites és el plaer indescriptible. Són suaus, es desfan, a
vegades te’ls acabes menjant com a pipes de camí cap a casa i regats amb un bon
oli d’oliva i sal, saben a glòria. Per mi, ha de ser essencial que els cigrons
es puguin aixafar amb la forquilla, sinó, símbol de balins.
Ara que el concepte de les cuites i el producte en sí està aclarit,
passarem a la realitat que m’envolta. Visc a Suècia. Aquest és el quart any que
volto per aquestes latituds. A Suècia no existeixen les parades de cuites. O bé
compres les llegums crues o bé, de pot. Fins la setmana passada ofegava les
penes amb els cigrons de pot. Us puc assegurar que he provat infinites coses
per tal de fer-los més comestibles: bullir-los una estona tot i que se suposa
que ja estan cuits, fent-los amb espinacs, posant-los en amanida de tomàquet i
esperant que el tomàquet deixés anar suficient suc per tal que els estovés, un
intent més que frustrat d’hummus, etc. Res, impossible. Però no m’atrevia amb
les llegums crues. Ara pensareu que n’hi ha per llogar-hi cadires que una
cuinetes com jo, no tingui pebrots per cuinar unes llegums però quan tens la
textura de les cuines, la por al fracàs és infinita. Però la setmana passada
vaig vèncer la por i vaig comprar mig quilo de cigrons crus i vaig treure la
meva “súper” olla a pressió de l’Ikea. Em vaig convèncer de que amb l’olla a
pressió segur que sortien bé a més de no ser excessivament complicat. Així que
vaig posar els cigrons en remull durant 8h tal i com indicava en el paquet i
passades les hores indicades, els vaig escórrer, els vaig posar a l’olla amb aigua
i quan va començar a bullir, vaig posar la tapa i apa, que anés fent durant 40
min.
Puc assegurar que un cop vaig poder obrir la tapa de l’olla a pressió,
una barreja d’intriga culinària i por a una munició de balins se’m va fer
present en forma de nervis. Un cop escorreguts, cremaven massa així que vaig
haver d’esperar una estona per poder-los provar i un cop ho vaig fer, vaig ser
la persona més feliç del món! Es desfeien a la boca! Sí! Ho havia aconseguit! I
resulta que mig quilo de cigrons crus equivalen a un quilo de cigrons cuits...
Així que vaig fer paquets de cigrons cuits que vaig congelar, amanida de
cigrons per emportar-me a la universitat i hummus. Aquesta vegada sí que va
sortir un hummus com déu mana perquè l’altra vegada era impossible desfer els
balins i que quedés pastós.
Val, no eren els cigrons de les cuites perquè és un misteri com estan
fets però ara he descobert que definitivament puc enviar els cigrons de pot a
fer punyetes i gaudir de cigrons com déu mana! I tot per tenir por a unes
llegums crues! És ben cert que els humans som ben estúpids!
Hummus espectacular
