Encara estic dempeus

Malgrat que semblava impossible, avui és dissabte i després d'aquestes dues darreres setmanes frenètiques, estic viva. Estic viva i avui m'he pres el luxe de no fer ni brot d'activitat mental.

Aquesta setmana ha sigut un no parar. Em pregunto perquè sempre que arriba Nadal i, per tant, s'acaba l'any, dóna la sensació que s'hagi d'acabar el món i s'hagi de fer tot! En fi, han sigut uns dies força atapeïts  entre uns quants seminaris, un parell d'exàmens que per sort han anat bé, nedar, enviar un abstract per una conferència, fer favors als demés, classe de català i, per rematar, dijous al vespre, sopar de Nadal del departament.

Si dijous al matí feia el darrer examen, al vespre, a dos quarts de set, havíem d'estar a un lloc de Malmö (bastant a prendre pel cul des de meu punt de vista i perdó per l'expressió) pel sopar de Nadal del departament de la universitat. Així que després d'agafar bus, tren i bus, arribàvem al lloc. Sincerament, difícil de descriure. Bàsicament crec que ho podria definir com un "resort" d'aquests que tenim al país pels guiris on està tot inclòs. Doncs bé, primer de tot, tocava jugar a bitlles. No sé quants érem, uns 60 diria jo, i distribuïts en equips per una de les nostres estimades secretàries, ens disposàvem a demostrar les nostres habilitats sobre el parquet durant una hora, de set a vuit. Haig de dir que per ser la segona vegada que jugava a bitlles (la primera va ser fa moltíssim temps quan vam passar dues setmanes a casa d'una professora d'anglès) no vaig fer un ridícul extrem. Inclús vaig aconseguir fer dos "strikes"! Llàstima que no van ser seguits! jeje Res, vam passar l'estona i a les vuit, tots a taula. I a Suècia, per Nadal, toca la Julbord. Si no vaig malament, l'any passat ja vaig escriure de què consistia la julbord o taula de Nadal, així que si aneu a les entrades de l'any passat, podreu fer-li una ullada. 

Així que sabent de que anava la cosa i aconsellada pel Martin, el Patrick i el Cristoffer (el professor de termodinàmica) vam començar la primera ronda: platet de "silt" o arengades. N'hi havia de no sé quants tipus així que vam provar un poc de cada: amb tomàquet, amb safrà, amb ceba, etc. En acabat, segona ronda a buscar el salmó, un parell de mandonguilles sueques, una cullerada d'una cosa de patata i poca cosa més la veritat. No vaig menjar tant però en aquells moments jo ja estava a rebentar. I aquells tres em van fer provar els "schnapps" o xarrups. Collons, allò era 40º alcohol, cremava la gola! Crec que només vaig ser capaç de veure un petit glopet perquè allò era massa. En fi, en acabat, tocava canviar de lloc per anar a cercar les postres i per seguir amb el ritual suec, tocava per postres una cosa semblant a l'arròs amb llet per rematar. Jo em vaig posar una culleradeta molt petita perquè no podia més i res, al cap de poca estona, vam anar desfilant. I jo, vaig tenir la meravellosa i increïble sort d'estar en el moment i en el lloc adequat i poder anar amb cotxe fins a Lund i d'aquesta manera, a les 11 tancava els llums. Estava morta però tenia la panxa massa plena. Em va costar adormir-me i en general, vaig dormir força malament. Divendres, a les 6 del matí sonava el despertador per anar a nedar. Incomprensiblement, em va costar menys que altres dies saltar del llit, ara , la meva panxa seguia plena i pesada. Em vaig forçar a prendre un got de suc i cap a l'aigua. I va ser dur. Us ho juro. Ahir va caure un entreno de 2800m i en arribar a la universitat, seguia sense tenir gana i sense ser capaç d'ingerir res quan normalment arribo morta de gana... El departament estava molt buit, només érem quatre gats i més d'un es va haver d'aixecar per la nit a veure aigua! Per sort, a les 12, hora de dinar, vaig ser capaç de menjar un plat de puré de verdura i un plàtan. Al vespre ja havia recuperat la gana. Però la sensació d'estar a punt de rebentar va ser mortal! I el Nadal no ha ni començat!

En fi, avui pel matí he aprofitat per voltar pel centre i olorar l'ambient consumista nadalenc i després m'he anat a fotre canya a la bici d'spinning del gimnàs perquè avui feia un poc de rasca per córrer, la veritat. 

Ja queda menys per tornar, demà comença l'operació "transformació en turró" i neteja general. Dilluns, el Munir, un company del meu grup, defensa la tesi així que serà un dia ben mogut. Una altra vegada sóc l'encarregada de baixar les banderes! Com a mínim és més divertit que haver d'encarregar-se de les taules, les begudes i aquestes coses!

Ja queda menys, ja queda poc, ja tinc ganes de baixar!

El clàssic, els convidats, el vent i la feina

A poques hores del clàssic escric jo des del meu reducte escandinau on se suposa que hauria d'estar estudiant. A fora, el vent no para de bufar de manera constant des de fa més de 24 hores amb una força considerable. 

Una setmana de no parar, igual que la que m'espera, on la que des de dilluns els diaris ja començaven a donar la tabarra amb el clàssic. La tabarra? Sí, la tabarra. Ho sento molt, fins i tot en Guardiola, que per alguns fins i tot s'ha convertit en el déu Guardiola (crec que no hi ha per tant, cert que ha mostrat tenir molt bones habilitats i fer funcionar un equip però d'aquí a la idealització...), ha mencionat que cal posar més atenció a la situació actual de l'euro. Tot i que en Guardiola hagi intentat fer veure a la gent que perdre el cul pel clàssic no aixecarà el país de la precària situació econòmica, la gent segueix intentant exprimir al màxim el tema del clàssic. 

Des del meu punt de vista, és obvi que és un partit farcit d'història, polèmica, futbol del bo (o del dolent, qui sap), travesses i com el seu nom indica, un clàssic ja de la lliga espanyola. Per aquest motiu, i tal i com està la lliga aquesta temporada, és més que probable que més de la meitat de gent que viu a Espanya avui es reuneixi per veure el partit. Els carrers quedaran deserts, només els bars i les cases estaran plens i hi haurà un silenci sepulcral pels carrers que només es trencarà per Aiiii! Buuuuf!!! Penalti!!! Goooool!!! Merda!! Però el vent aquí no deixarà de bufar independentment del partit, del resultat. 

Si només fos avui el dia que estiguéssim bombardejats per tots els mitjans de comunicació, potser no estaria escrivint aquestes línies perquè ho podria considerar com alguna cosa "més normal" però vull posar èmfasi en que des de dilluns passat, els diaris i les ràdios ja han estat bombardejant a totes hores amb informació del partit. I, m'imagino, que si ho fan és perquè la gent ho demana però jo no! A mi el dilluns passat tant me feia el partit del dissabte. I el dimarts, i el dimecres, i etc. I sóc culé. Però sincerament, crec que en una setmana com aquesta en que França i Alemanya han estat decidint el futur d'Europa, a Durban s'està discutint de manera sense èxit una altra vegada les emissions de diòxid de carboni, el país va de capa caiguda, guanyem medalles als campionats de natació de piscina curta a Polònia i de sincro a la Xina i altres notícies igual o més que rellevants. Però no, tot havia d'estar emmascarat pel futbol. Vosaltres creieu que 22 jugadors en pantalons curts que guanyen més que tots nosaltres junts, dos entrenadors, i dos cossos tècnics de X persones trauran el país de la ruïna? Ja sé que vinc d'un país en que el futbol és l'esport per excel·lència (bastant lamentable per cert) però actualment hi ha coses que ens haurien de preocupar més. No dic que avui tothom que pugui i vulgui no vegi o segueixi el partit, però tampoc crec que els diaris hagin d'anar plens de notícies de què fan els jugadors cada dia i què deixen de dir o fer. Hi ha coses més importants a informar. És que la gent s'ha muntat una setmana de vacances i l'únic que interessa és el futbol? Lo pitjor és que no tot s'acaba aquí sinó que dilluns i segurament dimarts encara tragarem el partit per totes bandes. Em pregunto què passaria si fessin això amb tots els altres esports en que esportistes del nostre país han guanyat una medalla d'or, han quedat campions mundials, etc.

I bé, jo pensava que estant a uns 3000 quilòmetres de distància, i ara que l'Zlatan no juga al Barça, el tema quedaria bastant difuminat. Però no. Ahir, el Martin, va defensar la seva tesi doctoral i al vespre, estàvem tots convidats a sopar i festa. Allà estàvem tots, família, amics, tots nosaltres de la divisió i fins i tot, el Miquel i l'Anna, els meus convidats d'aquesta setmana. Una celebració molt agradable i seguint el ritual suec en que de tant en tant, durant el sopar, s'han de cantar cançons, vam estar parlant amb els suecs que teníem al voltant. I en saber que veníem de Catalunya, òbviament el tema "El clásico" com es coneix aquí, va sortir. De fet, durant aquesta setmana al departament ja havia sortit el tema, per descomptat.

En fi, sort que al vent no li interessa el que passarà i en un parell de dies no haurà deixat rastre del partit. Per mala sort no bufarà prou com per aixecar el país, fer que Xina o els Estats Units acceptin a reduir les emissions de diòxid de carboni o posi solucions a altres fets més rellevants. Si més no, des del meu punt de vista.  

Skinkatest

Tot va començar divendres de la setmana passada. Tot va començar perquè estàvem a classe de Fuel Cell Technology, una assignatura on bàsicament som tots doctorands del departament : l'Erik, els tres xinesos nous (un és post-doc), l'iraquià i, a part de jo, en Filip. El Filip també és doctorand, suec, però està treballant al departament de química de polímers i, de fet, va ser una sopresa trobar-me'l perquè havia anat amb ell i un parell de noies més a classe i ens havíem fet força amics. Així que ha anat molt bé per retrobar-nos tots i ara els quatre quedem els dimecres per dinar.

Tornem al cas, divendres, de 8 a 10 tenim classe d'aquesta assignatura, i com a fet puntual, divendres passat la donava el Martin. El Martin és un suec del departament que aquest divendres que ve defensa la seva tesis. Doncs bé, amb el meravellós grup de persones que he mencionat, les classes sempre es redueixen a una conversa entre el professor (habitualment el Jinliang, el meu tutor), l'Erik, el Filip i jo. I divendres passat, tot i que el Martin intentava fer participar als demés, no va ser diferent als altres dies. No hi ha manera que els demés obrin la santa boca! I sincerament, amb tanta poca gent a classe i que som tots pràcticament del mateix grup, és patètic i arriba un moment que comença a mosquejar. Perquè sempre ens pregunta a nosaltres tres, bé, principalment a l'Erik i a mi. En fi, ja queda poc perquè s'acabi.

Doncs això, divendres passat, mentre el Martin deia alguna cosa, l'Erik va deixar anar que el sistema de "Combined Heat and Power" anava de la mà com el prosciutto amb el meló! I aquí vaig saltar jo! Prosciutto??? Una merda!! Pernil salat del bo!!! I la vam liar entre ell, el Martin, el Filip i jo. Els altres quatre crec que no van pillar res però tant fa. I la discussió va anar agafant cos fins a decidir que hauríem de fer una prova de pernil (skinkatest en suec).

I bé, evidentment, els piques van ser notables durant el divendres així que vam decidir que havíem de fer un tast de pernils, juntament amb el Martin i el Patrick. El Patrick és un professor del departament, jove, no sé quan va acabar el doctorat però molt simpàtic. I bé, després de tenir una mica de dificultats de buscar un forat a l'agenda i de dissenyar de manera prou raonable el tast, abans d'ahir divendres, va tenir lloc la revelació que jo ja sabia!!

A les 11 ens dirigíem a l'ICA (el supermercat que està a prop de la facultat) i vam agafar 2 prosciuttos (un de la secció de xarcuteria i que vam demanar per tallar i un altre dels que et venen ja tallats) i un pernil salat també ja tallat. El de bona qualitat el duia jo de casa. Així que teníem dos bons i dos regulars que diguem. En arribar al nostre menjador, o lunch room, vam preparar els plats per fer el tast i va començar la prova de la veritat. I després de fer tots els procediments, imagineu-vos el nivell que ho fèiem amb els ulls tancats i tot!, el veredicte final per unanimitat va ser que el pernil salat que vaig dur era el millor de tots!! jajajaja Jo ja ho sabia però lo millor van ser els comentaris dels demés sobre el pernil! Els vaig deixar amb un pam de nas! Ara suposo que entenen perquè m'arriben sobres secrets des de casa i no compro pernil aquí a suècia, tot i que en pots comprar...