Skinkatest

Tot va començar divendres de la setmana passada. Tot va començar perquè estàvem a classe de Fuel Cell Technology, una assignatura on bàsicament som tots doctorands del departament : l'Erik, els tres xinesos nous (un és post-doc), l'iraquià i, a part de jo, en Filip. El Filip també és doctorand, suec, però està treballant al departament de química de polímers i, de fet, va ser una sopresa trobar-me'l perquè havia anat amb ell i un parell de noies més a classe i ens havíem fet força amics. Així que ha anat molt bé per retrobar-nos tots i ara els quatre quedem els dimecres per dinar.

Tornem al cas, divendres, de 8 a 10 tenim classe d'aquesta assignatura, i com a fet puntual, divendres passat la donava el Martin. El Martin és un suec del departament que aquest divendres que ve defensa la seva tesis. Doncs bé, amb el meravellós grup de persones que he mencionat, les classes sempre es redueixen a una conversa entre el professor (habitualment el Jinliang, el meu tutor), l'Erik, el Filip i jo. I divendres passat, tot i que el Martin intentava fer participar als demés, no va ser diferent als altres dies. No hi ha manera que els demés obrin la santa boca! I sincerament, amb tanta poca gent a classe i que som tots pràcticament del mateix grup, és patètic i arriba un moment que comença a mosquejar. Perquè sempre ens pregunta a nosaltres tres, bé, principalment a l'Erik i a mi. En fi, ja queda poc perquè s'acabi.

Doncs això, divendres passat, mentre el Martin deia alguna cosa, l'Erik va deixar anar que el sistema de "Combined Heat and Power" anava de la mà com el prosciutto amb el meló! I aquí vaig saltar jo! Prosciutto??? Una merda!! Pernil salat del bo!!! I la vam liar entre ell, el Martin, el Filip i jo. Els altres quatre crec que no van pillar res però tant fa. I la discussió va anar agafant cos fins a decidir que hauríem de fer una prova de pernil (skinkatest en suec).

I bé, evidentment, els piques van ser notables durant el divendres així que vam decidir que havíem de fer un tast de pernils, juntament amb el Martin i el Patrick. El Patrick és un professor del departament, jove, no sé quan va acabar el doctorat però molt simpàtic. I bé, després de tenir una mica de dificultats de buscar un forat a l'agenda i de dissenyar de manera prou raonable el tast, abans d'ahir divendres, va tenir lloc la revelació que jo ja sabia!!

A les 11 ens dirigíem a l'ICA (el supermercat que està a prop de la facultat) i vam agafar 2 prosciuttos (un de la secció de xarcuteria i que vam demanar per tallar i un altre dels que et venen ja tallats) i un pernil salat també ja tallat. El de bona qualitat el duia jo de casa. Així que teníem dos bons i dos regulars que diguem. En arribar al nostre menjador, o lunch room, vam preparar els plats per fer el tast i va començar la prova de la veritat. I després de fer tots els procediments, imagineu-vos el nivell que ho fèiem amb els ulls tancats i tot!, el veredicte final per unanimitat va ser que el pernil salat que vaig dur era el millor de tots!! jajajaja Jo ja ho sabia però lo millor van ser els comentaris dels demés sobre el pernil! Els vaig deixar amb un pam de nas! Ara suposo que entenen perquè m'arriben sobres secrets des de casa i no compro pernil aquí a suècia, tot i que en pots comprar...