A poques hores del clàssic escric jo des del meu reducte escandinau on se suposa que hauria d'estar estudiant. A fora, el vent no para de bufar de manera constant des de fa més de 24 hores amb una força considerable.
Una setmana de no parar, igual que la que m'espera, on la que des de dilluns els diaris ja començaven a donar la tabarra amb el clàssic. La tabarra? Sí, la tabarra. Ho sento molt, fins i tot en Guardiola, que per alguns fins i tot s'ha convertit en el déu Guardiola (crec que no hi ha per tant, cert que ha mostrat tenir molt bones habilitats i fer funcionar un equip però d'aquí a la idealització...), ha mencionat que cal posar més atenció a la situació actual de l'euro. Tot i que en Guardiola hagi intentat fer veure a la gent que perdre el cul pel clàssic no aixecarà el país de la precària situació econòmica, la gent segueix intentant exprimir al màxim el tema del clàssic.
Des del meu punt de vista, és obvi que és un partit farcit d'història, polèmica, futbol del bo (o del dolent, qui sap), travesses i com el seu nom indica, un clàssic ja de la lliga espanyola. Per aquest motiu, i tal i com està la lliga aquesta temporada, és més que probable que més de la meitat de gent que viu a Espanya avui es reuneixi per veure el partit. Els carrers quedaran deserts, només els bars i les cases estaran plens i hi haurà un silenci sepulcral pels carrers que només es trencarà per Aiiii! Buuuuf!!! Penalti!!! Goooool!!! Merda!! Però el vent aquí no deixarà de bufar independentment del partit, del resultat.
Si només fos avui el dia que estiguéssim bombardejats per tots els mitjans de comunicació, potser no estaria escrivint aquestes línies perquè ho podria considerar com alguna cosa "més normal" però vull posar èmfasi en que des de dilluns passat, els diaris i les ràdios ja han estat bombardejant a totes hores amb informació del partit. I, m'imagino, que si ho fan és perquè la gent ho demana però jo no! A mi el dilluns passat tant me feia el partit del dissabte. I el dimarts, i el dimecres, i etc. I sóc culé. Però sincerament, crec que en una setmana com aquesta en que França i Alemanya han estat decidint el futur d'Europa, a Durban s'està discutint de manera sense èxit una altra vegada les emissions de diòxid de carboni, el país va de capa caiguda, guanyem medalles als campionats de natació de piscina curta a Polònia i de sincro a la Xina i altres notícies igual o més que rellevants. Però no, tot havia d'estar emmascarat pel futbol. Vosaltres creieu que 22 jugadors en pantalons curts que guanyen més que tots nosaltres junts, dos entrenadors, i dos cossos tècnics de X persones trauran el país de la ruïna? Ja sé que vinc d'un país en que el futbol és l'esport per excel·lència (bastant lamentable per cert) però actualment hi ha coses que ens haurien de preocupar més. No dic que avui tothom que pugui i vulgui no vegi o segueixi el partit, però tampoc crec que els diaris hagin d'anar plens de notícies de què fan els jugadors cada dia i què deixen de dir o fer. Hi ha coses més importants a informar. És que la gent s'ha muntat una setmana de vacances i l'únic que interessa és el futbol? Lo pitjor és que no tot s'acaba aquí sinó que dilluns i segurament dimarts encara tragarem el partit per totes bandes. Em pregunto què passaria si fessin això amb tots els altres esports en que esportistes del nostre país han guanyat una medalla d'or, han quedat campions mundials, etc.
I bé, jo pensava que estant a uns 3000 quilòmetres de distància, i ara que l'Zlatan no juga al Barça, el tema quedaria bastant difuminat. Però no. Ahir, el Martin, va defensar la seva tesi doctoral i al vespre, estàvem tots convidats a sopar i festa. Allà estàvem tots, família, amics, tots nosaltres de la divisió i fins i tot, el Miquel i l'Anna, els meus convidats d'aquesta setmana. Una celebració molt agradable i seguint el ritual suec en que de tant en tant, durant el sopar, s'han de cantar cançons, vam estar parlant amb els suecs que teníem al voltant. I en saber que veníem de Catalunya, òbviament el tema "El clásico" com es coneix aquí, va sortir. De fet, durant aquesta setmana al departament ja havia sortit el tema, per descomptat.
En fi, sort que al vent no li interessa el que passarà i en un parell de dies no haurà deixat rastre del partit. Per mala sort no bufarà prou com per aixecar el país, fer que Xina o els Estats Units acceptin a reduir les emissions de diòxid de carboni o posi solucions a altres fets més rellevants. Si més no, des del meu punt de vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada