Malgrat que semblava impossible, avui és dissabte i després d'aquestes dues darreres setmanes frenètiques, estic viva. Estic viva i avui m'he pres el luxe de no fer ni brot d'activitat mental.
Aquesta setmana ha sigut un no parar. Em pregunto perquè sempre que arriba Nadal i, per tant, s'acaba l'any, dóna la sensació que s'hagi d'acabar el món i s'hagi de fer tot! En fi, han sigut uns dies força atapeïts entre uns quants seminaris, un parell d'exàmens que per sort han anat bé, nedar, enviar un abstract per una conferència, fer favors als demés, classe de català i, per rematar, dijous al vespre, sopar de Nadal del departament.
Si dijous al matí feia el darrer examen, al vespre, a dos quarts de set, havíem d'estar a un lloc de Malmö (bastant a prendre pel cul des de meu punt de vista i perdó per l'expressió) pel sopar de Nadal del departament de la universitat. Així que després d'agafar bus, tren i bus, arribàvem al lloc. Sincerament, difícil de descriure. Bàsicament crec que ho podria definir com un "resort" d'aquests que tenim al país pels guiris on està tot inclòs. Doncs bé, primer de tot, tocava jugar a bitlles. No sé quants érem, uns 60 diria jo, i distribuïts en equips per una de les nostres estimades secretàries, ens disposàvem a demostrar les nostres habilitats sobre el parquet durant una hora, de set a vuit. Haig de dir que per ser la segona vegada que jugava a bitlles (la primera va ser fa moltíssim temps quan vam passar dues setmanes a casa d'una professora d'anglès) no vaig fer un ridícul extrem. Inclús vaig aconseguir fer dos "strikes"! Llàstima que no van ser seguits! jeje Res, vam passar l'estona i a les vuit, tots a taula. I a Suècia, per Nadal, toca la Julbord. Si no vaig malament, l'any passat ja vaig escriure de què consistia la julbord o taula de Nadal, així que si aneu a les entrades de l'any passat, podreu fer-li una ullada.
Així que sabent de que anava la cosa i aconsellada pel Martin, el Patrick i el Cristoffer (el professor de termodinàmica) vam començar la primera ronda: platet de "silt" o arengades. N'hi havia de no sé quants tipus així que vam provar un poc de cada: amb tomàquet, amb safrà, amb ceba, etc. En acabat, segona ronda a buscar el salmó, un parell de mandonguilles sueques, una cullerada d'una cosa de patata i poca cosa més la veritat. No vaig menjar tant però en aquells moments jo ja estava a rebentar. I aquells tres em van fer provar els "schnapps" o xarrups. Collons, allò era 40º alcohol, cremava la gola! Crec que només vaig ser capaç de veure un petit glopet perquè allò era massa. En fi, en acabat, tocava canviar de lloc per anar a cercar les postres i per seguir amb el ritual suec, tocava per postres una cosa semblant a l'arròs amb llet per rematar. Jo em vaig posar una culleradeta molt petita perquè no podia més i res, al cap de poca estona, vam anar desfilant. I jo, vaig tenir la meravellosa i increïble sort d'estar en el moment i en el lloc adequat i poder anar amb cotxe fins a Lund i d'aquesta manera, a les 11 tancava els llums. Estava morta però tenia la panxa massa plena. Em va costar adormir-me i en general, vaig dormir força malament. Divendres, a les 6 del matí sonava el despertador per anar a nedar. Incomprensiblement, em va costar menys que altres dies saltar del llit, ara , la meva panxa seguia plena i pesada. Em vaig forçar a prendre un got de suc i cap a l'aigua. I va ser dur. Us ho juro. Ahir va caure un entreno de 2800m i en arribar a la universitat, seguia sense tenir gana i sense ser capaç d'ingerir res quan normalment arribo morta de gana... El departament estava molt buit, només érem quatre gats i més d'un es va haver d'aixecar per la nit a veure aigua! Per sort, a les 12, hora de dinar, vaig ser capaç de menjar un plat de puré de verdura i un plàtan. Al vespre ja havia recuperat la gana. Però la sensació d'estar a punt de rebentar va ser mortal! I el Nadal no ha ni començat!
En fi, avui pel matí he aprofitat per voltar pel centre i olorar l'ambient consumista nadalenc i després m'he anat a fotre canya a la bici d'spinning del gimnàs perquè avui feia un poc de rasca per córrer, la veritat.
Ja queda menys per tornar, demà comença l'operació "transformació en turró" i neteja general. Dilluns, el Munir, un company del meu grup, defensa la tesi així que serà un dia ben mogut. Una altra vegada sóc l'encarregada de baixar les banderes! Com a mínim és més divertit que haver d'encarregar-se de les taules, les begudes i aquestes coses!
Ja queda menys, ja queda poc, ja tinc ganes de baixar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada