Avui que fa una tarda de primavera, que l'anorac comença a fer nosa, crec que és el moment de tornar enrere i explicar el que va passar fa dues setmanes, és a dir, Setmana Santa. Des de que he tornat, tinc la sensació que el temps passa volant i que porto un ritme bastant frenètic però suposo que les ganes de que exploti la primavera fan que tregui les forces de sota les pedres.
Pronunciar Setmana Santa em sembla parlar d'uns fet llunyans però no ens enganyem, només en fa dues setmanes. Doncs bé, divendres sant em dirigia jo a l'aeroport després d'una nit d'haver dormit el que es diu poc. Petit recordatori lligat amb l'anterior post: havia anat a la festa de defensa de la tesi d'un amic alemany del departament i per tant, l'ocasió ho mereixia. Cap allà les deu del matí començava el meu llarg trajecte fins a Riu, on arribaria a les 7 de la tarda. No està gens malament: bus, tren, avió i cotxe. Em faltava treure els rollers però ja no hi havia més hores disponibles per a poder viatjar. L'avió un pèl pesat ja que anàvem a rebentar de suecs i danesos que buscaven el sol desesperats i enllaunats com a sardines, vam poder arribar a Barcelona. La rematada final va ser la agradable espera de mitja hora a que sortissin les maletes, molt encantador tot plegat. Després de retrobar-me amb la meva estimada bossa, em vaig dirigir pitant a la sortida on m'esperaven pacientment la Mireia i el Francesc per enfilar cap a les muntanyes.
Cap allà a les 7 de la tarda arribàvem a Riu amb un comitè de benvinguda espectacular. La comitiva de les obres més les bèsties i els que tenen idees de bombers i tothom que va anar traient el cap! Un parell d'horetes de relax i sopar de Setmana Santa amb tota la tropa: pares, Albert, Helena, Josep i Marga i Mireia i Francesc. I el Tro, evidentment. Panadons, una mica d'amanida per dissimular, patates amb un híbrid d'allioli i maionesa que va tenir la seva història perquè es lligués i coques mil per rematar. El que una necessita per trobar-se com a casa!
Dissabte va ser dia d'excursió poblística (de pobles) i de fotografia. Com que tenim dos fotògrafs molt professionals, havíem de treure'ls a que fessin anar les noves adquisicions i fer de models. Ara enteneu perquè havia d'esperar a poder publicar aquest post? Necessitava les fotografies dels professionals! Castellnou de Carcolze, Aristot i per rematar, dinar a Bescaran. El dinar va ser espectacular, per acabar de rematar amb el sopar del dia anterior! Per la tarda vaig anar a inspeccionar les obres d'enginyeria relacionades amb la futura bassa. Bé, a hores d'ara ja està acabada així que esperem d'aquí poc una targeta d'invitació per a la inauguració. Només dir que ja està causant molt furor a la zona. Estem pensant de cobrar entrada i a l'estiu, dur el para-sol i muntar el vermut. Aquí s'ha de buscar el negoci.
El Cadí
Castellnou de Carcolze
Inspeccionant basses i instal·lacions. Castellnou de Carcolze
Estudiant el disseny del cementiri de Castellnou
Castellnou de Carcolze
Foto promocional per a veure si alguna casa de muntanya ens dóna material gratis. Nosaltres fem molt bona publicitat!
La tropa a Aristot!
Diumenge vam anar tot el jovent amb el Miquel i la Neus cap a la solana. De Talltendre a Bellver. Molt entretingut tot plegat amb un final pletòric. Emoció sostinguda fins al darrer moment. Des de banyes a esbarzers, de vertigen a lloses i de pujada a ràpel casolà.
Que teníem calor home!
De cara al Cadí
Desfilant
Dilluns era el dia de la mona i va ploure. Ens va espatllar el ballets de Talló però pel matí vam anar a fer el seguiment del meu germà que havia sortit a fer la collada amb la bicicleta i vam anar a fer de cotxe de suport perquè les condicions eren una mica basant infrahumanes. Després de dinar i menjar la mona, vam fer via cap a la ciutat comtal on començaria l'inici de la depressió post-vacacional del Tro. Quin paio!
Dos dies de ritme frenètic per la ciutat. Metge, retallada de cabells molt considerable, amunt i avall. Família i algun amic però aquesta vegada poc. Necessitava més dies però el deure em crida! Curiosa va ser l'arribada a Copenhaguen on a la sortida de l'avió, dos policies anaven demanant el passaport a tothom. La primera vegada que em passa! A saber a qui estarien buscant...
En fi, una setmana santa genial, amb temps remenat, temperatures per mi altes, bona companyia i menjar del bo. I avui tanquem una setmana més. Algú em pot explicar si realment existeix el botó de "pausa"? O com baixar les revolucions? Bona setmana!
P.D. Totes les fotos tenen el dret reservat que són d'una professional!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada