Aquests fets van tenir lloc fa una setmana però com que una darrerament va amb efectes retardats, o més bé, un pèl saturada, ho explicaré ara. De fet, el que va passar, passat està així que ara mateix no hi ha cap factor que pugui alterar els fets passats.
De dimecres a diumenge de la setmana passada van ser uns dies bastant durs. Durs no per feina o per qualsevol altre factor sinó per l'aigua. En segons quins països, indrets territorials o per segons quines persones, no suposaria cap drama mental ni hecatombe ja que és el seu pa de cada dia i no conceben cap altra forma però per mi, i en aquest país, sí.
Del que va passar fa una setmana, hi ha dues coses a destacar. Una és el fet en si, l'altre, la durada del mateix. Anem a pams abans de sembrar el pànic.
Dimecres al matí, just en quan vaig entrar a la piscina, uns cartells estaven enganxats a totes i cadascuna de les aixetes possibles, hagudes i per haver. El que venien a dir aquells cartells era que la companyia de l'aigua havia prohibit beure aigua de l'aixeta degut a que havien detectat presència de bactèries a tot el municipi de Lund i que per tant, tothom havia de bullir l'aigua per tal de poder beure-la. No sé si per aquest motiu o per algun altre, va ser una alegria per a mi ja que molt poca gent va treure el cap per la piscina i pensava que seria cosa d'un dia. Ja sabeu, aquí a Suècia aquestes coses segur que s'arreglen ràpid... Dimecres va passar bé, encara tenia aigua a la nevera de dies anteriors i per sopar, vaig canviar l'amanida per verdura. Cap problema. Dijous va començar a fer-se pesat i el moment crític va arribar quan estava a la universitat i em vaig quedar sense aigua. La solució era fer com els xinesos, beure aigua calenta. Sí, si us recordeu, quan vaig estar a la Xina beuen i mengen tot calent ja que m'imagino que el seu sistema de tractament d'aigua deu ser un pèl dubtós. Però clar, a mi lo de beure aigua calenta no m'acaba de fer el pes. I tampoc no tenia ganes de beure te. De fet, no feia gens de fred i tenia la llengua ben seca. Vaig intentar beure l'aigua calenta però allò era... eeeecssss!
Els mitjans de comunicació locals en feien ressò i tothom estava esperant a la hora indicada cada dia per veure quin era el veredicte. Si havien trobat al famós bacteri o no. Hi havia certa conya amb el bacteri en qüestió, us en podeu fer creus, paios buscant bacteris i nosaltres mentrestant bevent aigua bullida! El que més em va sorprendre és la reacció dels suecs. La majoria ho va acceptar i va esperar, alerta, fins diumenge al vespre, per haver de poder beure aigua directament de l'aixeta. I dic que em va sorprendre perquè cap va remugar de que estaven trigant molt o quin rotllo haver de bullir l'aigua ja que perd tot el gust i és fastigosa. Res. La única que no entenia perquè trigaven tant a buscar el bacteri (de la qual no van dir quin era) semblava ser jo.
Molts de vosaltres pensareu que sóc una estúpida per no haver anat al supermercat i comprat ampolles d'aigua. Amics meus, sóc idiota però no tant. Us convido a que aneu a qualsevol supermercat suec i busqueu per ampolles d'aigua. L'aigua "normal" de tota la vida. La busqueu i em dieu quelcom. És molt i molt complicat trobar ampolles d'aigua als supermercats. Perquè? Doncs perquè l'aigua d'aquest país és bona i per tant, no tenen necessitat de crear negoci a partir dels rius i fonts minerals. L'aigua de l'aixeta és bona i per tant, gratuïta per tothom. Al supermercat el que pots trobar és l'aigua gasosa. N'hi ha per donar i vendre, als suecs els hi encanta i a sobre, la tenen amb diferents gustos. Però a servidora, tot i que la meva àvia només beu aigua de Vichy (ella no hagués patit cap trauma durant aquests dies), no li agrada l'aigua amb gas i per tant, aquí rau en la duresa de la supervivència d'aquells cinc dies.
Però ara sincerament, traient el dramatisme afegit dels fets, no creieu que cinc dies és molt? Jo encara no ho entenc. Per sort diumenge passat al vespre vaig poder tornar a beure aigua de l'aixeta i tots els mals es van esvair.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada