Il·lusions òptiques

Partint de la propietat commutativa de la suma o de la multiplicació: l’ordre dels factors no altera el producte, degut a la manca de material visual (no us preocupeu, està en camí, ja l’he reclamat a una fotògrafa molt professional) deixarem els esdeveniments de Setmana Santa per més endavant.

El títol no fa referència a que la meva vista pugui haver empitjorat, a que estigui èbria o sota els efectes de les drogues. Res d’això, estigueu tranquils. Tot té una explicació.

Quan vaig aterrar el dijous al migdia a Copenhaguen, un sol ben radiant em va acompanyar fins a casa i durant tota la tarda. Que faci sol en aquestes latituds no significa que faci calor i menys a principis d’abril malgrat que tot és possible però no és el cas. Encara no fa calor. Però arribar i que et diguin que estàs a 5ºC és un punt molt positiu i més si tenint en compte que les tres setmanes anteriors abans de fotre el camp no s’ha arribat cap dia als 0ºC. Doncs bé, arribada agradable, divendres mig ennuvolat però un dissabte espectacular.

Degut al canvi horari i que ens dirigim cap al solstici d’estiu, el dia, i més a major latitud, es va fent més i més llarg. Ahir un sol espatarrant traspassava les cortines aquestes de “pacotilla” que  tenen aquesta gent traient-me del llit amb les piles més que carregades. I de tanta motivació a sobre, vaig decidir que me n’anava a Lomma a veure el mar i passejar per allà. Lomma és un poblet costaner a deu quilòmetres de Lund i conegut per tenir una platja on la gent s’hi va a banyar. A l’estiuet. Estiuet que equival a estiu petit o estiu de curta durada. Fi de la ironia.

Vaig anar-hi amb bus però hi ha carril bici /vianants per poder anar-hi amb bici, rollers o corrent. Amb la bici que tinc aquí potser no hi arribaria però quan el meu genoll m’ho permeti (algun dia), serà una ruta a considerar per tirades llargues.  Doncs bé, estava allà sobre les deu del matí i vaig estar passejant per tot el poblet. No és gaire gran però tenen el passeig per la costa, la platja on hi havia gel a la sorra, una peixateria i com tots els poblets suecs que he visitat, tot molt net i polit i ben posat. Hi havia visibilitat ja que es veia perfectament Malmö, el pont que uneix Suècia amb Dinamarca (l'Oresund bridge) i Copenhaguen al detall. Vaig estar llegint una estoneta al sol i quan em vaig cansar, bus de tornada i cap a casa a dinar. Alerta, anava amb l’anorac i els guants eh! Gorro segons l’indret però amb el sol que feia, donava la sensació de que la primavera estava arribant per moments. Tot eren indicis, sol, mar tranquil·la, gossos banyant-se a l’aigua, seure’t en un banc al sol sense morir congelat en cinc minuts, Temperatura sobre els 5ºC... però avui diumenge he sigut conscient que el dia d’ahir va ser una il·lusió òptica.

Cel tapat, pluja, neu i el mercuri del termòmetre en descens. Qui deia que la primavera havia arribat? Sé que és qüestió de dies perquè exploti la primavera, sí, aquí la primavera és una explosió de tot: colors, sentiments, estat d’ànims, de tot, però aquest any es fa esperar. Seguirem amb l’anorac, els guants i el gorro.

Per cert, he dit que fa uns dies estava a 19ºC? Ai no, que això avui no toca. Bé, sí, que a Catalunya feia calor! I seguint amb la propietat commutativa, dir que els dies anteriors a marxar cap al sud van ser bastant intensos però a destacar la festa del dijous a la nit. Dijous sant. Aquí també era dia laborable i al vespre vam tenir la festa d’un amic del departament que va presentar la tesis doctoral. Va ser súper divertida ja que:

1.      No és de la meva divisió que en el tema social, és de lo pitjor
2.      La seva divisió mola
3.     M’han acollit com una més
4.    Tothom tenia ganes de passar-s’ho bé

I tallo el rollo que la fotògrafa em reclama! Bon inici de setmana sigui freda o temperada!